Posen el nom d'un mallorquí a un asteroide

La IAU també n'ha batejat un altre com un mamífer endèmic de les Balears

Una nova eina per detectar asteroides perillosos
25/01/2024
2 min

PalmaUn asteroide de set quilòmetres de diàmetre, que ha estat descobert per l'Observatori de Costitx (OAM), té nom de mallorquí. Un altre, de cinc quilòmetres, té nom de mamífer endèmic de la Mediterrània. Tots dos han estat anomenats per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) recentment. A partir d'ara es pot seguir la trajectòria i la posició d'aquests asteroides mallorquins a la web de la NASA i de la Unió Astronòmica Internacional.

En concret, l'asteroide 115210, que té un diàmetre de set quilòmetres, ha rebut el nom de Vicenç Mut (Palma, 1614-1687), astrònom, historiador, enginyer i militar mallorquí. Fill d'un oficial de llancers del cos de cavalleria, Vicenç Mut és considerat un dels observadors científics més importants de l'època. De fet, el seu coetani, l'astrònom italià Giovanni Battista Riccioli, va batejar un cràter de la Lluna amb el seu nom, Mutus.

El científic mallorquí Vicenç Mut.

Mut també va ser el primer científic espanyol que va citar l'obra de Galileu. Va investigar sobre les distàncies estel·lars, els planetes, la Lluna i el Sol i va ajudar a desmantellar idees supersticioses sobre els estels, atès que els explicà com un fenomen natural i combaté les creences apocalíptiques de l'època. El seu asteroide es desplaça a 10 km/s amb un període orbital de quatre anys per fer una volta al Sol.

Per altra banda, l'asteroide 241362, de cinc quilòmetres, rep el nom de Nesiotites, una musaranya prehistòrica de sis centímetres i 20 grams de pes. El nesiotites és un gènere de mamífers soricomorfs de la família soricidae. És endèmic de les illes de la Mediterrània, com les Balears. Es coneix des del Pliocè inferior i, desafortunadament, es va extingir. El seu asteroide orbita a 11 km/s i triga uns cinc anys a fer una volta completa al voltant del Sol.

El descobriment

Els asteroides Vicenç Mut i Nesiotites van ser descoberts el setembre de 2003 i desembre de 2007, respectivament, per l'Observatori de Costitx. Eren a 183 i 285 milions de quilòmetres de la Terra, quan van ser detectats per l'observatori mallorquí, que, a més, va aconseguir establir les òrbites definitives d'aquests dos cossos celestes.

stats