Porqueres
Societat 28/08/2024

Les porqueres se les enduen els estrangers: “Les revenen al seu país el doble de cares”

El material que es necessita per a aquest calçat originalment per a l’ús agrícola s’ha de dur de fora, un fet que n’encareix el cost

Victòria Pons Ramon
4 min

PalmaConta la llegenda que a un eivissenc pobre que va anar a Mallorca se li van rompre les sabates. Com que no tenia doblers, agafà una roda de cotxe vell i amb un tros de lona es va fer les primeres porqueres. Aquesta llegenda se situa a l’origen del calçat mallorquí que solien dur els pagesos, un model la fabricació del qual s’inicià als anys 20 del segle passat juntament amb el mercat de l’automòbil, i que utilitzava els pneumàtics per fer-ne les soles.

Tot i que a hores d’ara no són tan famoses com les avarques o les espardenyes, les porqueres s’han obert mercat sobretot entre el públic estranger, fins al punt que les compren aquí per vendre-les al seu país duplicant-ne el preu. “Nosaltres venem les porqueres per 68 euros. Com que és una sabata amb molts colors i que agrada al públic, sobretot l’alemany, la compren i la revenen al seu país el doble de cara”, explica Jaume Mora, artesà del negoci de porqueres Ben Calçat, amb botiga a Sóller. En un any, aproximadament fabriquen un miler d’exemplars, un 80% dels quals els compren estrangers, ja que inclou els que venen a la botiga i els que envien a domicili.

Avui dia la botiga està oberta gràcies als turistes que compren les porqueres i, com passa a altres comerciants, tenen por que qualque dia es vegin obligats a tancar. Jaume Mora manifesta que “a Mallorca es promocionen molts de productes autòctons, però les porqueres no”. “A nosaltres mai ningú no ens ha ajudat en res, i ja fa més de 40 anys que estam en marxa”, explica.

El calçat típic de Mallorca

L’avarca, l’espardenya i, en menor grau, la porquera han sobreviscut a la indústria del calçat que a les Illes començà al segle XIX, amb una important exportació a Filipines i Amèrica. Amb això, va créixer aquest sector que, en aquell moment, era una de les principals activitats econòmiques. A aquest auge s'hi afegiren les dècades dels 50, 60 i 70, que van suposar la consolidació de marques mallorquines com a referent del disseny de moda i com a esperit creatiu de la Mediterrània. A les avarques, a les porqueres i a les espardenyes els arribà després la imitació: hi ha moltes marques que a hores d’ara venen models similars, com és el cas de la firma madrilenya Mongoe Shoes, que ven ‘porqueres’ amb sola de jute natural per 110 euros.

No obstant això, són poques les botigues que venen la porquera artesanal i, encara menys, els artesans que la fabriquen. Entre ells, s’hi troben el sabater de Porreres Tomeu Salleras, de Calçats Salleras, i els propietaris de Ben Calçat a Sóller, un taller fundat l’any 1975. Aquest taller, que també té botiga, és on Maria Mira, el seu germà Paco i el seu fill Jaume Mora confeccionen a mà les porqueres. Per a l’hivern, aquest calçat es fabrica totalment amb pell, perquè l’aigua no pugui arribar als peus, al contrari dels mesos de calor, que es combina lona amb pell, amb la qual es reforcen els laterals, la puntera i el taló de la sabata. Per a la sola es fa servir material reciclat que han de dur de València perquè les fàbriques d’aquí han tancat, un fet que n’encareix el cost. “L’aïllant que utilitzam per posar a la sola de la porquera és de les cintes de transport de l’aeroport”, explica Mora.

Amb el temps, els tres artesans han anat modernitzant les porqueres i, a hores d’ara, les fan de tot color. “Amb els retalls que sobraven se’m va ocórrer que, com que és una sabata de tantes peces, potser quedaria bé poder aprofitar-los”, explica Maria Mira. Fins i tot, hi ha clients que la demanen d’una tonalitat específica per poder fer joc amb la roba. “L’altre dia un amic meu es casava i li vaig fer unes porqueres del mateix color del vestit que duia”, continua. Però també en fan de tota mida. De fet, Paco Mira explica que fa anys hi va anar l’exjugador de bàsquet Fernando Romay, que passava l’estiu al poble, perquè li'n fessin unes de la seva talla, ja que de tan llarg que té el peu no en trobava. “Li vam fer una plantilla a mida. Va quedar el que creiem que és un 54, perquè fins a tan gros no sabem el número exacte”, confessa. Ara com ara, encara tenen la plantilla penjada al taller, “per si qualque dia torna i en vol unes altres”, assegura.

Tot i que les porqueres tenen molt d’èxit entre la gent de fora, encara hi ha pagesos que les utilitzen per fer feina al camp, i asseguren que són les millors per enfilar-se als arbres. “Els illencs, quan es compren un parell de porqueres, només ho fan un pic perquè és una sabata que dura molts d’anys”, explica Jaume Mora. A vegades, qualcú de l’illa ha anat al taller perquè se li havia desferrat un taló. “La porquera continuava intacta, l’únic que hem de fer és canviar-lo per dos de nous perquè no quedi descompensat”, continua.

Malgrat el cost material i humà que té fer unes porqueres, Mora lamenta que molts no ho valoren i intenten regatejar: “Venen i ens demanen si els podem fer qualque rebaixa en el preu que marca, i jo dic que no”. L’artesà assegura que aquesta gent no valora la feina que hi ha darrere el producte i que el fet de demanar una reducció en el preu menysté el treball de l’autor.

stats