La posidònia hauria de tenir els mateixos drets que tu?

Palma"Si hem assumit que les empreses poden ser considerades com a persones jurídiques per defensar-ne els interessos privats, els ecosistemes naturals també poden gaudir d'aquests drets per conservar uns béns que són comunitaris", explica Pau de Vílchez, professor del departament de Dret Internacional Públic de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Els darrers anys, a Colòmbia, Austràlia i Nova Zelanda s'han reconegut rius i muntanyes com a persones jurídiques que l'Estat ha de defensar, i De Vílchez creu que aquest és un procés "inevitable" si volem sobreviure com a espècie. A més, proposa que a les Balears, malgrat que les competències en aquesta matèria són estatals, es creï una comissió permanent al Parlament que reconegui com a persones jurídiques ecosistemes tan "fonamentals" com ara la posidònia i l'Albufera d'Alcúdia.

Un cos independent representaria els interessos d'aquesta planta marina, per exemple, davant qualsevol intervenció que es vulgui fer i que pugui perjudicar-la, segons comenta el professor. Però atorgar drets a espais naturals implica un canvi de paradigma sobre "com ens concebem a nosaltres mateixos", diu, i afegeix que és inevitable prendre aquesta consciència "si volem sobreviure".

Des de l'antiga Grècia, l'ésser humà s'ha considerat superior a la natura, el cristianisme va continuar pensant el mateix i el capitalisme ho ha entès de manera "radical", com apunta De Vílchez. Això, però, no ha estat així en totes les comunitats humanes, perquè n'hi ha que "es veuen com a part del medi", segons diu. "L'estudi científic ens permet veure la fragilitat dels límits planetaris", adverteix el professor, i per aquesta raó des de l'àmbit jurídic s'estan impulsant mesures perquè la natura també tingui drets.

De Vílchez, que també és el subdirector del Laboratori Interdisciplinari sobre el Canvi Climàtic (LINCC) de la UIB, comenta que el Parlament de Gal·les, al Regne Unit, va crear una comissió permanent de generacions futures per protegir els interessos de les persones que encara no han nascut i que hauran de viure en un planeta afectat per la crisi climàtica. "No ens queda cap altra opció que repensar com ens relacionam amb el medi ambient, perquè els humans som dependents del seu estat de conservació", afirma.

Per entendre millor aquest canvi de percepció sobre la relació entre els humans i la natura, el professor recorda que no fa tant a Sud-àfrica i als Estats Units els negres no tenien els mateixos drets que els blancs i que durant la dictadura franquista les dones no podien viatjar sense el permís del marit. "La noció de què són els drets evoluciona cap a un futur més positiu", explica, i afegeix: "Crec que arribarà el dia que acceptarem que la natura pugui tenir els mateixos drets que les persones".

Com ja va explicar De Vílchez a aquest diari, "la Constitució espanyola recull el dret al medi ambient, però ho considera com una aspiració, talment passa amb el dret a l’habitatge". Noruega i l’Equador ja han reconegut que viure en un ambient sa ha de ser un dret més i, tal com ja han defensat alguns tribunals, ho han deduït així perquè tots els drets estan supeditats a la qualitat de vida que ofereix la natura.