“El porno és un tsunami de violència contra les dones”

BarcelonaLa sociòloga Rosa Cobo diu que una de les conseqüències del porno és la insensibilitat emocional que provoca en molts homes. “La pornografia actual és misogínia i violència contra les dones. El que ens mostra és una gran diversitat d’agressions contra dones i quan una persona s’acostuma a veure aquestes imatges es torna immune i normalitza aquest tipus d’abusos”, diu. Cobo, que és directora del Centre d’Estudis de Gènere i Feministes de la Universitat de la Corunya acaba de publicar el llibre Pornografía. El placer del poder (Ediciones B), on alerta de les greus conseqüències que té la pornografia actual. “Fins que no aturem aquest porno tan misogin no hi haurà igualtat real entre homes dones”, diu, contundent.

Aquesta teòrica i experta en la qüestió alerta que la pornografia “no és ficció, sinó que crea realitat” i posa com a exemple la normalització de pràctiques sexuals que fins fa uns anys no estaven tan esteses: “El porno ha estandarditzat la penetració anal, per exemple, que avui en dia s’ha convertit en una pràctica molt majoritària sobretot entre els joves, i això demostra que el porno crea realitat i contribueix a crear un imaginari sexual”. Cobo alerta que l’expansió global de la pornografia va començar el 2008 amb els telèfons mòbils intel·ligents, que et permeten tenir aquests continguts en pantalla en qüestió de segons. En aquests 12 anys, ha anat veient una evolució en la pornografia i com s’ha anat tornant més i més violenta.

“El consumidor troba gratificació sexual en determinades pràctiques que veu però al cap d’uns dies, d’uns mesos, ja està avorrit, vol continguts nous, pràctiques diferents, sempre més extremes, més brutals, més violentes. I per això el porno és cada cop més dur”. Qui també en sap molt d’aquesta qüestió perquè porta anys investigant és la periodista Mabel Lozano, que acaba de publicar un altre llibre sobre el tema amb Pablo J. Conellie, policia expert en tràfic i explotació d’éssers humans. El llibre es diu Pornoxplotacion (Alrevés) i recull el testimoni de desenes de dones explotades i obligades a participar en vídeos pornogràfics i on es descriuen les agressions i les violacions que pateixen per gravar aquests continguts i les greus conseqüències físiques i psicològiques que arrosseguen. Lozano i Conellie narren com moltes d’aquestes noies acaben els rodatges amb ferides externes dels cops i les bufetades que reben, i internes, com esquinçaments i prolapses vaginals i anals. Algunes es posen a vomitar compulsivament quan la càmera s’apaga, altres perden el coneixement i algunes fins i tot acaben a l’hospital.

Tot per gravar les escenes cada cop més dures i violentes que els consumidors exigeixen i que tenen més èxit a les xarxes. “El client del porno necessita cada cop més estímuls i això vol dir més violència. És com una droga que s’inocula pels ulls i crea molta addicció. Cada cop en vols més i vols que sigui més bestial i violenta, necessites més brutalitat”, diu Lozano. La periodista denuncia en el seu llibre que moltes de les suposades actrius que surten als continguts pornogràfics “són noies obligades, víctimes del tràfic de persones, són les més vulnerables” però ella lamenta “que molta gent no ho sap: miren aquests vídeos i s’exciten sense saber tot el mal que hi ha al darrere”. I ella lamenta que “hi ha qui encara qualifica aquests continguts com a «entreteniment per a adults» i això és blanquejar-los perquè en realitat són abusos i violacions gravades”.

Educació sexual

Lozano alerta que aquests continguts són els que estan veient els adolescents, sense que ningú els hagi explicat res del sexe ni del que estan veient. Els joves normalitzen aquestes pràctiques i les volen copiar en les seves relacions. “L’impacte d’aquestes imatges és bestial. És l’escola de sexualitat dels nens i nenes, que des de ben petits (un últim estudi apunta que el primer contacte amb el porno és als 8 anys) ja estan veient escenes d’una brutalitat increïble, amb agressions i violacions constants i es pensen que això és la sexualitat”.

En aquesta línia, Rosa Cobo alerta que “els delictes sexuals perpetrats per menors han augmentat un 30% en els últims anys” i ella està convençuda que això té relació “amb l’omnipresència del porno entre els joves, que enforteix la cultura de la violació”. “La pornografia mostra els homes com a éssers agressius i violents i a les dones com a objectes, coses, hipersexualitzades i al servei del desig dels homes, i això és el que estan interioritzant les generacions més joves”, diu Lozano. I afegeix: “Els continguts pornogràfics es ritualitzen al carrer i allà és on surten les manades. Els joves ho normalitzen i és el que volen”, diu. 

I quina és la solució segons aquestes dues expertes? Segons Cobo, “la pornografia no hauria d’estar en obert, perquè ara mateix un nen de 8 anys pot veure escenes de violacions o penetracions dobles en qüestió de segons. Això no pot ser. Cal tancar aquests continguts i després introduir l’educació afectivosexual a totes les escoles. Els governs han de lluitar contra el tsunami de violència contra les dones que és el porno”. En la mateixa línia, Lozano diu que “cal educar, educar, educar i legislar”. La periodista apunta que “és un negoci totalment opac i cal una legislació per regular i protegir; això no té res a veure amb la moralitat ni amb el sexe, perquè això no és plaer, ni desig. Hem de prohibir aquests continguts als menors de 18 anys, però Espanya és un país negacionista amb aquest tema, els pares neguen que els seus fills estiguin mirant pornografia i sí que ho estan fent i no els estan acompanyant ni ajudant”.