Societat 21/08/2024

Els poquíssims siquiers que encara fan que l’aigua arribi als horts

La construcció d’edificis on abans hi havia sembrats ha minvat la feina d’aquests experts

Victòria Pons Ramon
4 min
Una de les síquies on passa l’aigua que prové de la font de l’Ullet.

PalmaSi encara ara l’aigua arriba a molts d’horts és gràcies a la feina dels siquiers. Ells són els que s’encarreguen d’obrir i tancar les comportes de les síquies que donen pas al cabal. Tot i que abans aquest sistema per poder regar era habitual i la feina d’aquests experts era més abundant, la desaparició dels horts a causa de l’edificació ha fet minvar-ne la demanda i també la seva presència, fins al punt que només en queden set, i quasi tots ubicats al municipi de Sóller.

L’aigua que es recull per la filtració de les muntanyes que envolten la Vall permet que als peus hi neixin una sèrie de fonts, entre les quals hi ha la de l’Ullet i la de l’Olla, aqüífers de referència encarregats de dotar d’aigua els habitants i conreus a través de la xarxa de síquies. Els sis siquiers que hi ha a Sóller reparteixen durant tota la setmana l’aigua que prové de les fonts, i ho fan tant de dia com de nit, d’abril a setembre, però també fora d’aquestes dates si fa falta. “Les cases tenen escripturat un temps d’aigua setmanal per terreny, que oscil·la entre els dos minuts i les quatre hores”, explica Toni Rullan, el siquier que s’ocupa de la font de l’Ullet, una de les més importants de la Vall i que reparteix a gairebé 300 regants. Encara que aquesta aigua s’utilitza principalment per regar horts, també n’hi ha que l’aprofiten i la recullen als aljubs.

Com és aquest ofici?

Rullan té permís per accedir a totes les finques per on passa la síquia que duu l’aigua de la font de l’Ullet, encara que siguin privades. “Jo puc entrar a les cases per on va la síquia a fi d’obrir-ne les comportes i les claus necessàries per donar pas a l’aigua, però només durant el temps que el propietari tingui dret al cabal”, explica. Ell mai no ha tingut cap problema per entrar a les cases: “Tots els del poble confien molt en mi”, assegura. Malgrat això, sí que s’ha topat amb algun estranger que ha comprat una finca a la Vall i li ha tancat l’accés. “A vegades m’ha passat que qualque nouvingut no coneix el meu ofici i em barra el pas, però després, quan els ho explic, el tornen a obrir. De fet, si m’ho impedeixen, puc cridar la Guàrdia Civil i m’hi han de deixar entrar”, adverteix.

Dia rere dia, els siquiers s’encarreguen que l’aigua arribi a les cases de qui la té comprada i, si el propietari detecta algun problema, el criden i hi va tot d’una. “Hi ha gent, sobretot major, que em demana si els puc ajudar a fer que l’aigua arribi a tots els arbres i hortalisses que tenen sembrats. Quan ve molt de cabal, simplement deix anar el ramal i la feina es fa tota sola. Però, quan no en ve, agaf el càvec i faig solcs –camí més o menys profund fet a la terra que permet conduir l’aigua allà on cal regar– i, al costat dels arbres, garangoles –solc que es fa al voltant d’una planta–, a fi d’aprofitar al màxim l’aigua”, conta Rullan. Els clients n’estan molt agraïts i, sovint, l’obsequien amb el que tenen sembrat: “Per donar-me les gràcies, em donen a tastar el que tenen a l’hort. Per exemple, ara tenc la gelera plena de tomàtigues i són molt bones”, observa.

Però aquest ofici ha anat desapareixent amb el pas dels anys. Els siquiers asseguren que abans la plantilla era més grossa: “Ara no hi ha tants d’horts com hi havia, perquè molts han estat ocupats per edificis”, explica Rullan. A més d’aquesta problemàtica i, sobretot enguany, s’hi afegeix la situació de sequera que sofreixen les Illes: “Quan ve molt de cabal, l’aigua no necessita ajuda perquè arribi als horts, però amb la poca que en ve ara m’he d’assegurar de tenir totes les síquies ben netes perquè res en bloquegi el pas”, assegura. En aquests moments, la font de l’Ullet només té tres dits d’aigua i no dona a l’abast per regar tot allò que hi ha sembrat als nombrosos horts. “El que faig és gratar-ne el fons que té verdet i posar una reixeta perquè la brutor hi quedi enganxada. Amb aquesta situació he d’estar les vint-i-quatre hores atent a les síquies, i intent descansar quan algú té un període llarg de fluvial”, manifesta.

D’entre els centenars de persones beneficiàries de l’aigua que rega la vall de Sóller hi ha Joan Carrater, que cada dijous té dret a una hora del cabal, que ve de la font de l’Olla, per omplir el safareig. El dia abans es dedica a regar els tarongers amb l’aigua que té i el deixa buit perquè es torni a omplir l’endemà. “Jo tenc una hora de fluvial cada dijous, el siquier ho sap i ve a ocupar-se que tot vagi bé”, explica. Per assegurar-se que pugui passar, el siquier té una còpia de la clau de la barrera que li permet entrar a la casa. “A mi no em fa res que entri a ca meva; de fet, la de siquier és una feina que sempre ha estat present al poble de Sóller i tothom els té respecte”, conclou.

stats