La polèmica pel transport del carbó continua mentre es mantingui el Murterar

PalmaLa meitat de la central elèctrica del Murterar tancarà l’any 2020. L’altra meitat deixarà de tenir activitat cinc anys més tard, el 2025. Aquest és l’anunci que va fer aquesta setmana el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, després d’una reunió a Madrid amb el secretari d’Estat d’Energia, José Domínguez Abascal. D’aquesta manera començarà el cicle progressiu que preveu la nova llei del canvi climàtic i transició energètica que prepara el Govern i que ha d’acabar amb el tancament dels altres dos grups generadors de la planta situada a Alcúdia. En aquesta mateixa trobada s’ha acordat una reducció de les emissions i de la producció energètica contaminant de les Illes Balears que el secretari d’Estat d’Energia acabarà de concretar a Mallorca en les properes setmanes.

El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Miquel Mir, ha valorat “molt positivament la predisposició del govern estatal i la tendència a anar cap a les energies renovables.” El director general d’Espais Naturals i Biodiversitat ha remarcat que l’activitat de la central del Murterar “té conseqüències negatives sobre la qualitat hídrica de l’albufera a causa de la temperatura de les canonades que hi passen i el risc de vessaments, a més de les emissions de gasos contaminants”. Miquel Mir ha recordat que “el Govern de les Illes Balears ha pressionat fort per a aquest tancament i continua treballant per minimitzar els impactes mediambientals negatius que té.”

Tant el GOB com la plataforma Salvem el Moll creuen que és molt positiva la notícia. Margalida Ramis, portaveu del GOB, ha remarcat que “veníem d’una situació de bloqueig marcada per l’anterior govern de Madrid, que sistemàticament tancava la porta amb un ‘no’ a les nostres peticions de tancament.” En aquest sentit, Ramis celebra que “l’actual tarannà de Madrid en aquest aspecte sigui diferent.” A més, la portaveu del GOB creu que el tancament gradual és una mesura “també justa i sostenible socialment, atès que d’aquesta manera s’intenten respectar els llocs de feina que depenen de la central tèrmica.”

Les restes del carbó

Josep Alonso, de la plataforma Salvem el Moll, tot i haver rebut l’anunci del govern central amb optimisme, recorda que “la central del Murterar encara estarà un any i busques funcionant a ple rendiment i cinc més a la meitat del seu potencial.”

El representant de la plataforma d’afectats assegura que “durant aquest temps no deixarem d’exigir que s’apliquin unes mesures de seguretat en el transport del carbó que ara per ara són molt lluny del que haurien de ser. L’Autoritat Portuària ha estat molt laxa en les seves exigències a l’empresa que s’encarrega del transport, la qual ni tan sols tanca la càrrega de carbó hermèticament.”

En aquest sentit, Josep Alonso denuncia que tant a l’aigua de la badia d’Alcúdia fins a dos quilòmetres mar endins com a les parets de les cases properes a les zones de càrrega i descàrrega dels camins es poden trobar restes de carbó o de la seva pols. “Hem demanat informes a Sanitat respecte de les conseqüències que aquesta pols pot tenir per a les persones que la respiren i encara no hem rebut cap resposta”, sentencia Alonso, qui també assegura que a la mateixa carretera es poden veure restes d‘un carbó que, segons com estigui el preu de mercat, ve d’Àfrica o de Sud-amèrica.

Cal recordar que ja al febrer del 2017 Territori va confirmar que a la càrrega i descàrrega del carbó li mancaven els permisos necessaris per a aquest tipus d’activitats des del 2007.

Quan l’anunci del tancament progressiu del Murterar sigui publicat al BOE començarà el compte enrere per posar fi a una central que els darrers anys funciona gràcies a una exempció prevista a les directives europees per a casos especials.