La Diputació de Barcelona destinarà aquest estiu 895.257 euros, un 3,5% més que l’anterior, per fomentar la seguretat i la salut en 113 platges de 25 municipis de la demarcació (les platges de Barcelona en queden excloses). El 96% del pressupost es destinarà al suport econòmic per finançar el servei de salvament i socorrisme dels ajuntaments i la resta a la senyalització dels punts de socorrisme i a repartir elements de prevenció de la salut dels usuaris. Així, es repartiran 13.000 ventalls amb consells per protegir-se del sol i 8.000 polseres per identificar els infants i facilitar trobar-los en cas que es perdin. En relació a la protecció del sol, es faran 150 tallers adreçats a escolars d’entre 6 i 10 anys per fomentar hàbits saludables.
Danyar la posidònia és "com llançar meteorits sobre la Fageda d’en Jordà”
Els Mossos han obert diligències perquè l'empresa concessionària va col·locar una vintena de blocs sobre la planta a la platja d'Aiguablava de Begur
GironaPolèmica a Begur amb la nova empresa adjudicatària del camp de boies de la cala d’Aiguablava, una de les més concorregudes de la Costa Brava. La UTE Sa Blava CB75 va guanyar el concurs per primera vegada i, segons ha denunciat SOS Costa Brava, va instal·lar els blocs de formigó de les boies a sobre de praderies de posidònia, cosa que està prohibida perquè és una planta protegida. Els Mossos d’Esquadra van visitar divendres la zona malmesa i van obrir diligències perquè una vintena de blocs ocupaven totalment o parcialment l’espai de l'espècie. Els experts alerten que és una planta “clau” per a la salut dels ecosistemes marins, ja que les praderies són com boscos on viuen, s’alimenten o es reprodueixen unes 1.400 espècies diferents.
SOS Costa Brava va detectar que la nova empresa adjudicatària havia incomplert el plec de clàusules: un submarinista va fer un extens reportatge gràfic, amb fotos i vídeos, on es veuen blocs de formigó aixafant la posidònia. “Seria com llançar meteorits sobre la Fageda d’en Jordà”, va denunciar l’entitat.
This browser does not support the video element.
La posidònia és una planta exclusiva del Mediterrani i “és clau per a la salut del nostre litoral”, segons el biòleg i responsable de projectes de Submon, Jordi Sánchez. "Hi ha 1.400 espècies relacionades d’alguna forma amb la posidònia. Algunes l’utilitzen per reproduir-se, per amagar-se, per menjar o viure", exposa. Així mateix, juga un paper “fonamental” en la lluita contra el canvi climàtic: “És una gran productora d’oxigen i, a més, segresta el CO2”, afegeix Sánchez. Fent una comparativa terrestre, el vocal de la junta del Col·legi de Biòlegs, Pep Hurtado, exposa que les extensions d’aquesta planta són com boscos de roures o alzines. “És una planta que creix molt lentament però que, un cop ha crescut, té una gran resiliència perquè és capaç de sobreviure davant la majoria de factors naturals”, detalla.
És, per tant, una espècie que té molta importància evolutiva perquè és una planta que primer era terrestre i després va recolonitzar el mar. “Les praderies que tenim ara són fruit de milions d’anys de supervivència”, destaca Hurtado. Per això, el biòleg subratlla que, un cop es fa malbé, “el temps de recuperació és molt ampli”. “Fins i tot podria ser que no es tornés a recuperar, perquè potser les condicions naturals que necessitava per créixer ja no existeixen”, indica Hurtado.
Els Mossos s'activen
En el cas de la Costa Brava, tant Hurtado com Sánchez asseguren que l’estat de la posidònia “és bastant bo”, malgrat la gran pressió que hi ha al mar fruit d’activitats com la pesca, el submarinisme i, sobretot, les embarcacions d’esbarjo. Ara caldrà veure l'impacte que ha tingut la instal·lació dels blocs de formigó de les boies a Aiguablava. Quan els Mossos van tenir coneixement dels fets, van activar una patrulla que es va personar a la platja i, sota l’aigua, va comprovar l’estat de la posidònia i la col·locació dels blocs de formigó. Segons van constatar els agents, dels 90 i escaig punts d'ancoratge, una vintena estaven sobre la planta protegida. Aquest dilluns està previst que una altra unitat comprovi si s’han retirat tots els morts que afectaven aquesta espècie.
En el plec d’instruccions que han de complir les empreses adjudicatàries d’aquest servei s'estipula que han d’utilitzar morts ecològics sobre les praderies d'aquesta planta. Així, es recomana la utilització de sistemes d’ancoratge en espiral, perquè no perjudiquin l'espècie protegida. L’Ajuntament de Begur, al conèixer els fets, es va posar en contacte amb la companyia i li va demanar que retirés els blocs de formigó. Segons el regidor de Turisme, Eugeni Pibernat, ara ja “no en queda cap”: “L’empresa ens ha dit que ja els han retirat tots”, ha afirmat.
Doble inspecció del fons del mar
Ara l’Ajuntament ha posat el cas en mans del departament jurídic perquè han de comprovar si el consistori podria sancionar la companyia. “Una cosa és el delicte ecològic i l’altra el possible incompliment del plec de clàusules del concurs”, ha assenyalat Pibernat. Paral·lelament, l’equip de govern ha demanat pressupost a un submarinista perquè faci una inspecció, i també ha sol·licitat a l’empresa concessionària un reportatge fotogràfic de l’estat del fons del mar abans i després de la seva actuació.
L’Ajuntament de Begur, a finals del 2021, va treure a licitació les autoritzacions per a l’explotació d’elements de fondeig d’embarcacions (boies) per als quatre anys vinents (amb dos més prorrogables). A diferència dels anys anteriors, el servei de lloguer de boies a la platja Fonda, Fornells i Aiguablava el va guanyar la UTE Sa Blava CB75, formada en un 15% per l'empresa Treballs submarins i serveis marítims MésdeMar SL, i en un 85% per Privat Smart SL.
Segons la informació del Registre Mercantil, l’administrador de la primera companyia, que es va constituir el 2011, és Sergi Torrente, té seu a Cadaqués i es dedica als serveis marítims, com el busseig o el lloguer d’embarcacions. Pel que fa a Privat Smart, constituïda el desembre del 2021, està en mans de Jordi Cabarrocas Riera i l’empresa Promtus Aerus, la seva adreça fiscal és un despatx d’advocats de Palafrugell i es dedica a la prestació de serveis marítims. De Promtus Aerus l’única informació que surt al BOE és que l’abril del 2022 es va nomenar Jordi Cabarrocas Riera com a administrador, en detriment de Josep Lluís Colls Peyra.