A Pollença diuen ‘u pi’ perquè a tot Mallorca diuen ‘aubercoc’

Palma“Quan gairebé era dalt de tot, us avantbraços començaven a dir basta. I avui dematí per u cul, les cames, tot, tot… [ho tenia tot esbraonat]. L’objectiu real era arribar a la segona corda, però vaig veure que podia i em vaig dir ‘s’està complint u somni!’”. Qui diu aquestes paraules és el jove Pau Cifre, qui l’endemà d’aconseguir enfilar-se al pi de Sant Antoni de Pollença, coronar-lo i amollar el paperí de dins la bossa penjada a l’entreforc de l’arbre, fa aquestes declaracions al periodista Pere Sánchez, del programa Els Dematins d’IB3 Televisió. Sense llevar mèrit al sobreesforç físic del jove de 16 anys, centrem-nos en el que diu Pau, per conèixer el tret més característic del parlar pollencí: a diferència del que succeeix a la resta de les Balears, a Pollença no utilitzen l’article salat. Perquè –ja us n’haureu temut– Pau és pollencí pels fets i també pel parlar.

Salar o no. Sempre se sol dir que a Pollença no salen, és a dir, que no fan servir ‘es’, ‘sa’ i ‘ses’. A diferència de la resta de mallorquins, els pollencins, com catalans i valencians, utilitzen l’article literari en tots els registres. És a dir, que diuen ‘el’, ‘la’, ‘els’ i ‘les’. Retornem, idò, a les declaracions de Pau, a veure què diu exactament. I diu això: davant una paraula femenina singular començada per consonant, diu ‘la’ (“la segona corda”); davant una paraula femenina plural diu ‘les’ (“les cames”); davant una paraula masculina singular començada per vocal diu ‘l’ (“l’objectiu real”). Fins aquí no hi ha gaire misteri. En aquests casos, els pollencins parlen com la resta de catalanoparlants que usen l’article literari. Ara, però, ve quan la cosa es complica. Davant una paraula masculina singular o plural començada per consonant, Pau diu u (“u cul”, “u meus amics”), i davant una paraula masculina plural començada per vocal diu us (“us avantbraços”). Què ha passat, aquí? Idò anem per parts.

La fonètica pollencina no és diferent de la resta de la fonètica mallorquina. Arreu de Mallorca es diu aubercoc/ubercoc en lloc d’‘albercoc’, aubergínia/ubergínia en lloc d’‘albergínia’, Aucanada en lloc d’‘Alcanada’ i, antigament, alguns fins i tot deien aumanco en lloc d’‘almanco’. Una vocal neutra seguida d’una ela i una altra consonant es transforma, en la parla genuïna i espontània dels mallorquins, en una eu. Imaginau-vos que els següents mots s’escrivissin junts: ‘el pi’ i ‘el moll’ serien elpi i elmoll. I si tots els mallorquins fossin pollencins, dirien eupi i eumoll, de la mateixa manera que aubercoc o aubergínia.

Més curt encara. Hi ha, però, un altre factor que encara ha embolicat més la troca. Com que les persones, en parlar, tenen més tendència a escurçar que no a allargar, ‘el’ passà a ser eu, i, més tard, senzillament es convertí en u. I per això ara diuen (i fins i tot alguns ho escriuen) “u pi”, “u moll” –per posar d’exemples termes molt vinculats amb Pollença–, però també diuen “u banc”, “u cotxe”, “u forn”, etc.

Els masculins plurals. D’on sorgeix aquest us? ‘Els’ es transforma en eus, i llavors en us, si la paraula masculina plural que precedeix comença per vocal. Per exemple, “us avantbraços”. Si la paraula masculina plural comença per consonant, però, la essa d’us s’elideix. És a dir, desapareix i senzillament es diu u. Retornant a l’exemple del vídeo difós per IB3, basta fixar-se en el moment que Pau diu: “[Vaig pensar] si no puc, que hi pugi més gent, u meus amics”.

I quan la resta de mallorquins utilitzen l’article ‘so’, en expressions com per exemple ‘aniré a Palma amb so tren’, què fan en aquest cas els pollencins? Idò substitueixen l’article 'so' per 'lo', i diuen: “Aniré a Palma amb lo tren”. Un article, d’altra banda, que no és desconegut a la resta de l’illa, perquè s’usa en expressions com ‘tot lo món’ o ‘tot lo dia’. I si el mot és plural, idò exactament igual: “Me n’he anat de festa amb sos meus amics” i “me n’he anat de festa amb los meus amics”. La qüestió, i per acabar, és que tot lo món és món, i si a Pollença diuen 'u pi' és perquè arreu de Mallorca diuen aubercoc.