La policia justifica l’ús de pilotes de goma l’1-O per l’“odi extrem” dels votants

BarcelonaNo eren els primers agents investigats que declaraven per les càrregues de l’1-O a Barcelona, però sí els primers que podien explicar al jutge per què durant la jornada del referèndum la policia espanyola va disparar pilotes de goma contra els votants. El magistrat Francisco Miralles, que dirigeix la investigació pel dispositiu policial a la ciutat -la causa més voluminosa tant pel nombre de denunciants com perquè ja acumula 24 policies investigats-, va interrogar ahir els primers quatre escopeters dels onze que van disparar aquests projectils a l’exterior de l’Escola Ramon Llull de Barcelona, en el punt on Roger Español va perdre un ull. Els policies van justificar davant el jutge l’ús de les bales de goma -un tipus de projectil que es va prohibir dins del cos dels Mossos d’Esquadra arran del cas Ester Quintana- per l’“odi extrem” dels votants, segons van explicar fonts judicials a l’ARA. Els policies van parlar també d’“hostilitat” i “agressivitat” a l’hora de definir el comportament dels ciutadans aquell dia i van assegurar que els llançaven pedres, monedes i tot tipus d’objectes o que els intentaven pegar amb paraigües. “Jo no ho havia vist mai”, hauria dit un dels escopeters al jutge.

Els quatre agents van admetre haver disparat almenys quatre bales de goma a la zona on Español va rebre l’impacte a l’ull, però van assegurar que ho van fer per ordre expressa del seu superior -un inspector també investigat que declararà divendres- i sempre complint el protocol, és a dir, mentre es replegaven i apuntant a terra, tot i que les imatges aportades a la causa contradiuen aquesta versió, ja que es veuen trets en angle recte mentre els votants estan asseguts a terra.

Ús progressiu

“Les pilotes de goma no s’haurien d’haver utilitzat l’1-O, i menys en la situació concreta de l’Escola Ramon Llull, perquè els agents s’estaven replegant i no hi havia cap situació de perill per a ells”, explicava ahir l’advocada d’Español, Anaïs Franquesa. El pèrit del jutjat que va analitzar els fets va concloure que s’havien disparat 17 d’aquests projectils a la zona on l’home va perdre l’ull, la majoria a una distància d’entre 10 i 15 metres, molt per sota dels 50 metres que estableix el protocol, que únicament es poden rebaixar en casos de perillositat extrema. Per contra, segons fonts judicials, els quatre policies van explicar al jutge ahir que van disparar els cartutxos menys durs i menys lesius, que són els de color verd, i que els trets es van efectuar procurant que la bala rebotés a terra. “Llavors, ¿van disparar en un angle molt tancat o molt a prop de les persones?”, hauria preguntat, segons les fonts consultades, el jutge a un dels policies, en referència a l’altura que va haver d’agafar el projectil que va impactar en Español. L’agent, segons les mateixes fonts, va insistir que es van seguir els protocols i que es va fer un “ús progressiu” de les escopetes llargues, perquè es van disparar els cartutxos que són menys lesius, procurant, hauria afegit, que el projectil tingués la mínima força possible.

Les acusacions tenen localitzat l’agent autor del tret que va impactar en Español, ja que disposen d’imatges del moment, però no en saben el número d’identificació i per tant no li poden posar nom i cognoms. En aquest sentit, els escopeters que van declarar ahir no es van identificar en els vídeos que els va mostrar el jutge, però sí que es van ubicar en l’espai. “Fem una crida a la ciutadania perquè ens aporti més imatges d’aquell moment”, deia l’advocada d’Español a la sortida dels jutjats. Segons fonts judicials, només un dels escopeters es va identificar com l’agent més proper a Español i al policia que les defenses consideren l’autor del tret que el va ferir a l’ull, però no va aportar cap més dada sobre el seu company i presumpte responsable de la lesió.

El tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona -que exerceix d’acusació popular- Jaume Asens va tornar a lamentar ahir la “manca de col·laboració del ministeri d’Interior” a l’hora d’identificar l’autor del tret i va demanar al govern de Pedro Sánchez que prohibeixi a tot l’Estat l’ús de pilotes de goma i que, mentre no ho faci, revisi el protocol que en regula l’ús per evitar que casos com el d’Español, que va qualificar com “la pàgina més negra de la brutalitat de l’1-O”, acabin “impunes”.

Sortint de les declaracions, l’advocat de dos dels escopeters -i de quatre agents més-, Antonio Suárez-Valdés, va posar en dubte que Español resultés ferit per una pilota de goma. “Es van llançar tota classe d’objectes i qualsevol el podria haver tocat”, va dir el lletrat, que va explicar que els seus clients van ser “apedregats” aquell dia i que es personaran contra Español -a qui el jutge també interrogarà el 21 de desembre per haver llançat una tanca contra la policia- per atemptat contra l’autoritat. L’advocada del jove ferit, però, assegurava que “dins la sala” ningú havia posat en dubte que el seu client havia rebut l’impacte d’una bala de goma.

Demà declararan quatre escopeters més dels onze que el jutge va decidir investigar perquè eren a la zona on Español va perdre l’ull, tot i que tres d’ells encara no tenen data per comparèixer. Divendres el jutge interrogarà l’inspector que va donar l’ordre de disparar aquell dia, el comandament immediatament inferior a ell i dos agents antidisturbis més, investigats per haver pegat presumptament amb la porra a altres votants al mateix centre.