40 víctimes per bala de goma en 20 anys i cap escopeter policial condemnat

Barcelona“L’impacte de la bala de goma va truncar la meva vida”, explica Ester Quintana, a qui van rebentar un ull en la vaga general del 2012 a Barcelona. Li han hagut de fer sis operacions a la cara, ha necessitat “molta força de voluntat” per l’afectació psicològica que també li va causar la lesió però mai ha sabut quin mosso d’esquadra li va disparar: van absoldre els dos agents investigats perquè no se sabia determinar. Aquesta falta de condemna no és una excepció. Segons un estudi d’Irídia i Novact que enumera les víctimes d’aquesta arma, no hi ha cap agent escopeter condemnat per cap de les 40 persones lesionades amb pilotes de goma disparades pels cossos policials els últims 20 anys a Espanya.

“La inutilització d’un òrgan principal pot arribar a 12 anys de presó. Són delictes altament greus, però veiem com això no es tradueix en condemnes efectives de l’autor material”, alerta una de les autores de l’informe, la codirectora d’Irídia Anaïs Franquesa. Dels 40 casos que recull l’estudi entre els anys 2000 i 2020, només un –el d’Iñigo Cabacas, un aficionat de l’Athletic Club de Bilbao a qui van matar amb una bala de goma al cap en una celebració el 2012– ha acabat en condemna però no de l’escopeter, sinó d’un comandament de l’Ertzaintza. Li van imposar dos anys de presó per un delicte d’homicidi imprudent. En la resta no hi va haver condemna i dos estan pendents de la justícia.

Un dels casos pendents és el de Roger Español, a qui la Policia Nacional va rebentar l’ull l’1-O i que l’Audiència de Barcelona ha ordenat que es jutgi si li van disparar expressament. L’altre cas és el del Tarajal, a Ceuta, on el 2014 van morir 14 persones i quatre més van acabar ferides quan arribaven nedant a la costa espanyola i van rebre bales de goma disparades per la Guàrdia Civil. L’Audiència de Cadis va arxivar la investigació contra 16 guàrdies civils i ara està pendent d’un recurs al Tribunal Suprem que demana reobrir-la.

Una impunitat no resolta

“Tenim un problema amb els mecanismes de fiscalització i control dels cossos de seguretat de l’Estat que es diu impunitat”, sentencia Franquesa. L’advocada afegeix que amb les armes de foc es pot saber d’on ha sortit cada bala, però que amb les pilotes de goma no és així. Per això, l’informe d’Irídia i Novact vol servir per exigir la prohibició de les bales de goma, ja suprimides als Mossos, a tot Espanya: “Són incontrolables. La trajectòria és inestable, fa que l’arma sigui imprecisa i és impossible saber on acabarà el projectil”, avisa Franquesa, que defineix aquesta eina de “perillosa” i “obsoleta”. “No podem esperar més. S’han de prendre mesures”, insisteix en la petició d’eliminar les pilotes de goma a tots els cossos policials.

De les 40 persones lesionades a Espanya els últims 20 anys amb pilotes de goma, una va suposar la mort directa per l’impacte del projectil (Iñigo Cabacas), 14 van morir després de l’ús de bales contra ells (Tarajal), 15 van perdre un òrgan o els va quedar inutilitzat, i la resta van tenir seqüeles temporals o no conegudes. En 13 dels casos, l’impacte de les pilotes de goma va ser a l’ull. “No podem entendre que en un estat democràtic una persona que va a una manifestació pugui tornar sense un ull o una que va a una celebració futbolística pugui no tornar”, conclou Franquesa, que demana l’eliminació immediata de les bales de goma.