El possible recorregut judicial de l’‘stealthing’ de Naim Darrechi

PalmaFins fa una setmana, només la població més jove coneixia l’influencer mallorquí Naim Darrechi, que a 19 anys ja aplega prop de 26 milions de seguidors a Tik Tok. Però les declaracions que va fer en una entrevista amb el youtuber Mostopapi es varen fer virals aquest dimarts i ara ja gairebé tothom l’identifica com el jove que menteix a les seves parelles sexuals dient-los que és estèril per no posar-se el preservatiu i així ejacular a dins. Tot d’una, les xarxes es varen encendre en senyal de rebuig i l’entrevistador –que té gairebé dos milions de seguidors al seu canal de Youtube, el contingut del qual gira entorn de la pornografia principalment– va retirar el vídeo. Però ja era tard. 

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, va ser de les primeres a avisar que posaria “en coneixement de la Fiscalia” les declaracions del jove. L’endemà, el Govern balear va anunciar que es querellaria contra ell, i l’IBDona va demanar a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades que li tancàs el canal de Youtube i el compte de Tik Tok. A més, l’entitat Dona Sana el va denunciar davant el Ministeri Fiscal per “haver banalitzat una pràctica amb greus conseqüències per a la salut sexual i reproductiva de les dones”. Però, quin recorregut poden tenir aquestes mesures legals si no apareix cap víctima directa?

“Em costa molt amb condó. Aleshores, mai el faig servir. Fins que un dia vaig dir ‘És estrany que no n’hagi deixada cap d’embarassada’, i vaig començar a acabar dins sempre, sense cap tipus de problema. I mai ha passat res”, afirmava Darrechi orgullós al seu entrevistador, el qual va intentar qüestionar el seu comportament. “Però, i quan acabes dins, elles no et diuen res?”, demanava al jove, que davant la pregunta feia una pausa per aturar-se a pensar entre rialles. “Sí, però bé, jo els dic que estiguin tranquil·les, que som estèril”, afirmava, a la qual cosa Mostopapi exclamava: “Però què dius, tio?”, amb un aire còmplice més que reprovador. 

Aquí és on l’advocada penalista Tània Siquier troba la clau per demostrar que les relacions a les quals fa referència Darrechi no varen ser consentides. “Allà implícitament reconeix que no demanava el consentiment”, adverteix la lletrada, que recorda que ja hi ha almenys quatre sentències que fan referència a la pràctica de l’stealthing: dues de condemnatòries i dues d’absolutòries. Si bé aquest concepte –que es refereix a la retirada o a la manca de preservatiu sense avís o acord en les relacions sexuals– no està recollit en el Codi Penal. “Que no hi hagi consentiment en el fet d’utilitzar-lo o no es pot entendre com un abús”, diu la missera.

En aquest cas, Darrechi podria haver comès un delicte d’abús sexual mitjançant engany, segons l’article 182.2 del Codi Penal. Però en ser un delicte privat, no es pot perseguir d’ofici, sinó que hi ha d’haver la denúncia d’una víctima major d’edat perquè s’obrin diligències. Ara bé, hi ha la possibilitat que la Fiscalia obri una investigació “per esbrinar si hi pot haver menors d’edat afectades”, puntualitza Siquier, tot i que ho veu difícil. En qualsevol cas, si Darrechi arribàs a judici arran d’una denúncia per stealthing d’una dona major de 18 anys, la pena que podria rebre estaria entre els dos i sis anys de presó. L’advocada puntualitza que “la jurisprudència cada vegada tendeix més cap a l’agressió, però en aquest cas seria abús”. Cal tenir en compte, però, que el projecte de llei del Ministeri d’Igualtat ‘Només sí és sí’ preveu que tots els delictes d’abús esdevinguin agressió, de manera que les penes per aquesta pràctica s’incrementaran una vegada entri en vigor i es reformi el Codi Penal. 

El cas més probable

Sigui com sigui, Siquier considera que l’acusació que més podria prosperar seria la d’haver comès un delicte d’odi per raó de sexe, concretament per enaltiment i justificació del delicte d’abusos sexuals mitjançant engany. Així ho recull l’article 510.2b del Codi Penal, que preveu penes d’un a quatre anys de presó i multes de 6 a 12 mesos. En aquest supòsit, a més, hi hauria un concurs medial: “Es dona quan es fa servir un delicte per cometre’n un altre”, en què el primer seria el d’abús, detalla l’advocada. “La prova [del delicte d’enaltiment i justificació] està més que assegurada. S’ha fet una difusió multitudinària del vídeo de l’entrevista i, al cap i a la fi, implícitament reconeix que no hi havia consentiment”, afegeix la lletrada. 

A banda d’això, l’Agència Espanyola de Protecció de Dades ja ha admès a tràmit la denúncia que va posar-hi l’Institut Balear de la Dona perquè li tancassin el canal de Youtube i el compte de Tik Tok, emparats en l’article 52 de la Llei de protecció integral a la infància i l’adolescència. Si bé “l’Agència és una de les possibles vies”, l’advocada recorda que “per mitjà de querella també es pot demanar com a mesura cautelar que suspenguin els seus comptes perquè es deixin d’enaltir aquests delictes”. Però tampoc és fàcil de defensar, perquè “hi ha arguments per a tots els gustos: hi ha qui pot dir que no és enaltiment, sinó llibertat d’expressió”, admet Siquier, que confia que puguin estar per damunt d’això drets constitucionals com ara, per exemple, el de la dignitat (article 10) i el de no discriminació (article 14).

Com a darrer apunt, la missera indica que en el cas Darrechi també pot haver-hi responsabilitats de persones jurídiques, és a dir, “les empreses que han permès la difusió” d’aquest contingut. Malgrat això, veu poc viable que el pes recaigui sobre Youtube o Tik Tok, atès que són companyies internacionals, i apunta més aviat als mitjans de comunicació que varen compartir les declaracions, sempre que es pugui provar que hi ha hagut “enaltiment o justificació”. Pel que fa a l’entrevistador, Siquier assenyala que cal “analitzar la seva actitud, encara que un penediment espontani –esborrant el vídeo– és un atenuant”. En tot cas, afegeix, “un entrevistador no pot expressar la seva opinió i el seu paper és simplement de cooperador necessari”, per la qual cosa una possible acusació contra Mostopapi la veu “agafada amb pinces”.