La posidònia de les badies d'Alcúdia i Pollença, la més degradada de les Balears
La Fundació Marilles, l'Observatori Socioambiental de Menorca i la Societat d'Història Natural han recopilat i unificat totes les cartografies disponibles
PalmaLes praderies de posidònia que hi ha a les badies d'Alcúdia i Pollença són les més degradades de totes les Illes Balears. Però la platja del Trenc, la badia menorquina de Fornells i la platja de les Illetes, a les Pitiüses, també mostren greus impactes. I la principal causa és el fondeig d'embarcacions sobre la planta marina. Així ho han assegurat des de la Fundació Marilles, l'Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM) i la Societat d'Història Natural de les Balears (SHBN), que han recopilat i unificat totes les cartografies existents i ara estan disponibles en una pàgina web.
Però Laura del Valle, de la SHNB, ha assenyalat que les capes que s'han fet servir per valorar l'estat de conservació de les praderies "són antigues" i per això "cal actualitzar les cartografies existents per saber detalladament com han evolucionat els darrers anys". Valle també ha destacat que tan sols es té en compte un 57% de la superfície cartografiada de la mar balear perquè la resta no ha estat estudiada de manera sistemàtica, com és el cas de la costa de la serra de Tramuntana i el litoral d'Andratx. Sobre això, Valle ha dit que només un 17% de la superfície disponible presenta hàbitats marins en un estat de conservació favorable.
La tècnica de l'OBSAM Eva Marsinyach ha explicat que, malgrat que el litoral balear és un dels més ben conservats de la Mediterrània, algunes zones de les Illes es troben en un estat de degradació important. I ha destacat el cas de Fornells i les Illetes.
El mapa presentat aquest dimarts inclou 55 hàbitats cartografiats sobre una superfície de 4.395,95 quilòmetres quadrats del llit marí balear que va dels 50 als 700 metres de profunditat. La intenció de les tres entitats és que aquesta unificació serveixi per saber "què tenim, quin és el seu estat i poder treballar per millorar la situació", segons ha dit Aniol Esteban, director de la Fundació Marilles. Aquesta entitat ha finançat el projecte amb 30.000 euros i d'aquí a dues setmanes es presentarà l'informe definitiu sobre aquest estudi cartogràfic.