Sense posidònia tindríem a les Balears dues tempestes com la Glòria cada any

PalmaLa desaparició de la posidònia, en un escenari de canvi climàtic com el que vivim, faria que les grans tempestes que actualment hi ha cada 50 anys arribassin a les Balears dues o tres vegades a l'any. "S'ha infravalorat molt el paper de les praderies de posidònia per reduir les ones i és molt important", afirma Gabriel Jordà, investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC).

En una ponència que ha tingut lloc aquest dijous a la UIB, durant unes jornades sobre restauració d'ecosistemes blaus, Jordà ha explicat el paper "significatiu" de les praderies de posidònia per reduir les ones que arriben a la costa i, per tant, per mitigar l'impacte de les tempestes. Per justificar aquestes afirmacions ha exposat les línies d'estudi que s'han dut a terme a l'IEO. Els investigadors han elaborat paràmetres per reflectir els canvis de la fricció dels fons segons si hi ha vegetació, arena o roca i també, en el cas de les plantes, l'impacte que suposa la diferència de densitat i altres característiques. Tot aquest estudi l'han aplicat a zones de platja i a zones de dic, perquè quan hi ha tempestes, les ones se sobrealcen més a les àrees costaneres amb dics, com els ports, on poden arribar als 4 o 5 metres, mentre que a les platges poden arribar a un màxim de 2 metres.

Els investigadors han volgut saber què passaria si en lloc de tenir una praderia de posidònia, en arribar una tempesta important com la Glòria a les Balears, s'hagués trobat un fons marí sense plantes. "Si eliminam totes les praderies de posidònia del model d'estudi, veim que augmenta un metre de mitjana el nivell de la mar, pràcticament es duplica i es fa evident que sense praderies, les tempestes serien el doble d'importants". Jordà ha especificat que amb l'absència de la posidònia, les tempestes normals de cada any tindrien un impacte molt més destacat: "Seria com tenir una Glòria dues o tres vegades a l'any. Imaginau-vos el que suposaria restaurar-ne els efectes!"

El canvi climàtic ho agreuja tot

Per si no fos a bastament, s'ha de tenir un altre factor en compte: el canvi climàtic i l'increment del nivell de la mar que implica. "Hem de pensar que ara tenim un creixement d'1,5 graus i no sembla que les emissions es redueixin", explica Jordà, qui afegeix que el seu equip ha estudiat el que suposaria un increment de 4 graus: "Un escenari pessimista, però realista així com van les coses", que es traduiria en un increment del nivell de la mar de 70 centímetres. L'augment de temperatura té especial impacte en els primers cent o dos-cents metres de profunditat, la qual cosa té un impacte directe a les praderies de posidònia.

"La pujada del nivell de la mar, derivada del canvi climàtic, serà dramàtica, però serà pitjor si no hi ha praderia o està molt malmesa, perquè amb tempestes com Glòria diverses vegades a l'any, no sabem què pot passar amb les platges i l'entorn costaner". La posidònia és la planta que millor protegeix de l'onatge, però tenint en compte l'increment inevitable de la temperatura, l'investigador ha explicat que estan estudiant altres plantes per restaurar la praderia si fos necessari, "però no ofereixen la mateixa protecció".

Els resultats de la investigació que ha mostrat avui Jordà li han donat peu a reivindicar el paper de la posidònia i la necessitat d'invertir en la seva protecció i restauració. "Pot semblar car, però val la pena. Tenim en compte el que pot costar restaurar els efectes d'una Glòria cada any?".

Un impacte de més de 4 milions d'euros

El temporal Glòria, que va arribar el 20 i 21 de gener de 2020 a les Illes Balears, va deixar nombrosos desperfectes a la zona del Llevant. Amb ones que superaven l'alçària d'alguns dels edificis i entraven dins les cases, torrents desbordats, zones inundades, el temporal va provocar una inversió extraordinària de 4,4 milions d'euros del govern de l'Estat per arreglar els danys més urgents.