Ports i aeroports: dues aixetes per controlar el turisme

PalmaLa crisi del coronavirus ha demostrat que la insularitat és un factor que pot jugar a favor de la població de les Balears si les administracions prenen les decisions correctes i a temps. I el tancament gairebé immediat de les fronteres davant l’esclat de la pandèmia n’és la prova. Però igual que els dos únics accessos a les illes -mar i aire- permeten controlar l’entrada d’una malaltia, també serveixen per controlar altres fluxos, com el turisme. Al cap i a la fi, tot depèn de “les portes”, assegura el president de la Comissió Balear de Medi Ambient, Antoni Alorda. Si bé “els instruments per reduir la mobilitat hi són”, reconeix el cap d’aquest ens de l’Executiu, la majoria “són de caràcter estatal”, i això limita el marge autonòmic d’actuació.

“No és una casualitat que aquestes portes d’entrada se les hagi reservat l’Estat”, avisa el president de la comissió, qui considera que això respon a “un control estratègic de molts de recursos que deriven, en primer lloc, cap a l’Estat”. Un bon exemple d’això, assegura, és l’empresa estatal Aena, que controla les “grans portes dels doblers”. Amb el polèmic projecte per ampliar la capacitat de l’aeroport de Son Sant Joan, Aena defensa que només pretén millorar la qualitat i la seguretat dels viatgers, però cal tenir en compte quines són les previsions de l’empresa a llarg termini. Si bé l’increment d’arribades a l’aeroport no està entre els objectius del seu pla, l’estudi d’impacte ambiental que Aena va elaborar a principi d’any per tirar endavant les obres calculava que durant el 2025 passarien per Son Sant Joan quatre milions més de passatgers que el 2019 i que el nombre d’avions augmentaria en 30.000.

Davant això, la Comissió de Medi Ambient, recorda Alorda, va advertir a l’empresa que si la reforma es feia per suportar aquest increment, no hi donaria el vistiplau. La comissió va acabar el seu darrer informe sobre el projecte aquest dijous, i l’enviarà al Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic per demanar al govern espanyol que garanteixi que les obres no comportaran cap augment en la xifra d’operacions. Una vegada el projecte estigui refet amb les modificacions pertinents, el Ministeri farà la seva declaració mediambiental -favorable o desfavorable. A continuació, el gestor de navegació aèria Enaire haurà d’aprovar-lo i, finalment, Aena podrà fer la remodelació. Segons els càlculs d’Alorda, això no arribarà abans del 2022.

No se sap quants vaixells arriben

La segona i única alternativa a la via d’accés aèria, els ports, també estudia regular les arribades. En aquest cas, però, hi ha molta més feina a fer, atès que no es tenen dades concretes de la quantitat de vaixells que pot rebre cada any el litoral balear. A hores d’ara la Conselleria de Mobilitat treballa en un pla general de ports que consistirà, en primer lloc, a analitzar per dues bandes quina és la capacitat de càrrega que tenen les costes de les Illes. Un primer estudi, reclamat per la Comissió de Medi Ambient, determinarà quantes embarcacions pot haver-hi al litoral per garantir-ne la conservació. El segon, que respon a una petició estatal, servirà per saber els impactes que tindrà l’escalfament global en els ports illencs.

En qualsevol cas, la normativa, que va sortir a exposició pública el 19 juny, aposta per optimitzar l’espai dels ports que ja hi ha, sense crear-ne de nous. D’aquesta manera, es vol assumir la demanda de noves embarcacions dels pròxims 15 anys, però no descarta habilitar més punts d’amarratge. El conseller de Mobilitat, Marc Pons, va puntualitzar en la presentació del pla que la voluntat del Govern és facilitar l’accés a la mar dels propietaris de barques sense lloc d’amarrament millorant les rampes dels ports i impulsant camps de boies.

Al marge de tot això, queda el gran repte de la legislatura actual en turisme marítim: la regulació dels creuers. La crisi del coronavirus va irrompre just quan l’Autoritat Portuària de les Illes Balears acabava d’acceptar, a final de febrer, una moratòria de dos anys per a la contractació de noves escales de creuers. Aquest període té com a finalitat obrir les negociacions entre el Govern balear i les navilieres per tal d’arribar a un acord. Les reunions, asseguren fonts de la Conselleria de Turisme, “no estan estancades”.

Malgrat la situació actual, continuen en marxa, però, principalment, per “reactivar el sector”, atès que encara no hi ha previsió que els vaixells tornin a les Illes. Pel que fa a la regulació de les arribades, afegeixen, es manté la mateixa posició que abans de la crisi, és a dir: esglaonar l’arribada dels creuers per tal de no superar-ne un cert màxim diari.