Laia Casadevall: "En el part a casa tu manes i la resta són convidats"

BarcelonaÉs un referent a les xarxes socials, on moltes dones hem après com és un part fisiològic o com ha de ser una cesària respectada. Laia Casadevall (Vic, 1986) tenia clar des de ben petita que volia ser llevadora i va anar a Anglaterra a formar-se –perquè és un país pioner en el part respectat i la llevadora hi té un rol important–, on va treballar un temps en un equip integrat que tant atenia parts a l'hospital com a casa. Quan va tornar a Catalunya es va dedicar a atendre exclusivament parts domiciliaris. És també activista a les xarxes socials i vicepresidenta de l'Associació de Llevadores del Part a Casa a Catalunya. Acaba de publicar Parir en casa (Vergara), on desmunta mites i aporta dades.

Per què només parts a casa?

— Perquè és on les dones i les llevadores poden ser més lliures. És on podem exercir al màxim la nostra autonomia perquè no hi ha protocols ni guies. Al part a casa tu manes i la resta són convidats al teu part, no al revés.

Com ha evolucionat el part a casa al nostre país?

— Quan vaig arribar encara es veia gairebé com una cosa clandestina, hi havia molts prejudicis i hi havia por dels trasllats a l'hospital perquè no sabies com et rebrien, però per sort ha evolucionat. Els trasllats hospitalaris, almenys a Barcelona, on n'hi ha més, estan ben acceptats i ningú et mirarà de manera estranya. Potser en pobles més petits hi ha més reticència o et pots trobar una rebuda més hostil. Cada cop està més acceptat socialment, tot i que encara hi ha prejudicis i per això he escrit el llibre. Volia aportar dades objectives. No són parts de dones hippies i desinformades. Són dones amb estudis universitaris, un nivell cultural mitjà-alt i molt responsabilitzades amb la seva salut. I cada cop hi ha més professionals que, si bé no és l'opció que desitjarien, la respecten. És un dret de les dones decidir on volen donar a llum.

Un dels arguments que sovint esgrimeixen els contraris al part a casa és: "Mira-les, quan hi ha un problema acaben venint a l'hospital".

— Sí, com si fos un fracàs. I és just el contrari. Un trasllat segur és un èxit del part a casa i del sistema en general. El part a casa és segur perquè són dones de baix risc amb un embaràs saludable que pareixen acompanyades de llevadores amb formació i experiència i amb condicions, higiene i material adequat. I també és segur perquè les podem traslladar en cas de necessitat. No és un fracàs. Sempre hi haurà un cert nombre de dones que necessitaran intervenció en el part, però és més baix quan la dona planifica el part a casa. Sabem que quan planifiques el part a casa el percentatge de cesàries és del 4%, mentre que en un hospital públic és d'un 25% i en un privat, al voltant d'un 30%. I no hi ha diferències en morbiditat i mortalitat neonatal o materna. El sol fet de planificar un part domiciliari et dona més punts perquè sigui un part menys intervingut. Els trasllats representen un 14% dels parts, però la majoria són trasllats tranquils –perquè la mare requereix epidural, hi ha esgotament matern o el part s'ha estancat–, però no són per emergències greus, que representen un 1% o 2% dels casos.

Els parts a casa són, doncs, només per a les dones amb embarassos de baix risc?

— Sabem que és molt segur en dones amb embarassos de baix risc, que són la majoria (70%-80%). La majoria de dones no estem malaltes i l'embaràs és un procés sa i fisiològic, la majoria podem parir sense gaires intervencions. Però això no exclou que hi ha dones que necessiten intervencions i la recomanació és que pareixin als hospitals perquè tenen més risc de complicacions. Tanmateix, no està prohibit. Si tens un factor de risc, com una cesària prèvia, no vol dir que no puguis parir a casa, però deixes de ser una dona de baix risc perquè tens una cirurgia prèvia i has de saber-ne els riscos. Però també tens dret a un part domiciliari.

L'edat materna també és un factor de risc?

— No vol dir que una dona de 40 anys no pugui parir a casa. Si li dones tota la informació, les proves són normals, la dona està sana i no té altres factors de risc, pot parir a casa si ella ho decideix de manera informada. S'ha d'individualitzar cada cas i no tancar portes.

