Els ports de les Illes entren en plena temporada amb el personal sota mínims

Palma“Aquest estiu serà un caos”. Aquesta és la previsió que fa de la temporada el cap de servei d’Autoritat Portuària de les Balears (APB) i responsable del sector marítim i portuari d’UGT, Miquel Capó, davant una temporada que es preveu de rècords. El sindicalista adverteix que el personal dels ports de les Illes –en referència als que depenen de l’Estat: Palma, Alcúdia, Maó, Eivissa i la Savina– es troben sota mínims. La realitat que descriu Capó coincideix amb el crit d’ajuda que va enviar el president de l’APB, Francesc Antich, fa ja dos mesos i que està lluny de rebre resposta. Antich va advertir que l’organisme té “dificultats” per tirar endavant i que és “urgent” ampliar la plantilla. 

Poder destinar més pressupost al personal depèn de l’autorització de Ports de l’Estat i, amb aquest objectiu, l’APB enllesteix un estudi que justifiqui la manca de treballadors. Si bé l’ens encara no vol avançar cap dada, UGT calcula que el dèficit d’empleats s’acosta a la trentena. D’altra banda, està pendent que l’Estat aprovi un marc estratègic per augmentar el personal de tots els ports d’Espanya. Està previst que sigui una realitat enguany, però encara no hi ha cap data concreta. De totes maneres, no arribarà per a aquest estiu, que està complint les previsions: la temporada està sent de rècords.

Menys treballadors i més feina

Segons les dades de l’APB, el personal als ports que depenen d’aquest organisme s’ha reduït un 12,5% en 13 anys. Així, si el 2018 la plantilla estava formada per 361 treballadors, ara n’hi ha 316. La situació s’agreuja pel fet que l’activitat en aquestes instal·lacions ha augmentat exponencialment: mentre que el 2008 movien 59,7 milions d’euros l’any, ara la xifra ascendeix a 84,8 milions; un 42% més, segons les memòries de l’Autoritat Portuària. Si bé durant la pandèmia el moviment de passatgers va davallar, el 2021 les xifres ja eren bones i aquest 2022 poden superar les del 2019. En concret, l’any abans del covid-19 es varen registrar 9,5 milions de passatgers, el 2020 varen caure fins als 3,7 milions i el 2021 ja es va arribar als 6 milions. Com era esperable, Palma i Eivissa concentraren la majoria de passatgers (3,3 i 3,2 milions, respectivament), però la Savina, a Formentera, no va quedar enfora: l’any passat varen passar pel port 2,2 milions de persones. Alcúdia en va registrar 510.000 i Maó, 184.700.

Capó assenyala que tots els ports estan “sota mínims”, però els que més pateixen l’escassetat de mans actualment són el de la Savina i Alcúdia. “Hem arribat a un punt insostenible i el malestar és gros, la gent està molt cremada”, alerta. “La temporada estival és forta. T’ho pots imaginar: en les dates que estam i l’elevat trànsit de passatgers i vaixells, aquesta temporada és surrealista”, afegeix. Per tal de pal·liar la situació, s’ha creat un borsí ‘exprés’ per substituir en casos d’urgència però, segons el cap de servei de l’APB, “només podem cobrir baixes, llicències, coses molt puntuals”.

Per la seva banda, fonts de l’Autoritat Portuària admeten que “el pressupost que arriba al personal no s’adapta a les necessitats que tenim” i recorden que, els darrers anys, les polítiques a escala estatal no han permès anar cobrint les jubilacions, la qual cosa explica la pèrdua de la plantilla. No saben encara quan tindran llest l’estudi, però ja avancen que reclamaran una xifra “bastant elevada”. Així i tot, matisen que l’increment del pressupost no només depèn de Ports de l’Estat, sinó que també ha de rebre el vistiplau del Ministeri d’Hisenda, que n’ha d’aprovar la despesa. Ara bé, no tan sols és una manca de treballadors, sinó que també es necessiten nous perfils que s’ajustin als canvis que ha fet l’administració portuària els darrers anys. “Hi ha hagut un canvi que no només afecta Ports, sinó tota l’administració: els processos són més garantistes, s’han digitalitzat i necessitam perfils més específics i més gent a l’oficina”, detallen les mateixes fonts de l’APB.

