Més enllà dels possibles conflictes, les trobades familiars per Nadal també poden ser especialment complicades quan s’ha produït algun episodi dolorós, com la mort recent d'algun familiar. José Fernández Aguado, psicòleg i mediador, reconeix que seran uns dies “en què el buit de la persona estimada es notarà més, i per això seran trobades doloroses. No obstant això, renunciar a reunir-se pot ser encara més dolorós. No és fàcil enfrontar-se a l’absència d’un ésser estimat. De vegades era la persona absent la que aglutinava tota la família, que pot tendir a la disgregació quan aquesta ja no hi és. Aleshores, el millor llegat a la persona absent pot ser que seguir reunint-se i recordant-la, en veu alta o en silenci, però en companyia”. Magda Sallés hi coincideix i recorda que “és impossible que les festes no siguin doloroses quan hi ha hagut o hi ha alguna cosa difícil. Si ho assumim, serà millor estar junts compartint el patiment, perquè el dolor es farà una mica més suportable”.
Política, religió i diners: els temes a evitar si no volem conflictes per Nadal
Experts ens expliquem com aconseguir que els dinars i sopars familiars d'aquestes festes acabin en pau i sense malentesos
BarcelonaLes festes de Nadal són una bona oportunitat per retrobar-se amb familiars i persones estimades que fa temps que no veiem, tots aplegats al voltant d’una taula seguint una de les tradicions més arrelades al nostre país. En general parlem d’uns dies compartits que ens porten alegria i felicitat, però en algunes llars l’arribada d’aquests dinars familiars pot significar destapar la caixa dels trons i que aflorin tensions, baralles i conflictes no resolts. Per què passa? I com podem evitar-ho?
Magda Sallés, psicòloga i directora d'Atia Psicologia, reconeix que trobar-nos per Nadal amb la família pot representar reactivar tensions i conflictes que ja estan presents. “La majoria espera aquesta data amb il·lusió per tornar a la idea, de vegades infantil, d’ajuntar-nos, de veure’ns i sentir-nos una mica menys sols, d’imaginar-nos que la família serà per sempre allò que sentíem que era quan érem petits –diu–. Però quan ens ajuntem poden tornar a aparèixer les rivalitats entre germans si n'hi havia o poden quedar a la vista les diferències que poden fer els pares respecte als fills. A més, els sobrevinguts també són font de conflictes, perquè no sempre són benvinguts”. Per la seva banda, José Fernández Aguado, psicòleg, mediador al centre de psicologia Pehuén i membre de la Secció Alternatives per a la Resolució de Conflictes del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, explica que aquests dinars poden acabar amb conflictes perquè “són àpats que poden ser forçats i que es fan perquè toca”. En el cas de les famílies que viuen allunyades, és més probable que el retrobament sigui desitjat, “però per als que no viuen lluny els uns dels altres, aquests àpats poden no ser desitjats, perquè si ho fossin les famílies podrien quedar amb més freqüència al llarg de l’any, i moltes vegades no és el cas”.
En aquest sentit, Fernández Aguado reconeix que és fonamental l'actitud amb què afrontem la trobada per evitar tensions, i alerta que "de vegades el que falla és precisament l’actitud". "Si no hi ha desig en fer alguna cosa serà molt difícil tenir l’actitud adequada. En l’època del que és políticament correcte en què vivim i que ens interpel·la a fer el que toca podem ser educats, però això provocarà una col·lisió amb la capacitat de gaudir d’aquestes trobades". Per tot plegat, en el cas de les parelles, recomana fer “un treball previ en la família nuclear de negociació entre els dos membres per tal d’escollir a quines trobades de cada família s'assistirà. Si aquesta capacitat no està prou desenvolupada, que normalment és el cas, entrarem amb mal peu en cadascuna d’aquestes celebracions, ja que l’actitud inicial serà de frustració”.
L’estereotip del cunyat
De vegades el detonant dels conflictes acostuma a ser una mateixa persona, que potser és molt competitiva o sempre vol tenir la raó. Segons el psicòleg José Fernández Aguado, aquests perfils existeixen i són persones “amb voluntat d’acaparar l’atenció dels altres o amb poca capacitat d’escolta i d’acceptar altres opinions”. Són els que acabaran provocant el conflicte. “La qüestió fonamental és fins a quin punt som capaços d’adaptar-nos als altres i a les seves opinions en la relació personal i presencial”, diu el psicòleg. I afegeix: “La virtualització de la vida i la polarització de les opinions que internet promou activament ens estan fent perdre entrenament en el contacte personal amb l’altre i amb la seva diferència. Els algoritmes ens interrelacionen virtualment amb persones que són afins a nosaltres, no amb les que són diferents. Per això la relació amb l’altre en la presencialitat ens pot fer basarda o vertigen”.
Magda Sallés adverteix, però, que la persona més competitiva serà la que rebi tot el malestar; “serà el dipositari dels conflictes, encara que no sempre en sigui el portador. És com si es posés de diana de les projeccions del malestar familiar”.