També al·leguen, els professionals que desaconsellen el part a casa, que un part és normal fins que es torça.

— El problema és que els professionals que no han vist mai parts fisiològics no confien en la fisiologia i pocs professionals han arribat a veure cap part fisiològic: sense via, sense monitors, sense anestèsia, sense guiar la postura... I quan no ho has vist, en desconfies perquè tens una visió del part diferent. I en els parts medicalitzats és cert que, en qualsevol moment, la cosa es pot tòrcer. Quan poses oxitocina o anestèsia has d'estar més monitoritzada perquè hi ha uns riscos. Però no és el mateix al part a casa, on respectem la fisiologia del part i les complicacions són anecdòtiques. I si veiem que alguna cosa no flueix segons els paràmetres normals, som les primeres que recomanem el trasllat. Els parts donen senyals quan hi ha una desviació de la normalitat i poques vegades es compliquen del no res.

Quines són les complicacions més freqüents?

— Les emergències més freqüents són hemorràgia postpart, reanimació neonatal i distòcia d'espatlles (quan les espatlles del nadó s’enganxen a la pelvis de la mare). En aquests casos, les llevadores estem ben formades, fem actualitzacions i portem el material i la medicació adequats per resoldre problemes. La majoria es resolen a casa i, si cal, traslladem la mare a l'hospital.

El sistema sanitari és receptiu als parts a casa?

— Al final és una demanda de les dones. Vam passar d'un extrem de part a casa sense altres opcions a part hospitalari sense altres opcions. I ningú va demanar l'opinió a les dones. I aquest pas als hospitals es va fer independentment de si són embarassos de baix risc o d'alt risc. El part hospitalari no s'ha demostrat més segur per a les dones de baix risc. Les dones hauríem de poder triar entre donar a llum a casa, en un hospital, en centres de naixements... S'ha de donar opcions a les dones per triar on volen donar a llum i és el que estan fent la majoria de països europeus desenvolupats.

Els hospitals catalans aposten per les cases de naixements, ja n'hi ha dos. Què n'opina?

— És una bona idea. El part a casa mai serà una opció majoritària perquè ens han fet desconnectar del nostre propi cos. Hi ha dones que necessiten la seguretat de l'entorn hospitalari i les cases de part són molt necessàries per a aquest grup intermedi de dones, però això no vol dir que no s'hagi d'oferir també el part a casa, perquè les dones han de poder triar, i garantir el part a casa és un dret.

Recentment, les llevadores especialitzades en el part a casa us heu reunit amb el departament de Salut.

— Fa anys que intentem lluitar perquè el sistema reconegui aquesta opció i la faciliti, perquè ara com ara és un privilegi: costa uns 2.500 euros, aproximadament. Les famílies ho paguen de la seva butxaca i s'està vulnerant l'accés lliure i equitatiu perquè només ho poden triar les que s'ho poden permetre i hauria de ser accessible independentment del nivell socioeconòmic. Batallem, doncs, perquè el sistema reconegui el part a casa. No pots integrar-lo al sistema perquè no hi ha diners, però sí que es podria reemborsar a les famílies. Volem ser pioners a Catalunya. Crec que s'aconseguirà, però no a curt termini.

Heu detectat més interès pel part a casa?

— Sí, ha augmentat la demanda de parts a casa, però no es poden atendre perquè no hi ha prou llevadores. Si hi hagués més llevadores, potser hi hauria més parts a casa, però som les que som i la taxa de parts a casa no pot augmentar gaire.

Què has après després d'atendre més d'un centenar de parts a casa?

— El que t'ensenya el part a cas és que les dones són increïbles i poderoses així com els nostres cossos, el que fem és com un miracle. Cada part té la seva màgia i no n'hi ha cap d'igual. Tots són especials i bonics i el vincle que es crea amb la família és molt especial perquè no només atens el part, hi ha continuïtat de cures durant l'embaràs i el puerperi.

Per què fa divulgació i activisme a les xarxes?

— Perquè quan vaig tornar d'Anglaterra em vaig adonar que les dones aquí vivien una maternitat molt desinformada i desempoderada. I el camí més fàcil per arribar avui a tothom són les xarxes, és una via per fer arribar informació gratuïta i altruista per tenir maternitats més informades i lliures.