Els ports d'Andratx, Portocristo i Sant Antoni seran els més afectats econòmicament per la pujada de la mar

PalmaEls ports d'Andratx, Portocristo i Sant Antoni seran els més afectats econòmicament per la pujada de la mar a les Balears, perquè caldrà invertir més doblers per adaptar els dics que protegeixen els molls i els amarraments. Aquesta previsió es basa en l'escenari pessimista previst pel 2045, que estima una pujada mitjana de la mar de 25 centímetres a causa de la crisi climàtica, segons un estudi fet pel Laboratori d'Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya, que forma part del Pla general de ports de les Illes.

Un dels autors de l'anàlisi, Agustín Sánchez-Arcilla, ha detallat aquest divendres durant la presentació del document a la Conselleria de Mobilitat i Habitatge que els tres ports es podrien veure afectats si no es fa cap inversió econòmica per millorar l'estabilitat dels dics, però ha assenyalat que, en general, els ports balears estan ben preparats per afrontar els impactes del canvi climàtic prevists per al 2045.

Només un 9% dels ports estan poc preparats per la pujada del nivell de la mar prevista en un escenari positiu d'aquí a 25 anys, amb un increment de 18 centímetres. Segons la previsió pessimista, el risc augmenta fins al 27%, segons dades de l'estudi. El risc més gran que pot provocar la pujada de la mar per als ports és la pèrdua d'operativitat dels molls. Aquest problema es redueix "sensiblement" en el cas dels pantalans, perquè n'hi ha molts que són flotants i es poden adaptar millor als canvis del nivell de la mar.

Que l'onatge passi per damunt dels dics dels ports és el segons risc més important detectat pels investigadors, que s'han centrat a analitzar les instal·lacions gestionades per l'empresa pública Ports IB. Aquest fet els fa més vulnerables als temporals i pot provocar onades que perjudiquin les embarcacions amarrades. Així i tot, el 2045 només tres ports podrien estar en una situació de risc alt, mentre que un altre es preveu que pateixi risc molt alt.

La pèrdua de calat dels ports, que és un problema ja existent, es mantindrà similar a tots els escenaris futurs previstos. Pel que fa a l'estabilitat de les infraestructures portuàries, que dependrà de com afecti la pujada de la mar a l'onatge, entre el 76 i el 82% es troben en risc baix, molt baix o nul. "Hem d'assumir que el clima està canviant i ens hem d'adaptar", ha comentat Sánchez-Arcilla, que ha fet valdre que la Conselleria disposi de l'estiu i un pla per poder començar a planificar l'adaptació a la crisi climàtica.

Mesures d'adaptació

Cada port serà analitzat específicament d'acord amb les seves peculiaritats i cada projecte haurà de passar la tramitació mediambiental i administrativa corresponent. El pla general, però, proposa un marc de referència per als pròxims quinze anys en què es preveuen diverses actuacions, com ara reorganitzar la distribució de les embarcacions, substituir pantalans fixos per altres flotants i millorar els dics o crear nous elements, com ara bermes o dics submergits per evitar que l'onatge arribi dins del port. També es preveu la modificació de dàrsenes i contradics i construir espigons o rampes d'arena.

El director general de Transport Aeri i Marítim, Xavier Ramis, ha explicat que l'anàlisi presentada és el document "més complet" que s'ha redactat a l'Estat, i que s'ha fet perquè tant la normativa estatal com la Comissió Balear de Medi Ambient varen demanar que el pla general de ports contempli els impactes del canvi climàtic. "Aportarà molta d'informació per donar una resposta a les necessitats dels ports durant els pròxims 15 anys", ha afegit. El conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, i la gerent de Ports IB, Cristina Barahona, també han assistit a la presentació.