La meitat de la posidònia de dues grans zones de Talamanca és morta

EivissaEl fondeig incontrolat d’embarcacions és la principal causa de la degradació de la praderia de posidònia oceànica a la badia eivissenca de Talamanca. Aquesta és la conclusió cabdal del primer informe científic del grup ecologista GEN-GOB sobre l’estat d’aquestes praderies i el de la seva fauna, que s’ha presentat aquesta setmana. Però l’informe inclou una dada esgarrifosa: la meitat de la posidònia d’illa Grossa i de la zona profunda de la badia de Talamanca, al municipi eivissenc de Vila, és morta.

L’estudi era un encàrrec de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Eivissa al GEN-GOB, per investigar la caracterització de l’hàbitat submergit, i es va fer durant el mes de maig. Per dur-lo a terme, varen instal·lar 15 estacions de seguiment en cinc espais, quatre dins la badia de Talamanca i un a fora, per tal de poder comparar la situació de les praderies a dins i a fora. Aquest seguiment científic és, de fet, l’autèntic objectiu de l’estudi. No tan sols es tractava de determinar l’actual estat de salut de la praderia de posidònia, sinó també de poder posar les mesures correctes perquè es regeneràs i per a la posterior gestió de la badia. Així, el resultat és un estudi de control capaç de determinar l’estat de la part submergida de Talamanca i d’establir un seguiment ambiental anual que en permeti avaluar l’evolució ambiental.

Dinàmica poblacional de praderia

Per això s’ha analitzat, a més, la dinàmica poblacional de la praderia, la cobertura, la densitat dels feixos, la taxa de sedimentació i l’abundància d’invertebrats i d’organismes epífits -una mena de plantes pirata que s’instal·len a les fulles i es queden els nutrients que haurien de ser per a la posidònia-. El resultat de totes aquestes observacions és dramàtic, segons el regidor de Medi Ambient de Vila, Jordi Salewski, que en la presentació dels resultats va explicar que el 50% de la praderia de posidònia era morta a l’illa Grossa i a la part central. El fondeig d’embarcacions, l’abocament de salmorra i l’eutrofització de l’aigua podrien ser els principals culpables de la situació. Així ho va explicar el tècnic marí del GEN-GOB Xisco Sobrado: “És urgent prendre mesures com la regulació del fondeig a Talamanca, però aquesta regulació ha de preveure altres usos marins, com són les zones de pesca tradicional a Talamanca”.

La pressió dels fondejos d’embarcacions nàutiques es fa notar sobretot a l’estiu a tota l’illa d’Eivissa, però s’incrementa ostensiblement durant l’agost, i també és intensa els mesos de juliol i setembre. Així ho indica el darrer informe de l’Observatori per a la Sostenibilitat d’Eivissa i Formentera de 2018, que revela que les zones de fondeig més freqüentades a tot Eivissa són les badies de Sant Antoni, amb un 11,4% del total, la de Talamanca (10%), la de Cala Vedella (8,0%) i la del Porroig i es Torrent (6,4%).

Segons aquestes anàlisis, es pot determinar que els turistes nàutics freqüenten amb preferència els principals focus d’atracció, però que a mesura que s’omplen es van escampant per la resta d’espais de fondeig.

Fondeig il·legal

Un altre factor destacat és el fondeig il·legal d’empreses de xàrter nàutic. Aquest estiu s’ha denunciat reiteradament que fan servir, de port base, espais com la badia de Talamanca, es Porroig i ses Salines mitjançant fondejaments il·legals amb blocs de ciment. Malgrat això, Salewski és optimista i assegura que l’estudi “significarà el punt de partida per a la recuperació de la badia de Talamaca”, encara que, segons el regidor, “és molt important dur a terme una intervenció en aquest espai”.

Per concretar aquesta intervenció, l’Ajuntament planeja, primer, instal·lar un camp de boies ecològiques, el qual tindrà en compte la capacitat de càrrega de la badia seguint criteris ecosistèmics. “A més, el projecte inclou tota una sèrie de mesures de recuperació del fons marí de la badia’”, va anunciar el regidor de Medi Ambient en la presentació. Com el GEN-GOB, ell també proposa treballar per a la inclusió de la badia de Talamanca a la Xarxa Natura 2000, per assegurar-ne una gestió efectiva.

Però el mal estat de la posidònia a Eivissa no és un problema que tan sols afecti la badia de Talamanca. Cal recordar que l’informe Diagnòstic de les potencials afeccions de la freqüentació marina pel turisme nàutic i proposta d’ordenació del litoral d’Eivissa, fet pel Consell de la pitiüsa gran, assenyalava ja l’any passat que, malgrat que la mata morta de posidònia en el conjunt de l’illa ocupa una superfície poc significativa del total, se n’ha trobada en 19 dels 43 àmbits d’estudi. D’aquests, la badia de Talamanca, la de Sant Antoni i la de Santa Eulària són els més perjudicats. Si es contrasten aquestes dades amb les dels fondeigs, es veu clarament que on hi ha més posidònia morta és on també hi ha més pressió de les embarcacions.

El fondeig d’embarcacions d’esbarjo amb àncora no és l’únic responsable de la situació. Com va recalcar Xisco Sobrado, entre les altres causes de regressió de la praderia de posidònia oceànica destaquen també els abocaments d’aigües residuals mal depurades. Per acabar, la salmorra, un autèntic verí per a la posidònia, també és des de fa dècades un factor que en causa retrocés evident a Talamanca, per la proximitat amb la dessaladora de Vila i els seus abocaments als peus del penya-segat de l’illa Plana.