Posar fi al caos legislatiu, més gestió i doblers: les necessitats de la Serra

PalmaMés gestió, doblers, recuperar l’activitat agrícola i acabar amb el caos normatiu que ha provocat la descoordinació entre les administracions públiques són algunes de les condicions que necessita la Serra de Tramuntana, segons el parer de la majoria dels membresque conformen la mesa permanent del Consorci de la Serra de Tramuntana. Actualment, la zona no disposa d’una normativa específica, sinó, com admet el Consell de Mallorca, “només de normes disperses i genèriques”. I “l’única manera de posar ordre és una llei”, segons assegura el president de Tramuntana XXI, Joe Holles.

El Consell de Mallorca redactarà de bell nou una llei de la Serra de Tramuntana. I ho farà sense tenir en compte la norma que va elaborar el Pacte d’esquerres en l’anterior legislatura –la llei es va aprovar al Consell amb els vots en contra de l’oposició, però no es va elevar al Parlament, perquè es va acabar el mandat. L’actual equip de govern de la institució insular considera que la llei anterior “no serveix perquè no va tenir consens”, segons va dir la portaveu del PP al Consell de Mallorca, Núria Riera. Aquesta disputa política deixa una altra vegada la Serra sense una norma que protegeixi i dinamitzi la zona, que segons assegura el president dels propietaris de finques de la Tramuntana, Fernando Fortuny, “està que cau a trossos”. “L’altre dia va passar un asturià per ca nostra i em va dir que la Serra és molt guapa, però està abandonada”, conta.

A causa de la diversitat d’opinions i d’entitats que estan implicades en la concepció d’aquesta llei, no resulta fàcil establir els problemes de primer ordre que la normativa hauria d’abordar. En el document de consulta pública prèvia que el Consell de Mallorca va publicar per començar el procés de redacció de la llei, es destaquen com a problemes una sèrie de qüestions jurídiques, administratives i de planificació: la manca de marc legal amb rang de llei, la complexitat normativa actual, els problemes de coordinació entre administracions, la normativa massa restrictiva i la falta de regulació en àmbits específics com l’olivar o la pedra en sec, entre d’altres.

Ara bé, “els problemes de primer ordre no són aquests”, considera el portaveu de l’àrea de Conservació i Biodiversitat del GOB, Toni Muñoz. Per ell, la qüestió és que “el patrimoni cultural de la Serra es va crear i es va mantenir per unes activitats econòmiques que han desaparegut”. “Més que no fer una llei per resoldre traves administratives, hem d’intentar revitalitzar tant com sigui possible les activitats que varen generar i mantenir durant segles el patrimoni cultural”, proposa. En la mateixa línia apunta que, a més del sector agrícola, també s’haurien de potenciar la indústria i el comerç lligats a l’elaboració de productes de la Serra. “El foment d’aquestes activitats hauria de ser el primer objectiu”, insisteix.

Per recuperar l’activitat agrícola i mantenir el paisatge de la Serra és “molt important que hi hagi un finançament anual clar i garantit”, exposa el president de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual. “Que s’hi dediqui un percentatge fix de l’Impost de Turisme Sostenible (ITS). La Serra necessita ajuda amb els costos de producció perquè la seva orografia, que, per una banda, és espectacular, també impedeix la mecanització i s’han d’emprar tècniques antigues per a les quals els costos són superiors”, explica.

Per això, el president de la plataforma d’Indignats de la Ma-10, Xisco Castanyer, considera que s’haurien de compatibilitzar els usos moderns i harmonitzar-los d’alguna manera amb els que s’empraven anys enrere. Segons Castanyer, aquest fet hauria de constar a la norma que s’està elaborant. “A la mínima que la llei impedeixi compatibilitzar els usos moderns amb els propis de la Serra estan llests, perquè no hi ha doblers per mantenir-la”, adverteix.

Per la seva banda, Holles exemplifica la proposta amb la producció de carbó que es feia fa anys amb la biomassa que es produïa en l’activitat agrícola. Ara, “si no se’n fa carbó, es podria mirar com extreure la biomassa i plantejar com encaixen tots aquests altres usos”, planteja.

A més, el finançament continu permetria la ressembra d’arbres com les oliveres, la qual cosa ajudaria a reduir els incendis, que Gual qualifica de “la gran amenaça de la zona”. En el mateix sentit, Holles constata que cada euro que es gasti en recuperar un olivar val per a molts de doblers invertits en les brigades de bombers”. “Si no es manté, es cremarà”, assevera.

Tornar a sembrar alzines i oliveres, entre altres, suposaria una reducció de la quantitat de pins que hi ha actualment a la Serra, un arbre que pren aviat i que amb les arrels aixeca les marjades, un element característic de la zona. D’aquesta manera, es protegirien dos factors clau en el desenvolupament de l’activitat agrícola de la zona. En el mateix sentit, Gual demana que es faci un catàleg de les oliveres mil·lenàries de la Serra i que es protegeixin “totes”. “Protegim una caseta i no protegim un arbre que té mil anys”, lamenta. A més, afegeix que “les oliveres han d’estar als olivars”. “A Mallorca hi ha magnífics escultors com per haver de posar una olivera davant El Corte Inglés”, critica.

Una mesura vinculada amb la protecció dels elements característics de la zona és la reducció de la pressió humana. Per això, Castanyer demana a la institució insular que inclogui la carretera Ma-10 en la norma perquè “sempre està plena de visitants i a més, el fet que hi hagi curses de cap de les maneres respecta els valors de la mateixa Serra”. La inclusió d’aquesta carretera a la llei també regularia les proves esportives que s’hi fan i, d’aquesta manera, es gestionarien els fems que hi deixen els assistents, que segons assegura Castanyer “envaeixen les propietats privades”. “Si organitzassin una cursa de motocròs a la piràmide de Chichén Itzá ens posaríem les mans al cap, però aquí en feim una dins un parc natural i ho veim el més normal del món. Devora ca meva tenc un vàter i no és perquè l’hagi posat jo, ésperquè el fan ells”, denuncia.

Fer retxes dins l’aigua

A causa de l’estat actual de la Serra,­ que els experts qualifiquen “d’abandó”, i la quantitat de normatives que incideixen sobre el territori, “els habitants, en sentir parlar d’una nova llei demanen que no els posin més problemes”, conta el president de Tramuntana XXI. “Ningú a la Serra vol una llei que no els simplifiqui la vida. No pot ser que una persona que gestiona la seva finca no tingui clar què pot fer-hi i què no”, diu.

Per la seva banda, Fernando Fortuny adverteix que “no són lleis, són remeis” allò que s’ha d’implementar a la zona. A més, considera que elaborar una nova llei “és fer retxes dins l’aigua, perquè dirà el mateix que les altres amb paraules diferents. Molta propaganda, però a l’hora de la veritat, res”, denuncia. Així mateix, Miquel Gual reclama a la classe política que s’assegui i consensuï la llei. “Tant els que governen ara com els que estan a l’oposició tenen una llista immensa de coses per tirar-se pel cap, però que no s’hi tirin la Serra de Tramuntana. Que ho debatin i facin una llei que duri vint anys i que no torni a canviar en la pròxima legislatura”.

Els membres de la mesa permanent consultats per l’ARA Balers esperen que la nova norma posi damunt la taula les problemàtiques actuals de la Serra i les abordi de manera valenta i integradora. “Ha de quedar clar que el pilar fonamental ha de ser el suport al desenvolupament i a la gestió agroforestal de la Serra i tota la resta hi ha d’estar supeditat”, insisteix Holles.