Porta oberta a l’esperança per combatre el càncer de pàncrees amb més mal pronòstic

BarcelonaQuan a la Maria José, metge de família jubilada amb més de 40 anys d’exercici professional, li van diagnosticar un càncer de pàncrees, es va témer el pitjor. "Jo sabia que la supervivència en càncer de pàncrees és petita, em donava sis mesos de vida", admet. La Maria José és una de les tres pacients que participen en un assaig clínic per tractar amb una tècnica pionera, la radiofreqüència, els tumors de pàncrees localment avançats, que són els de pitjor pronòstic -amb una supervivència mitjana d'onze mesos- i que ara no tenen tractament.

El de pàncrees és un dels tumors més greus que hi ha. Només un de cada cinc pot ser operat. El 80% restant no té tractament quirúrgic possible: la meitat no es poden operar perquè el tumor està molt avançat i l’altra meitat, perquè ja està disseminat, és a dir, ja ha fet metàstasi. Fins ara, es tractaven amb quimioteràpia pal·liativa. Ara, però, s’obre la porta a un nou tractament amb radiofreqüència que, de moment, es troba en la fase tres d’un assaig clínic en què hi participa l’Hospital de la Vall d’Hebron i que ja ha permès operar amb èxit tres pacients, entre ells la Maria José.

En aquest moment, els tumors de pàncrees localment avançats no són operables ja que estan envoltats d'artèries i venes majors. Tampoc són eficaços els tractaments com la quimioteràpia i la immunoteràpia perquè aquests tumors estan amagats en l’estroma,"que és una xarxa de cèl·lules que protegeix i nodreix les cèl·lules tumorals", explica Ramon Charco, cap del servei de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el que fa que sigui impenetrable per la quimioteràpia o la immunoteràpia. Amb la radiofreqüència, però, s’aconsegueix traspassar aquest escut i arribar al tumor utilitzant una agulla que s'insereix directament en el centre del tumor per aplicar, de forma localitzada, temperatures de 80 graus que permeten abrasar les cèl·lules cancerígenes. La calor es transmet a través de l'agulla i es concentra en el final de l'agulla. "Aquest procés també facilita l'exposició de components tumorals perquè les cèl·lules immunològiques els ataquin", afegeix Elizabeth Pando, metge del servei de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

La tècnica és experimental i es troba en fase d’estudi. De fet, forma part d'un assaig clínic mundial sobre la nova tècnica, l'estudi Pelican, que està duent a terme l'Academic Medical Center dels Països Baixos amb la participació de 228 pacients. I Vall Hebron és l'únic hospital de l'Estat que hi participa, amb l'impuls de la Fundació Bancària La Caixa. Els resultats de l’estudi es coneixeran l’any 2020 però els resultats preliminars són prometedors. "Serà una gran opció per molts pacients que ara no poden ser operats, tindrem una altra estratègia de tractament per a aquests malalts que ara no en tenen", ha assegurat Elizabeth Pando, metge del servei de cirurgia hepatobiliopancreàtica i trasplantaments de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Una tècnica complexa

No tots els pacients amb càncer de pàncrees són susceptibles de participar a l'estudi, els criteris d'inclusió són molt estrictes. "Han de ser malalts amb un estat de salut acceptable per entrar a quiròfan", especifiquen els professionals. A més, cal radiòlegs molt especialitzats per dur a terme aquesta tècnica. "No ho pot fer qualsevol radiòleg, s'ha de fer en un centre de nivell", ha dit Joaquim Balsells, cap clínic de Cirurgia Pancreàtica i investigador del grup de Trasplantaments Digestius del VHIR. Si el radiòleg no és prou precís, l'ús de temperatures tan elevades en aquesta zona podria provocar greus lesions. És per això que també s'utilitza un sistema per refredar la resta d'òrgans a base d'introduir fluids refrigerants per evitar que zones com el duodè s'escalfin en excés.

La intervenció dura entre una hora i una hora i mitja, requereix set dies d'ingrés i els pacients es recuperen bé. Posteriorment, requereixen un tractament de dos mesos amb quimioteràpia. "Em van operar el 31 d'agost, m'han donat químio i ara em trobo bé, faig una vida normal", explica la Maria José. És més, Balsells explica que els pacients que han sigut tractats amb radiofreqüència manifesten després de la intervenció estar "menys cansats".

Aquest és el primer cop que s'usa radiofreqüència per a tumors de pàncrees però ja s'ha fet servir abans en casos de tumors de fetge, ronyó i pulmó.

El càncer de pàncrees és la tercera causa de mort per neoplàsia a tot el món i s’estima que l’any 2019 ja serà la segona causa de mort. "Està pujant la taxa de mortalitat, fa falta més investigació", diu Pando. A Espanya se'n diagnostiquen gairebé 7.000 casos a l'any, entre 1.200 i 1.300 a Catalunya.