De posar notes a fomentar una educació que prepari per a la vida

PalmaAl CEIP Verge de Lluc de Palma els infants no estan distribuïts per cursos, sinó per comunitats d’aprenentatge: la dels petits, la dels mitjans i la dels grans. Dins cada comunitat s’hi agrupen nins i nines de diferents edats. Tampoc no tenen assignatures estrictes, sinó espais d’aprenentatge –el d’art, el de construcció, l’espai exterior, el de naturals, etc.– on s’aprèn transversalment. “Al de construcció, per exemple, hi treballam diferents àrees curriculars, com les matemàtiques o les socials”, exposa la cap d’estudis, Sílvia Caraballo. Així, els mestres ofereixen diverses propostes i materials amb l’objectiu adaptar-se als interessos i motivacions de cada alumne, i cadascú pot anar al seu ritme.

Aquesta escola forma part del Pla de millora i transformació de centres de la Conselleria d’Educació, que pretén “acompanyar els centres a canviar les maneres de fer cap a un ensenyament enfocat a la manera com sabem que s’aprèn avui dia”, diu el director general de Planificació, Antoni Morante. Això vol dir “deixar de banda l’academicisme i centrar-se molt més a fomentar competències que serveixin per desenvolupar una vida plena”, continua. I tot plegat, fomentant i respectant l’autonomia dels centres. Actualment ja hi ha 116 d’escoles i instituts que formen part del programa, el 36% dels 302 centres públics de les Balears. D’aquests, Educació considera que n’hi ha 28 de referència. Són centres que, com el de Verge de Lluc, fa anys que treballen aquesta filosofia, d’abans que existís aquest pla.

L’avanç de la nova llei

Aquest programa és un primer pas, però la voluntat de la Conselleria és que la nova llei educativa balear –que preveu aprovar enguany– impulsi la transformació del model a tots els centres. Per aconseguir-ho, caldrà fer canvis clau. Per una banda, una “transformació total de la manera d’avaluar, que no sigui punitiva i que permeti millorar l’aprenentatge, no només qualificar”, segons Morante. Per l’altra, una reformulació total dels currículums. El plantejament del Ministeri amb la LOMLOE i del Govern amb la normativa autonòmica és que siguin més transversals i basades en les competències. És a dir, vol fomentar àmbits d’aprenentatge amplis (comunicatiu, científic, social, creatiu, etc.) i no en assignatures tancades com fins ara. També vol facilitar que els docents treballin de manera cooperativa.

Per a la directora del centre de Verge de Lluc, Rita Reus, és un canvi fonamental perquè el model actual “és totalment caduc” i no respon a les necessitats diverses dels nins. Defensa que fer grups heterogenis amb un acompanyament personalitzat genera una escola inclusiva. “Fa que els nins no sentin que ‘no hi arriben’. A més, on és, que no arriben? D’on es parteix? Tothom hi arriba al seu ritme”, reflexiona. En el seu cas, no fan exàmens, sinó que avaluen a través de l’observació constant, rúbriques i autoavaluacions que es fan els mateixos infants. El benestar emocional –diu Reus– és clau: “No es pot aprendre si no s’està bé”.

Marina Vallcaneras –directora de l’escola Pintor Joan Miró, al polígon de Llevant de Palma, que abarca des d’Infantil fins a segon d’ESO– hi coincideix. “El currículum està molt tancat”, opina. El seu centre també funciona com una comunitat d’aprenentatge i per projectes. Vallcaneras subratlla que “cada alumne té un context” i la innovació només és útil “si s’aconsegueix una inclusió real, no només és canviar de pedagogia”. A més, creu que l’escola s’ha d’apropar més al món d’avui. “Hem d’acompanyar els infants a fer-se preguntes, destriar fake news, ser crítics, solidaris i tenir estratègies per a la vida”, reflexiona. 

Secundària, el gran repte

En el Pla de millora i transformació hi ha, sobretot, centres d’Infantil i Primària, perquè la Secundària és encara el gran repte, on costa més impulsar el canvi. Un dels instituts que sí que hi són és l’IES Antoni Maura, també del polígon de Llevant. Allà dediquen sis hores setmanals per nivell a treballar projectes interdisciplinaris. La directora, Myriam Fuentes, assegura que ara treballen encara per assignatures perquè la normativa els obliga a avaluar per matèries, i que el fet de flexibilitzar currículums els facilitarà fer més passes. 

El projecte de Fuentes és el de reorganitzar tot el currículum perquè tots els cursos treballin per àmbits que incloguin diverses matèries i en què estigui implicat més d’un professor. Tot aquest canvi de pedagogia es va fer en el seu moment per a l’alumnat, però diu la directora que també ha estat un gran avenç per als professors. “Demanàvem als alumnes que treballassin en equip, però nosaltres no ho fèiem. Ara n’hem après i és molt més enriquidor”, tanca.

Els reptes educatius no són nous, però per què costa tant abordar-los? Antoni Morante apunta: “Els professors tendim a reproduir el que varen fer amb nosaltres”. Afegeix que “les famílies de vegades són molt tradicionals i l’Administració tampoc no ha estat a l’altura de les circumstàncies”. “Hem estat molt reglamentistes”, reconeix.