La possible entrada de fentanil al mercat de la droga posa en alerta Salut Pública

PalmaL’ombra del fentanil aguaita les Balears i el conjunt de l’Estat amb un deixant de morts que superà els 100.000 només el 2022 als Estats Units. A les Illes, la presència d’aquest opioide dins el mercat il·legal encara és una sospita, perquè no s’ha aconseguit detectar-hi oficialment aquesta substància. Ara bé, que els venedors de droga puguin estar utilitzant fentanil per tallar altres estupefaents –és a dir, adulterar-los– és un fet que comença a preocupar les autoritats. Les alertes han botat i la prova és que el PADIB (Programa Antidrogues de les Illes Balears) ja prepara un equip de treball perquè, en cas que el fentanil arribi al circuit il·legal, no agafi el sistema de salut per sorpresa. Mentrestant, dins del mercat legal –el farmacològic– les vendes van en augment: segons els càlculs del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears (COFIB), la seva prescripció gairebé s’ha duplicat en deu anys. La tendència també creix al conjunt de l’Estat i, per això, les autoritats sanitàries ja treballen en un pla per acotar l’ús clínic dels opioides.

Tal com va publicar l’ARA, 200 nord-americans moren cada dia per una sobredosi d’opioides, un 64% dels quals per haver consumit fentanil de fabricació clandestina, segons l’Institut d’Abús de Drogues dels EUA. A Espanya, el fentanil també és l’opioide més utilitzat per tractar el dolor, si bé el seu accés està més controlat i el consum de carrer és anecdòtic. “No ens consta que hi hagi gent enganxada, però sí alguns casos molt residuals, d’algun usuari que ha sentit que poden estar tallant heroïna o cocaïna amb fentanil, com ja ha passat a altres comunitats autònomes”, explica Albert Moratinos, coordinador de les Unitats de Conductes Addictives (UCA) que gestiona l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que són les de la Part Forana de Mallorca –la resta de les Balears, incloses les de Palma, les gestiona l’IB-Salut. Si bé el fentanil preocupa, sobretot, pel seu potencial addictiu –és 50 vegades més potent que l’heroïna i 100 vegades més que la morfina–, Moratinos adverteix que “com a adulterant pot generar un problema de salut pública perquè pot provocar sobredosis entre la gent que no sap què està consumint”. L’expert puntualitza que els venedors de droga introdueixen el fentanil a altres substàncies pel seu poder addictiu, amb la intenció d’assegurar-se uns guanys a costa de l’addicció dels clients a aquest opioide. 

Precisament, per evitar que això pugui passar, el PADIB ja ha començat a posar fil a l’agulla. “Estam treballant en un grup per poder-nos avançar. S’han fet tots els contactes per, després de l’estiu, posar-nos a fer feina”, explica Elena Tejera, coordinadora Autonòmica d’Addiccions i del PADIB, dins la Direcció General de Salut Pública. Agents dels cossos policials, representants de les Unitats de Conductes Addictives, així com dels hospitals de referència conformaran aquest equip de feina que, després de l’estiu, tindrà com a prioritat posar la seva informació en comú i la creació de protocols que els permetin detectar fàcilment qualsevol senyal que el fentanil hagi entrat oficialment en el mercat il·legal de la droga. “Estam en alerta, ens preocupa”, reconeix Tejera, qui transmet una sensació de calma tensa perquè “no consta que això sigui un problema aquí”, però “algun dia pot arribar”. 

La coordinadora assegura que estan en contacte tant amb les fonts d’informació formals com amb les informals –és a dir, amb consumidors o persones del carrer vinculades a les drogues– i que en cap cas han trobat que hi hagi demanda de fentanil il·legal. No obstant això, ja s’han començat a analitzar substàncies per comprovar si en contenen o no. Un dels objectius d’aquesta mena de comissió de seguiment que posaran en marxa és que “Son Espases comenci a cercar més activament”.

Més prescripcions

Mentre que el fentanil no arriba al mercat il·legal, al legal ja fa temps que ha augmentat la facturació. Per una banda, la Cooperativa d’Apotecaris –que s’encarrega d’abastir les farmàcies– ja ha percebut un increment progressiu de la demanda en els darrers anys, fet que relacionen amb un augment de les receptes d’aquesta substància. Preguntat per aquesta qüestió, el president del COFIB, Antoni Real, ho confirma: “La prescripció del fentanil pràcticament s’ha duplicat en deu anys, encara que els controls per receptar-lo i adquirir-lo són molt estrictes”. Cal tenir en compte que els opioides tenen la seva pròpia recepta oficial, diferent de l’ordinària que es fa servir amb la resta de medicaments, i que tant als hospitals com a les farmàcies es fa un seguiment de cada dosi a través de codis de numeració que sempre han de quedar registrats amb el nom de la persona que els ha administrat o expedit. 

