Per què la posidònia morta hauria de ser un atractiu turístic

EivissaLa posidònia oceànica és la planta aquàtica protegida responsable de les aigües cristal·lines de les Illes Balears i de la conservació de les platges. Tot i això, la conscienciació sobre la necessitat de protegir-la ha tingut un èxit desigual. Si bé sembla que ja hi ha un consens generalitzat sobre la necessitat de tenir-ne cura quan encara és sota l’aigua, no passa el mateix pel que fa a les acumulacions de plantes mortes a les platges, encara que també són beneficioses per als entorns litorals. Experts ambientals reclamen que cal integrar els munts de posidònia de les platges a la imatge turística de les Balears, fer-los normals als ulls dels visitants.

L’Institut Balear de la Natura (Ibanat) fa periòdicament campanyes de vigilància, assessorament i avís per controlar el fondeig d’embarcacions damunt la posidònia viva. Però sovint la posidònia morta es retira sistemàticament de les platges a la primavera, tot i que després, a la tardor, se’n retorna una part. El Decret 25/2018 de conservació de la posidònia estableix que la retirada “necessita l’autorització expressa de la Conselleria de Medi Ambient”. Preveu restriccions per a la maquinària que treballa a la platja; per exemple, diu que “ha d’afectar mínimament el substrat físic” i ha de tenir pinces mecàniques o, si són pales o culleres, “han de disposar d’una base perforada, amb més del 50% de permeabilitat, que permeti l’evacuació d’arena i aigua”. La Conselleria de Medi Ambient estudia ara si sanciona el Club Nàutic de sa Ràpita, a Mallorca, per una retirada de posidònia en què s’hauria fet servir una excavadora, segons va avançar divendres el Diario de Mallorca.

Queixes per la posidònia

La idea que les platges amb munts de posidònia morta estan brutes, i cal netejar-les, continua estesa a les Illes Balears. Ho deixen clar, per exemple, les queixes per la posidònia a sa Ràpita i el vídeo que el dirigent de Vox Jorge Campos va publicar a Twitter per criticar la “inacció” del Govern, que culpava d’haver convertit la platja en un “fangar” de “posidònia en descomposició”. El conseller de Medi Ambient, Miquel Mir, va respondre Campos qualificant-lo d’”ignorant” per “menysprear un dels béns més preuats de les Illes”, però això no ha fet recapacitar el dirigent d’extrema dreta. A Eivissa, a finals de juny, Foment del Turisme també va criticar l’Ajuntament de Vila per no haver retirat la posidònia morta de les platges del municipi, assegurant que això causava una imatge de “deixadesa, brutícia i descuit” contraproduent per a l’economia.

Segons Ecologistes en Acció, aquesta mena de crítiques que proliferen entre el sector turístic contribueixen a donar una imatge artificial de les platges al turista, que pot veure com a brutícia els munts de posidònia morta, i no com un element natural que podria arribar a ser fins i tot un atractiu turístic afegit. I és que les acumulacions de posidònia són indicadors de la virginitat d’aquests paratges. Quan es faci estrictament necessari retirar la posidònia, Ecologistes en Acció proposa fer-ho de manera parcial, i fent servir sistemes com els que fa anys que s’utilitzen en diversos municipis de les Balears mateix.

Els pioners en la gestió sostenible dels amuntegaments de posidònia a les platges són els menorquins, i les seves tècniques s’han duit a la resta d’illes. Xisco Roig, quan era tècnic director de Control i Seguiment del Pla de neteja de les platges de Menorca, va ser l’encarregat d’estudiar i implantar el sistema que s’ha escampat a moltes localitats de costa, i que causa molt manco impacte perquè intenta conjugar els interessos del sector turístic amb mètodes amables amb la conservació de la costa.

Conscienciació

El coordinador del GOB Menorca, Cristòfol Mascaró, assegura que en el sector hoteler menorquí hi ha alguns empresaris clarament conscienciats sobre la necessitat de retenir la posidònia a les platges tant de temps com sigui possible, tot i que també n’hi ha que continuen pressionant per retirar-la, sobretot per Setmana Santa, època en què, segons Mascaró, precisament és important que quedi on l’ha deixada la mar. El GOB explica que cal fer feina de conscienciació periòdicament, any rere any, perquè els hotelers entenguin que la posidònia no és fems i ho facin entendre als seus clients.

A Eivissa, el tècnic de Medi Ambient del Consell Jaume Estarellas recorda que fins i tot des d’una visió purament turística i econòmica interessa que la posidònia contribueixi a la sedimentació de les platges, millorant-ne la conservació, perquè les acumulacions de posidònia morta protegeixen la platja dels cops de la mar i eviten l’erosió, d’una banda, i de l’altra, es transformen en una armadura perquè s’assenti l’arena. “El que es fa a Eivissa és intentar equilibrar la protecció de la posidònia a les platges amb l’absència que reclamen des del sector turístic”, assegura Estarellas. Alerta que “cal evitar el que s’ha fet tradicionalment: dur maquinària pesant a les platges per endur-se la posidònia, acompanyada de tones d’arena que acabaven en un abocador”.

Tots els ajuntaments d’Eivissa apliquen ja el sistema de retirada i retorn amb maquinària especialitzada que, malgrat que implica pèrdues d’arena durant el procés, són un 90% manco que no tal com es feia abans. A Formentera i Sant Josep s’empra nova maquinària poc pesant amb un sistema de filtre fi perquè no s’endureixi l’arena. La tendència actual és intentar enterrar la posidònia a l’arena, simulant el procés natural per contribuir a l’armadura natural. A ses Salines d’Eivissa, per exemple, es retira part de la posidònia acumulada, mentre que en platges més naturals de l’illa, com es Cavallet, directament la posidònia no es retira per conservar la seqüència ecològica completa del sistema platja-duna.

Estarellas aposta per trobar sinergies amb el sector turístic perquè els mateixos hotelers informin que la posidònia és necessària i ajudin a posar en valor la presència d’aquesta planta a les platges com un factor d’interès turístic. Mascaró insisteix en la necessitat que el procés de recollida comenci més tard, creu que cal un ens capaç de reunir els tècnics ambientals amb el sector turístic per arribar a acords conjunts pel que fa als terminis. “Al final tots volem el mateix, mantenir les nostres platges en el millor estat possible”, assegura.