Polèmica per la multiplicació de piscines a Palma

PalmaL’alarma creada per organismes com l’Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA) i la Comissió de Patrimoni del Centre Històric davant l’augment de piscines a Ciutat ha fet reaccionar l’Ajuntament de Palma. Però malgrat que el Consistori ha admès “preocupació”, no disposa d’un recompte oficial del nombre de permisos concedits per fer aquestes obres. La situació també inquieta el Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, que demana una “regulació clara” en aquesta matèria, atès que actualment només se’n limita la superfície, que no pot superar els deu metres quadrats.

El president de la Demarcació de Mallorca al Col·legi d’Arquitectes de les Illes Balears, Nacho Sala, explica que la legislació “ni tan sols parla de piscines específicament, sinó que es refereix a dipòsits”. Des del seu punt de vista, “la prohibició total no convindria”, però està d’acord que cal determinar quins edificis del centre històric poden tenir una piscina al terrat i quins no. Per exemple, considera que els que tenen coberta inclinada -un tipus de terrat fet de teules que forma part del patrimoni artístic de les Balears- s’haurien de respectar tal com són.

Si s’observa Palma amb vista d’ocell mitjançant Google Maps es poden comptar a simple vista desenes de punts blaus, que són piscines descobertes. Però per arribar a ser una realitat -a no ser que es vulnerin les ordenances- les piscines han de tenir el vistiplau de la Gerència d’Urbanisme. Segons dades públiques de l’Ajuntament, aquest departament ja ha concedit enguany mig centenar llicències de nova construcció que inclouen una piscina al terme municipal de Palma. I això sense comptar les obres fetes en edificis que ja existien: aquesta xifra no inclou els permisos d’ampliació o modificació.

Un risc per a la convivència

Les sol·licituds d’obra s’avaluen de manera setmanal al Consell de Gerència d’Urbanisme, on també hi ha altres entitats, que hi poden votar a favor o en contra. Una d’aquestes és la Comissió de Patrimoni del Centre Històric, que, segons un dels seus membres, Catalina Cantarellas, fa anys que rebutja la construcció de piscines. “Des del punt de vista patrimonial, hi votam en contra perquè canvia el perfil de la ciutat”, argumenta Cantarellas.

Per la seva banda, ARCA, també present en aquests consells, afirma que ha observat “durant aquest darrer any una proliferació exagerada de peticions de piscines, especialment on hi ha problemes amb el lloguer vacacional”. El principal problema que provoquen, explica la representant de l’associació, Àngels Fermoselle, “és de convivència”. Les piscines “no són típiques de la construcció de Palma”, sinó que solen estar en “zones residencials que no són de parcel·la tan petita”.

Fonts de l’àrea de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de Cort neguen que hi hagi cap recompte oficial, però reconeixen que “és un fet que els darrers anys s’han fet piscines a terrats del centre”. Tot i que a principi d’estiu el Consistori deia que no havia detectat cap variació en aquesta mena de sol·licituds, la regidora Neus Truyol ha afirmat aquest setembre que té la voluntat de “reduir aquestes dinàmiques, que en molts casos estan generant un impacte en el paisatge urbà”.

La dificultat per determinar el nombre de piscines que hi ha a Palma és causada per la tipologia de sol·licituds a la qual van associades. Segons l’àrea de Model de Ciutat, normalment no els arriben peticions d’obres de piscines, sinó que aquestes s’inclouen en permisos de reforma major.

5.000 milions de litres perduts

La proliferació de piscines no es redueix a la capital de les Balears, sinó que s’estén a tot l’Arxipèlag. Un estudi publicat per investigadors de les universitats de les Illes Balears i de Salzburg el gener d’aquest 2019 revela que a les Illes hi havia 46.773 piscines el 2006, i 62.599 el 2015. Això va suposar un increment mitjà de 1.600 piscines l’any.

Més enllà de l’impacte en el patrimoni de la ciutat, l’increment del nombre de piscines és un risc ambiental. Aquest mateix estudi, recollit a la revista científica internacional Water, alerta que “la pèrdua d’aigua de les piscines descobertes a causa de l’evaporació és de 4.818 milions de litres anuals”, és a dir, “un 4,9% de tot el consum d’aigua de les zones urbanes de les Illes Balears”.

La Conselleria de Medi Ambient coincideix en la despesa total d’aigua, que considera que és de 5.000 milions de litres l’any, però difereix en el percentatge del consum que això representa. La directora general de Recursos Hídrics de les Balears, Joana Garau, explica que la pèrdua d’aigua “representa un 2% del total d’aigua utilitzada a les Illes”.

Garau compara aquesta despesa amb la registrada per les xarxes de proveïment urbà, que l’any 2015 va ser de 30.000 milions de litres, que equival al “14% del total d’aigua consumida”. És per aquest motiu que “es prioritzen les actuacions en aquestes xarxes”, declara. Quant a la possible regulació de les piscines, la directora general no diu que hi hagi res previst, però proposa “una política de preus adequada que penalitzi el malbaratament d’aigua”.