Les residències de gent gran intenten blindar-se amb pocs recursos

PalmaLes residències de gent gran de les Balears intenten blindar-se contra el coronavirus amb pocs recursos. Les ordres del Ministeri de Salut respecte del material de protecció són clares, segons han explicat a l’ARA Balears fonts dels serveis socials: primer van els hospitals i després les residències. En el cas de les mascaretes, “els protocols diuen que s’han de posar quan hi ha un cas positiu”, expliquen. I a les residències de gent gran de les Balears no hi havia hagut encara cap cas positiu divendres. Així i tot, la consellera d’Afers Socials, Fina Santiago, va insistir al vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, sobre la necessitat de distribuir equipaments de protecció individual (EPI) als treballadors dels serveis socials.

“El tema del material és vital”, comenta un treballador de la Llar d’ancians de Palma. “Estam molt preocupats pels padrins, perquè en tenim molts amb dificultats respiratòries, i ara hi ha treballadors que venen de fer torns a Son Espases, d’estar a prop del virus”, afegeix. La precarietat no afecta només el material dels treballadors, sinó també altres recursos. A la mateixa Llar d’ancians, hi ha 16 connexions d’oxigen preinstal·lades que no es poden fer servir, només en una planta. “Crec que el virus acabarà entrant a les residències, però per ara creuam els dits perquè els que hi entram i en sortim siguem tots responsables”, continua aquest treballador, que reconeix que ha deixat de mirar les notícies. “M’estic posant molt nerviós”, confessa.

De fet, les informacions del que ha succeït en residències de la Península no fan més que confirmar la perillositat de la situació. La setmana passada es va saber que 19 ancians havien mort a conseqüència d’un brot de coronavirus. En un centre de Tomelloso (Ciudad Real) els morts varen ser 12, als quals se n’hi varen afegir 8 d’una residència de Vitòria. A Torrent, a l’Horta valenciana, varen morir 3 ancians en un centre on es varen detectar 46 persones contagiades. Al centre Núñez de Balboa d’Albacete hi va haver 7 víctimes. A Catalunya, 6 persones varen morir en una residència de majors de Capellades.

“Tenim una responsabilitat molt gran i feim tot el possible per evitar que el virus entri en els centres”, diu la directora insular de Gent Gran del Consell de Mallorca, Sofía Alonso. La institució insular gestiona cinc residències a Mallorca (La Bonanova, la Llar d’ancians, Oms-Sant Miquel, la Bartomeu Quetglas de Felanitx i la Huialfàs de sa Pobla), amb 840 interns en total, segons assenyalen fonts de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS). “Intentam tenir-ho tot controlat al màxim, però és molt complicat, i les notícies no hi ajuden. Els residents poden tenir complicacions greus”, continua Alonso. “Revisam l’estat de salut de tothom, sobretot dels que tenen insuficiència respiratòria. De seguida que detectam un símptoma, telefonam als metges. De moment, s’han fet proves a una persona, però el resultat ha estat negatiu”, explica la directora insular.

La manca dels familiars

Alonso també comenta que la situació es fa encara més dura perquè els majors no poden veure els seus familiars. “Estam facilitant al màxim els contactes telefònics i audiovisuals perquè demanen molt per la seva família”, apunta.

Aquest és el cas de Patrícia, que té la seva padrina de 86 anys en una residència privada de Palma. “L’anàvem a veure cada dia, i des de l’estat d’alarma només ens han deixat fer telefonades de 10 minuts”, comenta, encara que els han enviat un vídeo perquè vegin que el seu familiar es troba bé. “Li costa molt entendre què passa, perquè té principi d’alzhèimer i quan li telefonam plora perquè ens enyora. A la residència intenten explicar-li-ho, però ella ens demana que vinguem”, afegeix.

Conxa també té la seva mare en una residència de Ciutat. Entre tots els germans, anaven cada dia a fer una passejada amb ella i a donar-li el sopar. “La meva mare té demència i no entén per què no l’anam a veure”, diu amb resignació, perquè sap que “això es pot allargar bastant”. L’únic que podem fer és establir-hi contacte cada dia -la seva residència també treballa perquè els familiars puguin fer videotrucades-. “Això és molt fort, no em faig a la idea que potser no ens podem acomiadar d’ella”, lamenta.

“Cada dia actualitzam el pla d’actuació amb tots els protocols del Ministeri de Sanitat, la Conselleria de Salut i el Consell de Mallorca”, diu Irene Codina, directora de la residència d’Artà. “Hem de ser positius i fer tot el que estigui a les nostres mans. S’han d’extremar al màxim les precaucions”, continua. En aquesta residència, de titularitat pública, s’envien cada dia fotos i vídeos a les famílies perquè “els sentin i vegin que tot està bé”. “Quan feim videotrucades és molt emotiu”, apunta la directora, conscient que “a hores d’ara nosaltres som el seu màxim suport”.

Francisca és una de les residents d’Artà i no li manquen els ànims. “Som uns valents! Jo som un trasto i no tenc por de res. El guanyaré. Si ens posam massa tristos, no ho passarem”, diu amb convicció quan parla del coronavirus. El que Francisca té molt clar és que cal complir les normes. “Feim tot el que ens diuen i estam molt ben cuidats i arreglats”, afirma. Aquesta dona, que ja té 87 anys, mai “havia vist una cosa com aquesta, ni a la guerra mundial. Això és pertot, i el que hem de fer nosaltres és posar-hi el nostre gra d’arena”.