“Abans feia una comanda per setmana, i ara cada dia deman mòrfics, entre els quals hi ha el fentanil”, confirma un farmacèutic de sa Pobla, qui veu clar que la relació amb aquestes substàncies ha canviat. El treballador comenta que, fa uns anys, “quan algú demanava un mòrfic era perquè tenia un dolor molt fort o un tractament oncològic” i ara ja no és així. “Sobretot abans de la pandèmia, vam detectar que s’estaven prescrivint fentanils d’alliberació ràpida –que es prenen via oral o nasal i només s’indiquen a pacients terminals de càncer– a persones amb trastorns de dolor crònic”, apunta el farmacèutic. “El perill d’aquesta medicació és que el seu pic tot d’una genera addicció”, adverteix. Sigui com sigui, el seu preu a Espanya és una variable que hi complica l’accés. Sense el descompte de la Seguretat Social, el preu d’una capsa de 30 comprimits de 200 micrograms és de 157,82 €; d’una de 30 comprimits de 100 micrograms, de 90,46 €, i d’una de 10 comprimits de 100 micrograms, de 30,16 €.

Pel que fa al conjunt de l’Estat, els darrers cinc anys el nombre d’envasos de fentanil facturats ha augmentat un 40% i el consum de dosis diàries, un 34%. Aquestes dades, que la comunitat sanitària illenca interpreta com una bona notícia per als pacients que necessiten aquestes substàncies, ha suposat que els tècnics estatals que treballen en el nou pla de control dels opioides n’hagin regulat la dispensació. La primera mesura aprovada és la reserva dels fàrmacs ultraràpids exclusivament per a les cures pal·liatives, els malalts oncològics amb dolor i certs pacients que han sortit d’una operació molt dolorosa. S’ha de tenir en compte que no es recomana el consum d’opioides com el fentanil durant un termini de més de tres mesos perquè el pacient hi desenvolupa tolerància.

Un metge anestesista de l’Hospital Son Llàtzer que prefereix no identificar-se amb el seu nom afirma que, com a qualsevol lloc, ha vist “males prescripcions de fentanil”. Amb això es refereix a receptar aquest opioide a pacients que no estan dins la “curta llista” de casos que se suposa que els haurien de rebre, sobretot els d’alliberació ràpida. El metge insisteix que el seu ús principal ha de ser contra el dolor irruptiu oncològic, per la seva acció immediata. Per això, exemplifica, “no té cap sentit administrar fentanil a una persona que té mal d’esquena o de genoll constant, perquè en espassar-se l’efecte, en una hora, n’haurien de tornar a prendre un altre”.

En canvi, el president del Col·legi de Metges de les Illes Balears, Carles Recasens, defensa que “si un metge prescriu fentanil és perquè té aquesta indicació”. Recasens recorda que “a les unitats del dolor es recorre al fentanil en els darrers esglaons del llindar del dolor, de manera que no s’usa a la lleugera”. “Si des del Col·legi notàssim un ús o abús de la demanda, o demanda injustificada, obriríem una investigació al respecte per detectar si algun col·legiat n’està fent un ús dubtós. I no tenim aquesta constància”, assenyala el metge psiquiatre. Per aquest motiu, Recasens té clar que l’única porta d’entrada del fentanil al mercat il·legal és l’estranger, com ha passat amb altres substàncies.

En darrer lloc, les Unitats de Conductes Addictives sí que corroboren aquest augment del consum de fentanil receptat, encara que això no ha alterat significativament el nombre de persones que acudeixen a la consulta per problemes amb aquesta substància. Tant Moratinos, a les UCA de la Part Forana, com Toni Zamora, coordinador de les UCA d’Atenció Primària de l’IB-Salut, han rebut casos de pacients als quals havien receptat fentanil que han desenvolupat una conducta addictiva. Zamora indica que arriben a aquest punt quan, per exemple, “han abusat de la medicació pel que sigui: perquè volen estar més tranquils o perquè els hi fa més mal”. Quan aquesta dependència no es pot controlar des de les unitats del dolor és quan deriven el malalt a les UCA. Allà, el tractament consisteix principalment a cercar substitutius i anar rotant-los fins que l’addicció es redueix o, si tot va bé, desapareix.