Port de primera categoria

Autoritat i sindicats coincideixen que una solució a la manca de recursos seria que l’APB passàs a ser considerada de categoria 1, com els ports de Barcelona i València. De fet, l’ens assegura que està treballant la petició i que ho demanarà a Ports de l’Estat. Ara com ara, l’APB és considerada de segona categoria perquè no té el volum suficient de trànsit de mercaderies per ascendir a categoria 1. El problema és que l’organització portuària actual no té en compte que l’Autoritat de les Illes ha de gestionar cinc ports: “Hem de multiplicar aquesta infraestructura humana per cinc. Això no es té en compte i és una de les reclamacions que feim, que no es tinguin únicament en compte les tones de mercaderies”, apunten les fonts de l’APB consultades. Capó afegeix que, a més, les Illes estan entre les autoritats més rendibles econòmicament. Per línies de negoci, els que més ingressos generen són les embarcacions esportives (69%), la mercaderia (12%), els passatgers (7%) i els creuers (4%). 

Mancances en la seguretat

Per l’augment de la tasca burocràtica, l’APB ha hagut d’enviar a les oficines personal d’altres serveis, com de la policia o el moll. Això, segons el comitè d’empresa, ha tingut conseqüències. Ja al maig va alertar que la situació era “gravíssima” per la mancança de treballadors i que, en aquesta situació, no podien de cap manera gestionar “tots els procediments i gestions requerits”, ni tampoc la seguretat dels “milions de persones” que passen per aquestes zones. Afirmaven que la Policia Portuària “no podia garantir” la protecció i seguretat de les instal·lacions portuàries “en condicions normals” i, per tant, menys encara “quan arriben diàriament creuers de gran mida amb milers de creueristes”. En aquest punt, Capó subratlla que s’estan fent “totes les gestions perquè la situació no afecti la seguretat, però la Policia Local i la Nacional estan com estan, també”. Per part seva, l’APB diu que, en general, “els serveis estan garantits” per a la temporada: “Vindrà molta gent; això no obstant, ens en sortirem”.

Infraestructures 

L’Estat només va executar un 42,6% de les inversions previstes el 2021 per als ports de les Illes Balears que depenen de l’Autoritat Portuària, segons les dades de l’Informe de la Intervenció General de l’Estat (IGAE), publicades pel Ministeri d’Hisenda a final de maig. Així, dels 45,5 milions que hi havia previstos, finalment se’n varen invertir 19,4 milions. No obstant això, les xifres no coincideixen amb les que maneja el departament d’Infraestructures de l’APB, que assegura que el pressupost aprovat l’any passat per a la inversió material i immaterial –sense comptar la inversió financera– va ser de 27.860.000 euros i el tancament real va ser de 19.711.000. Això suposa un 70%de compliment.

L’ens assegura que el que no s’ha invertit no és per manca de mans, sinó una qüestió d’endarreriment en la tramitació dels projectes, però que si està pressupostada s’ha d’acabar fent els anys següents. D’altra banda, Miquel Capó apunta que els tècnics de l’Autoritat tenen una “ràtio alta” de projectes, la qual cosa pot generar que “s’hagi de renunciar a alguna inversió o a fons europeus per no poder complir els terminis d’execució dels expedients”. Cal dir que les Illes Balears són una de les comunitats amb menys inversió per part de l’Estat, i gran part d’aquesta va a parar a ports i aeroports. Així ho demostra l’informe de la IGAE: dels 127.723 milions d’euros executats, 123.000 correspon a ports (19,4 milions) i aeroports (104,2 milions). Això és el 97% del total de la inversió. En global, l’any 2021 es va executar el 67,9% del que estava pressupostat.