Postres amb nom propi

PalmaL’olor cremós de la llet impregnava la cuina i els sentits abraçaven la calma d’aquella aroma familiar. En el fons del plat, el pa rostit esperava el moment de ser inundat per la crema calenta. El blat immaculat trencat per bocins de crosta que suraven sobre la superfície. Llavors la padrina es menjava amb calma les sopes amb llet. La dolçor i la suavitat del pa reblanit les feia molt mengívoles i se les empassava gustosa, xuclant de tant en tant perquè el líquid no quedàs dins la cullera.

No dic res nou afirmant que el pa és un aliment bàsic de la nostra dieta i com a tal s’ha consumit i aprofitat en totes les seves formes. Una de les millors maneres de fer valer el pa dur ha estat mullant-lo amb llet, oli o brou. En plats salats tenim exemples com les sopes escaldades o el pancuit. Aquest darrer, una sopa feta amb pa bullit, oli, aigua, all i ous batuts, és un dels plats més tradicionals de la nostra cuina més popular i austera. En alguns casos el pancuit es completa amb bledes, amb verdures o es fa un pancuit mariner (Memòria de la cuina mallorquina, Antoni Tugores, 2004)

Sopes amb llet

El pa banyat en aquests líquids, a més, es considerava un plat adient per alimentar les persones malaltes o convalescents. Les sopes amb llet han estat un sopar recurrent i nutritiu durant molts segles, consumides en tot tipus de versions, des de les sopes fetes amb pa sec, galetes d’oli o ensaïmades o aquelles que incorporen elements aromatitzants com la canyella o la pell de llimona. En el llibre 1.500 receptes de la cuina mallorquina (ed. Documenta Balear, 2023), la llet que ha d’amarar l’ensaïmada o la coca s’espesseix amb ou. En una altra recepta del mateix llibre hi trobam les sopes de monja: simplement llet ensucrada amb canyella i pell de llimona que s’aboca sobre bocins d’ensaïmada. Una recepta una mica més elaborada i contundent serà el pa de la reina, recollida en el receptari eivissenc Bon profit!, de Joan Castelló Guasch. En aquest cas, el pa es banya amb llet endolcida, es fregeix posteriorment en oli ben calent i es cobreix de sucre i canyella en pols.

Molt properes al pa de la reina destriam dues receptes germanes, les llesques de papa mallorquines i les sopes de partera de Menorca. Ambdues es fan a partir de pa, panet, bescuit, ensaïmada o coca bamba, que es banya en llet dolça, sovint aromatitzada; després es passa per ou batut i es fregeix en oli ben calent. Per acabar, s’empolvoren amb sucre i canyella en pols o també es reguen amb mel. El nom de les postres menorquines, com veim, ens remet a la funció atribuïda a aquest tipus de menjar, una àpat nutritiu adient per a les persones convalescents. En el llibre d’Antoni Tugores abans mencionat hi llegim la recepta de llet amb crosta, on el bescuit es coloca en una safata i es cobreix de llet i d’ou batut, però es cou al forn. Les versions són infinites i ens condueixen d’un cap a l’altre de la nostra geografia. A les comarques valencianes de l’alcoià perdura l’elaboració casolana de la sopà, on, a més de l’ou i la llet, el midó de blat de les Índies també participa en l’espessiment de la salsa. Les llesques de papa o les sopes de partera són les torrijas castellanes, tan populars i esteses, sobretot en temps de Pasqua. És curiós com adoptam els noms de fora i desconeixem els propis per designar una mateixa cosa. El fet que sigui un dolç fregit o que s’aprofitin les restes de pa o coca en altres plats i postres més lleugers no ha jugat a favor de la seva coneixença.

La recepta d’avui és molt fàcil i econòmica. No es necessiten gaires ingredients i es pot enriquir banyant el pa o la coca en un licor, jugar amb diferents espècies o acompanyar-la amb crema anglesa, gelat o xocolata. Podeu emprar pa, coca bamba, ensaïmada, panet o pa de barra o alguna pasta seca que vulgueu aprofitar. Esper que sigui del vostre gust.