Els ports de les Balears no es draguen perquè no se sap on tirar els sediments
Alguns molls han quedat sense profunditat, un fet que hi dificulta el trànsit de les embarcacions i posa en perill la seguretat dels navegants
Palma“Hi ha ports allà on les barques toquen literalment en terra”, denuncia el president de l’Associació de Pesca Mallorquina Recreativa Responsable, Bernadí Alba. El calat de molts de molls de les Balears està ple de sediments que han entrat per les bocanes a causa dels corrents marins i de l’activitat humana al port. Tant, que “n’hi ha que només tenen un pam d’aigua”, assegura el director general de Ports i Transports Marítims de les Illes, Antoni Mercant.
Els ports de les Balears no es draguen. “Fa tants d’anys que no es fan dragats que s’ha convertit en un problema”, lamenta el director d’explotació de Ports IB Balears, Mateu Barceló. De fet, assegura que els darrers molls de gestió pública que es van dragar van ser el port de la Colònia de Sant Jordi, l’any 1999, i el de Portocolom, el 2006. “Abans es feia cada 20 o 25 anys, però ara n’hi ha que en fa molt més que no es draguen, com el de Cala Bona”, remarca. A més, aquest problema no només afecta els ports de gestió directa, sinó també els d’indirecta, com el Club Nàutic de la Ràpita i el de Palmanova, entre d’altres.
On dur els residus
La neteja profunda dels calats no es fa perquè no se sap on s’han de tirar els sediments. “Podríem dragar, però hem de dur el material a qualque banda. A Mallorca no hi ha cap abocador i tampoc cap pedrera que disposi d’un pla de restauració aprovat per poder recollir els sediments”, constata Barceló. “Abans es dipositaven a punts de la costa pròxims a la zona on es feia el dragat, però s’han anat perdent perquè no es feia cap tramitació de res”, afegeix. Per part seva, Mercant recorda que hi havia un abocador a la badia d’Alcúdia que va quedar inutilitzat perquè es va incloure en l’ampliació de la reserva natural del parc de Llevant. “Era l’únic que estava homologat. També n’hi havia un entre Mallorca i València, però no estava acabat de legalitzar”, apunta. A tot plegat se suma la impossibilitat de dur les restes a instal·lacions de la Península que tracten els sediments dels ports de la zona. “Exportar residus no va bé perquè les comunitats autònomes volen tractar els seus, no els dels altres, perquè ja estan gairebé plens”, ratifica Barceló.
A les Balears, per dragar s’han d’estudiar les característiques i, així, determinar-ne de quina tipologia són les restes. Ports IB assegura que a les Illes el material dragat és “majoritàriament de tipologia A i B”, que és com es classifiquen els residus nets i els de nivells moderats de contaminants, respectivament. “A cap dels ports estudiats s’hi han trobat sediments de categoria R”, que haurien de passar per un tractament depuratiu abans de reubicar-los en el domini públic maritimoterrestre.
En tot cas, els sediments que hi ha als molls no es poden emprar per a la regeneració de platges perquè “l’arena que entra dins el port és més fina i no la deixen reincorporar perquè està mesclada amb fins (argila, llim i partícules orgàniques)”, explica Barceló. Tampoc serveixen per a usos agrícoles perquè tenen molta contaminació de clorur i, si la terra els absorbeix, hi ha risc que els aqüífers se salinitzin. A més, a diferència d’alguns ports d’altres comunitats autònomes i dels molls de les Illes que pertanyen a l’Autoritat Portuària, els de gestió directa no poden emprar el material dragat per emplenar obres portuàries perquè “no en fan d’importants”, assenyala Barceló.
Quant a la realització d’analítiques del material del dragat, el delegat de pesca de Marilles, Toni Font, assegura que “es té la temptació de fer-les a un punt concret perquè surtin favorables i no haver de fer el que s’ha de fer”. “A molts dels ports s’hi troben bateries, tot tipus de residus d’oli i filtres, i els estudis s’han de mirar amb lupa perquè no és la primera vegada que s’intenta colar un material que no és el que es diu”, subratlla.
De fet, recorda que per dur a terme el Projecte de Moll Adossat al Contradic del port d’Andratx el 2009, Ports IB va presentar “unes analítiques fantàstiques”. “Era arena tan neta que pareixia del Trenc”, afegeix. Però, a causa de la desconfiança basada en “antecedents que no eren bons”, el GOB va fer al·legacions que indicaven que només se n’havia presentat una mostra i va demanar que se’n fessin un mínim de quatre. És una quantitat que, segons l’esmena, “és habitual en aquest tipus de treballs”. A causa d’això, el projecte es va aturar. “Si els residus que analitzen tenen unes característiques tòxiques, hauran d’habilitar un abocador”, remarca Font.
Manca de projectes
Tot i que Bernadí Alba fa referència a l’“imperiosa necessitat de dragar els ports”, Font deixa clar que “no han de tenir pressa perquè fa 15 anys que saben que per fer-ho han de tenir un abocador”. A més, fonts de l’anterior Executiu posen l’èmfasi en la manca de projectes que s’han presentat per fer els dragats. De fet, Barceló admet que només “s’ha presentat i tramitat formalment el projecte de dragat de Cala Bona” i que “els altres encara no en tenen”.
