Pont, anar i tornar

PalmaOcasions com el pont de desembre tornen a posar d’actualitat la divisió del món que han fet servir ancestralment els mallorquins, a saber: Mallorca i fora Mallorca. Mallorca és el món en si mateix, com prou sap tothom: complet, rodó i perfecte. I després hi ha un altre món exterior, ple de tenebres i boira, del qual sabem poca cosa i que es divideix entre la Península, l’estranger i terra de moros. Tots són més conceptes que no llocs pròpiament dits, però la Península es distingia tradicionalment de la resta perquè podia passar que els fills hi anassin a estudiar. Ara, que tot es perd i ja no es respecta res, també resulta que van a estudiar a l’estranger, lloc veritablement extens que inclou punts emblemàtics de fora Mallorca com –per exemple– París de França o Bones Aires (o les Bones Aires, amb article determinat i determinant). Pregam als lectors amables de Menorca, Eivissa i Formentera que no es molestin per aquesta exhibició de mallorquinitat autocentrada, però és que ells també formen part de fora Mallorca (però els estimam).

Es tracta de dilucidar, per tant, si es passa el pont a Mallorca o fora Mallorca. Hi ha una qüestió prèvia, certament, i és si es fa pont o no se’n fa. Això depèn de l’activitat professional de cadascú, i és una llàstima que encara estiguem d’aquesta manera, perquè si fóssim raonables i tots ens dedicàssim al turisme, que és allò que dona sentit a l’existència de Mallorca, seria molt més senzill unificar calendaris. Però vaja, el fet és que encara hi ha molta gent en aquesta illa que s’encaparra a exercir professions i oficis, i això du maldecaps. S’observa de tota manera una tendència: a pesar de l’encariment de les hipoteques i del cost de la vida, i de les múltiples amenaces que graviten damunt els nostres caps (des de la guerra d’Ucraïna fins al canvi climàtic, passant per l’auge de la ultradreta o les crisis en cascada), o justament a causa de tot això, la gent surt de casa seva a la mínima que en té l’oportunitat. Alguns encara citen el trauma que diuen que varen passar a causa del confinament per la pandèmia, i d’altres no es molesten a cercar coartada de cap tipus: la qüestió és no quedar a casa. I surten, surten en el format que sigui: en parella, en família, en grups d’amics, tots sols, a fer una excursió per la serra de Tramuntana amb dinar opípar inclòs o a un viatge organitzat per veure musicals al West End de Londres. Tant se val, mentre es tracti de no quedar a casa.

Aquest ímpetu sortidor genera, com no pot ser d’altra manera, una operació sortida i una operació retorn, amb dues peculiaritats. Una, que, com que el pont de desembre és tan llarg (més que un pont és un aqüeducte, segur que no coneixíeu aquest acudit), s’hi poden produir dues i fins i tot tres operacions sortida i retorn. O quatre. Així, hi va haver qui va sortir de la feina (o va tancar la persiana, o l’ordinador) el passat divendres 2 de desembre i ja no li tornaran a veure el pèl fins aquest proper dilluns 12: seria la versió prèmium. A partir d’aquí, hi ha els qui hauran fet el pont pròpiament dit: van fer feina dilluns, però després han tingut la resta de la setmana lliure, des del dia de la Constitució (i de l’eliminació d’Espanya del Mundial de Futbol davant del Marroc, permeteu que ho celebrem des d’aquí) fins a diumenge. Hi ha els que han fet un tros de pont i van sortir dimarts però divendres –o divendres i dissabte– han tornat a la feina. O els que han fet l’altre tros i van fer feina dimecres però han tingut festa de dijous fins diumenge.

Aglomeracions de llonguets

En tots aquests supòsits, tret que no s’hagin mogut d’on viuen, els mallorquins hauran generat operació sortida i operació retorn, amb la segona de les peculiaritats abans esmentades: a saber, que aquestes operacions es poden produir dins la mateixa Mallorca, o bé fora Mallorca. Les operacions sortida i retorn dins Mallorca consisteixen bàsicament en un fenomen: aglomeracions de llonguets col·lapsant l’autopista, amb o sense carril VAO. Tots els llonguets se’n van cap al sud (direcció Santanyí) o cap al nord (direcció Port d’Alcúdia) i omplen els carrils amb la seva alegre presència, tant d’anada com de tornada. En canvi, els mallorquins que opten per sortir fora Mallorca es poden trobar amb un munt de casuístiques: des de llogar un cotxe i passar uns dies fantàstics visitant la Catalunya interior (amb la qual cosa hauran anat a la Península, modalitat catalans), fins a un viatget a una bella capital europea, com ara París (seríem, per tant, a l’estranger) o, si es disposa de temps i peculi, un viatge a Egipte i les seves piràmides, cosa que ja ens du a terra de moros. En tots els casos, això sí, es produeix la pauta que els mallorquins seran els encarregats d’omplir les terminals de sortida i arribades de Son Sant Joan, i això els confirmarà la necessitat extrema que tenim del turisme, perquè es confirma que nosaltres sols no bastam per omplir aquesta bèstia d’aeroport que tenim.

Deixarem per un altre dia el debat sobre el sentit de dues festivitats fent pont, col·locades al calendari just abans de les festes de Nadal: un cicle gens virtuós que, per si tot això fos poc, es completa a Mallorca al gener, amb les festes d’hivern de Sant Antoni i Sant Sebastià. Direm, això sí, per a aquells que encara es lamenten de l’eliminació d’Espanya al Mundial (davant del Marroc), que després no s’enfadin si una de les característiques de la imatge que es té d’Espanya a l’exterior és la d’un país on no se’n fot ni brot. De dotze mesos que té el calendari n’hi ha dos d’inhàbils (agost i desembre) i dos més a mig gas (juliol i gener), més les festes que hi hagi pel mig. No és per tirar coets, no. Però si s’ha pogut fer pont, millorar el calendari laboral tampoc sembla una prioritat.