Davant la pregunta de si, personalment, dies abans ens podem preparar per evitar entrar en confrontacions encara que ens provoquin, el psicòleg reflexiona que és poc probable que hi hagi una manera efectiva de preparar-se dies abans per a la trobada amb l’altre en un espai de respecte i comunicació. “Es tracta d'una habilitat complexa que s’adquireix al llarg de tota la vida, i que requereix un manteniment constant”. I si, malgrat tot, arriba el moment tens durant el dinar, com hem de respondre a les possibles provocacions? “Amb assertivitat, una habilitat que implica dir el que penses de forma respectuosa, sense callar el que penses però sense ser agressiu”, diu Fernández Aguado. “És el terme mitjà i equilibrat que evita la frustració que provoca callar el que penses, d'una banda, i provocar la confrontació amb una resposta agressiva, de l’altra. L’assertivitat acostuma a ser la millor opció, tot i no ser infal·lible”, diu. Per la seva banda, Magda Sallés recomana “acceptar que, probablement, hi haurà alguna situació tensa o algun comentari que no ens agradarà i que haurem de tolerar”. Per tant, aposta per veure la part més benèvola de les festes de Nadal, és a dir, "aquella que ens dona esperança, ens fa viure la il·lusió i ens allunya una mica de la soledat. La que ens transporta a la infantesa i a les nostres arrels i tradicions, allà d’on venim, que és molt important per a les persones".
Així, posats a preparar-nos el millor possible, i coneixent cada família com es coneix, potser cal tenir present que hi haurà certs temes que potser serà millor no abordar en les converses de Nadal. Sallés recomana no posar sobre la taula tres temes que poden derivar en discussions: la política, la religió i els diners. I si, malgrat tot, ens sentim provocats, “intentar tolerar la frustració i pensar que no és un dia per a discussions”. Ara bé, Fernández adverteix que “la quantitat de temes que s’evitin serà directament proporcional al sentiment d’insatisfacció d’aquestes trobades per a cada persona”. I és que les reunions en què podem ser nosaltres mateixos i parlar lliurement són les que ens proporcionen més plaer.
En tot cas, si valorem que aquestes trobades familiars no ens fan feliços i que només les fem per compromís, potser seria millor deixar de fer-les. Segons José Fernández Aguado, “és una possibilitat assenyada, com segurament ho seria mirar d’organitzar més trobades al llarg de l’any en què puguem conèixer-nos de veritat i aprendre a acceptar-nos tal com som. Moltes vegades darrere de l’antipatia per trobar-nos amb membres de la família extensa hi ha el desconeixement d’aspectes més íntims i personals d’aquestes persones. Els prejudicis ens condueixen a tenir visions de l’altre que després confirmem amb el nostre comportament cap a aquella persona, ja que aquest comportament provoca una resposta de l’altre en consonància amb la imatge del prejudici”. Una realitat que es coneix com a biaix confirmatori o efecte Rosenthal. Per tot plegat, alerta el psicòleg, “renunciar a trobar-nos amb la família una vegada a l’any per a una celebració és una opció, però aleshores hem de tenir present que renunciem a la possibilitat de la trobada amb l’altre, i això farà que la vida sigui més deshumanitzada”. En la mateixa línia, Magda Sallés reconeix que no és obligatori assistir-hi, tot i que creu que és millor no quedar-se sol per Nadal, perquè participar d’aquests àpats “ens dona d’alguna manera un sentiment de pertinença a un grup d’humans/familiars que ens fan sentir bé encara que sigui només pel fet de pertànyer”.
Una altra manera de viure les festes de Nadal
El que sí que podem fer és repensar amb qui i com celebrem les festes de Nadal. De fet, ja està passant a moltes cases: cada cop és menys habitual trobar-se amb la figura de la mare abnegada que cuina per a una família de més de trenta persones. Ara moltes famílies opten per anar al restaurant, encarregar els àpats a una empresa de càtering o llogar una casa de turisme rural i compartir tasques en trobades més minoritàries. També n’hi ha que opten per viatjar per evitar les trobades familiars i, una petita minoria, per fer els àpats amb amics. Fernández Aguado, però, creu que continua estant molt establert que Nadal significa trobada amb la família, i no preveu “que això canviï a curt o mitjà termini”. I si no suportem aquestes festes i anar a aquestes trobades ens sembla un suplici, reconeix que “l’opció de fer una escapada és una bona coartada, però hem de tenir present que, al final, les festes només fan que posar de manifest una problemàtica en les famílies que és més profunda, com una mala relació entre pares i fills o entre germans que ve de lluny, i que provoca que les reunions familiars siguin un suplici. El problema, aleshores, no serien les festes de Nadal concretament”. Per la seva banda, Magda Sallés aposta per “pensar-s’ho bé abans de no anar-hi i ser plenament conscient de per què no s’hi va". "I, en tot cas, és preferible parlar-ne amb naturalitat, no amagar-nos de les nostres decisions”, afegeix.
