Política Lingüística qüestiona que Educació no obligui a acreditar el català als ensenyaments artístics superiors
La directora general, Beatriu Defior, manifesta que el conseller "no ha atès les observacions que li han fet arribar la UIB, el Consell Escolar i els sindicats docents"
PalmaLa decisió de la Conselleria d'Educació que l'obligació d'acreditar coneixements de català depengui dels centres educatius en el cas dels ensenyaments artístics superiors –que va sortir publicada al BOIB de dia 17 de juliol– xoca amb la Llei de normalització lingüística, que sí que estableix el català com a requisit independentment de la decisió dels centres, segons remarca la Direcció General de Política Lingüística. Per això, no tenen clar que aquesta decisió "s'ajusti al marc legal de normalització lingüística".
A més, la directora general, Beatriu Defior, manifesta que el conseller "no ha atès les observacions que li han fet arribar la UIB, el Consell Escolar i els sindicats docents". La directora general recorda que l'esborrany d'aquesta ordre del conseller d’Educació i Formació Professional de dia 9 de juliol de 2021 ha tingut al·legacions des del principi. "En el seu moment, ja vàrem expressar que no compartíem aquestes mesures perquè creim que no s'ajusten a la legalitat", ha afegit.
Tot ve arran de la publicació del BOIB de dissabte, en el qual s'afegeix una disposició addicional única a l'ordre del conseller del 8 de març de 2018 (la que fixa les titulacions que cal tenir per fer classes de i en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a l'ensenyament reglat no universitari). La disposició addicional única "elimina el requisit de conèixer la llengua catalana per ser docent al Conservatori Superior de Música i Dansa i a l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB)", denuncia Beatriu Defior. Amb aquest nou marc legal, el requisit de coneixement de la llengua queda en mans dels "reglaments" de cadascun d'aquests centres.
Això, segons Defior, va en detriment de la normalització lingüística, a més de no anar de la mà del Decret 115/2001 (que regula l'exigència de coneixement de les llengües oficials de les Balears al personal docent), que assenyala que "el professorat dels centres d’ensenyament no universitari de les Illes Balears ha de dominar les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma, de manera que es permeti la comprensió i la utilització correcta d’ambdós idiomes en la pràctica docent habitual, tant en l’expressió oral com en l’escrita". Qualsevol norma que hi vagi en contra "és il·legal", apunta Defior, que no entén "que es plantegin mesures que donin l'opció de no acreditar el català" i puguin generar "confusió".
La directora general de Política Lingüística considera que aquest nou marc és una "delegació de competències encoberta", tot i que hauria de ser el conseller "qui regulàs la qüestió lingüística".
Una "deslleialtat" del PSIB cap a MÉS per Mallorca
La publicació al BOIB d'aquesta nou marc legal ha agafat per sorpresa els ecosobiranistes, que "tenien el compromís amb els socialistes d’estar al corrent de qualsevol acció que es pogués prendre en matèria de llengua", recorden en un comunicat. Per MÉS per Mallorca, la disposició addicional és "il·legal", i veuen aquest fet com una "deslleialtat". Per això, el diputat Joan Mas incideix que “és una qüestió que s'haurà d’estudiar a fons, ja que les accions que se’n puguin derivar també serien il·legals, com ara les contractacions”.
El reglament del Conservatori Superior de Música
Què diuen els requisits de l'ESADIB i el Conservatori Superior de Música? L'ESADIB no té reglament propi, mentre que el Conservatori Superior de Música funciona amb el reglament acadèmic de l'any 2006. Hi diu que el personal del Conservatori contractat de manera permanent "ha de tenir la capacitació idònia per poder desenvolupar les seves tasques professionals en qualsevol de les dues llengües oficials". En cas que el personal no tingui el domini d’ambdues llengües, se li facilitarà la formació adequada. Ara bé, amb relació al personal docent que hi faci feina temporalment, es remarca que "podrà ser exclòs d’aquesta obligació i la capacitació en una o en les dues llengües serà considerada únicament com a mèrit".