Policies infiltrats, agents encoberts i espies: així funciona "l'estat clandestí"

Barcelona / Madrid / LondresVismara, Lubina i Benetau. Són els noms en clau de tres agents de la Guàrdia Civil que es van infiltrar en un grup andalús que introduïa haixix a l'Estat. El líder va acabar condemnat a vuit anys de presó i va recórrer contra la sentència dient que els agents havien vulnerat el seu dret a la intimitat. Aquesta història, que va començar entre fardells i narcollanxes a les platges d'Almeria, ha acabat representant el primer pronunciament del Tribunal Constitucional sobre els agents encoberts. És recent, del juny de l'any passat, i avala aquesta figura citant la llei allà on està recollida, la d'enjudiciament criminal.

Ara bé, tot plegat té poc a veure amb les infiltracions de la Policia Nacional en moviments socials dels Països Catalans que relata el documental Infiltrats de 3Cat. Diverses fonts policials i judicials consultades per l'ARA diferencien la figura de l'agent encobert, que sempre ha d'autoritzar abans un jutge o un fiscal, i la de l'infiltrat policial. Aquests segons agents es troben, segons fonts de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, en una mena de llimbs legals. Depenen de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional, la que també investiga el terrorisme, i és aquesta mateixa unitat la que autoritza les infiltracions.

Amb quina normativa? La seva interna, que és “confidencial”, tal com explica Arturo González de León, professor de dret penal de la Universitat Abat Oliba CEU. Una font que ha tingut altes responsabilitats a la Policia Nacional explica que la d'Informació és la comissaria menys transparent de la policia i que costa molt saber exactament què fan en cada moment. Internament, se'ls acostuma a conèixer com a espies.

Una persona que ha tingut responsabilitats importants a l'Audiència Nacional narra que aquestes infiltracions no es fan amb un “objectiu d'investigació”. L'agent encobert l'autoritza un jutge o un fiscal per investigar una causa que s'està instruint. L'infiltrat, però, “només vol obtenir informació”. “Intenten saber els caldos de cultiu que podrien arribar a conduir a un delicte”, apunten fonts de la Fiscalia de l'Audiència. És a dir, saber cap a on bufa el vent.

Això, a parer de les mateixes fonts, crea un risc: “Pot donar lloc a extralimitacions”. A més, la figura de l'infiltrat té poc recorregut en una investigació judicial. Un fet que reforça la idea que el que volen és, més que res, tenir informació: si la infiltració acabés descobrint un delicte, la declaració de l'agent no seria considerada una prova vàlida.

Les mateixes fonts de la Policia Nacional situen l'origen dels infiltrats en la lluita contra ETA. Llavors, la majoria d'infiltrades eren dones. Fonts judicials de l'Audiència s'atreveixen a dir que aquestes infiltracions són “mecanismes de control de l'enemic polític” autoritzades per un estat “secret o clandestí”.

També pensa en aquest sentit el sociòleg Jordi Mir, que creu que al darrere hi ha la construcció d'un “nosaltres”, la policia, i un “ells”. “És no acceptar i controlar la diversitat d'idees”, afirma. El sociòleg veu que aquesta figura té uns valors propis de l'època franquista. Una penalista que fa molts anys que exerceix també parla de la dictadura: “Jo no n'era conscient fins ara, potser la gent més gran que va viure la dictadura sí que havien vist de tot, però pensàvem que aquestes coses ja no passaven en democràcia”.

Els Mossos

Els Mossos d'Esquadra també tenen una Comissaria General d'Informació, tot i que fonts de la policia catalana asseguren que ells no tenen una figura com la de l'agent infiltrat de la Policia Nacional. Els Mossos sí que tenen agents encoberts, sobretot en causes per terrorisme i contra el crim organitzat. L'agent encobert, a diferència de l'infiltrat, està regulat per llei i delimita la seva implementació a delictes greus. Diverses fonts policials i judicials apunten que gairebé sempre és la policia qui proposa utilitzar-los i després el jutge o el fiscal qui ho autoritza. Un dels obstacles, segons fonts dels Mossos, és que sovint és “complicat” trobar el perfil.

Fonts de la Fiscalia de l'Audiència Nacional expliquen que hi ha una plantilla d'agents dels cossos estatals que es dedica exclusivament a això. Sobretot, hi ha agents encoberts en investigacions per drogues i per terrorisme. “No es concedeix alegrement, anem amb cautela”, afirmen veus del ministeri públic. I funciona? “A vegades és molt útil, i de seguida es veu si en treure'm alguna cosa”.

El període és de sis mesos prorrogables i s'opta per la infiltració quan la investigació està encallada. L'agent encobert també necessita cobertura judicial perquè podria cometre delictes durant la infiltració. I últimament, segons fonts de la Fiscalia de l'Audiència, estan augmentant les peticions per introduir agents encoberts per investigacions contra el terrorisme. A més, en aquest àmbit també està a l'alça la figura de l'agent encobert informàtic, que té una identitat falsa a internet.

L'exemple del Regne Unit

Espanya no és l'únic país que utilitza aquestes pràctiques. Entre el 2010 i el 2011, al Regne Unit va esclatar l'anomenat "escàndol de relacions encobertes". Diversos agents de la Policia Metropolitana (MET) havien mantingut relacions íntimes amb activistes ecologistes, sindicalistes i membres de moviments de defensa de la justícia social sense revelar la seva identitat. D'algunes d'aquestes relacions –en concret, com a mínim en el cas de quatre agents– van néixer criatures.

Cinc anys després, el Comissionat de la MET va demanar disculpes admetent una “violació greu” dels drets humans i els efectes nocius d'aquestes accions, moltes de les quals eren il·legals, en tant que s'investigaven actes perfectament lícits. Un dels casos més famosos va ser el de l'agent Mark Kennedy, que durant anys es va fer passar per un activista ecologista, i que va destapar un article de The Guardian.

La història de l'espia britànic i de l'activista barcelonina que va trobar un GPS al cotxe

Una investigació oficial ha analitzat casos d'infiltració d'agents des del 1968 fins al 2010. En aquest període, més de mil grups polítics de tota mena van ser investigats i almenys 139 policies van dur a terme aquestes tasques, que s'allargaven habitualment durant quatre anys. No hi ha hagut en cap cas sentències judicials específiques. Però algunes de les víctimes han rebut una indemnització, en alguns casos de sis xifres. Ara està en marxa una segona part de la investigació.