El pou de tots els mals

Nova barrumbada als pagesos

Des dels segles XIX i XX, quan hi ha una crisi, són els que en surten més malparats

És curiós que quan esclata una crisi o un nou problema en el món els primers a rebre siguin sempre els pagesos. La història dels segles XIX i XX és la història de la crisi de la pagesia, sense mai acabar-la de matar del tot. Ara, aquest pou de tots els mals ha arreplegat una nova barrumbada. El 2021 el preu dels adobs simples va pujar un 86% de mitjana; el de l’electricitat va pujar un 99%; el dels carburants, un 38%; l’alimentació animal, un 21%, i els productes fitosanitaris, un 14,5%. Des del gener ençà tot s’ha desballestat més. El preu del gasoli agrícola, des del juny del 2021 al juny del 2022 ha pujat un 120%; l’electricitat, un 180%, i l’alimentació animal, una mitjana d’un 45%. Podem pensar que la major part de les explotacions agràries a l’estat espanyol –i a les Balears encara més– estan produint a pèrdues.

Tapar forats

S’han pres mesures, però no han contrarestat els problemes inesperats

Les ajudes tenen un impacte positiu a l’hora de compensar parcialment aquesta situació. De fet, si no existissin, haurien pogut desaparèixer sectors sencers en pocs mesos. La ramaderia és qui ho té més cruu, a causa dels sobrecostos de l’alimentació animal en un moment en què s’apleguen la sequera, els efectes de la covid, la pujada del preu de les matèries primeres i les repercussions de la guerra d’Ucraïna. El govern de l’Estat i la UE, també l’administració agrària balear, han pres mesures, algunes d’elles eficaces, però sense poder contrarestar del tot els factors inesperats que han sobrevingut. Això, a extenses regions espanyoles amb el sementer assaonat, facilita un missatge simplista que culpabilitza el govern, que consideren enemic, de tots els mals haguts i per haver.

Cada vegada més dependents

S’observa una tendència a la disminució de les superfícies conrades

A cada bugada perdem un parell de llençols. Les pujades dels costos de producció, inclòs el transport, no aturen l’increment de la dependència alimentària de les produccions foranes. Dur de fora adobs o alimentació animal ens costa un ull de la cara, però dur aliments forans per inundar el mercat local és el millor negoci. Per això, amb excepcions com les vinyes, els olivars, els garroverars i qualque cosa més, s’observa una tendència a la disminució de les superfícies conrades, del nombre de caps de bestiar i del volum de la producció. La major consciència social de la importància de la producció local –del cèlebre quilòmetre zero– no troba canals on vehicular-se de manera prou consistent. Sobretot, perquè els canals de distribució alimentària cerquen la major rendibilitat i no es mouen per consideracions ètiques.

Els pagesos, marginats del s. XXI

Hi ha una pèrdua de sòl agrari constant, que ocupen les edificacions residencials

Els sectors més dinàmics de l’agricultura balear, amb excepcions, estan aturats o perden pes i, en conseqüència, la renda agrària ha baixat molt a les Balears en relació amb la renda mitjana de tots els ocupats. En els darrers anys, que no ha anat malament del tot, la renda agrària s’ha estabilitzat o ha tingut lleugers increments, quasi imperceptibles. A l’estat espanyol, en canvi, la renda agrària ha tingut moments expansius, a cavall de l’ascens de les exportacions. D’altra banda, a les Balears hi ha una pèrdua de sòl agrari constant, a cavall de l’ocupació del sòl agrari per edificacions residencials i altres activitats no agràries. Sorprèn que amb aquesta calabruixada s’estigui produint un cert relleu generacional, amb la incorporació de joves a la pagesia. El problema és com fer possible que s’hi mantinguin.

Sortir de l’embolic

És el moment de pensar en la pagesia i preservar els sòls i l’activitat agrària

Estam enmig d’un embolic. Hi ha distorsions dels mercats, un canvi climàtic que avança i una conflictivitat bèl·lica que no augura res de bo. Les dificultats d’exportació dels productes agraris de Rússia i Ucraïna pressionen els mercats. Mentre en els països avançats s’estan fent equilibris en el caire del penyal per no estimbar-se, a una part d’Àfrica i Àsia s’és a les portes d’una fam de proporcions dantesques. Potser ara seria un bon moment per girar-nos sobre la nostra maltractada pagesia i tractar d’evitar que aquest pou de tots els mals s’ompli de més infortunis, preservant els sòls i l’activitat agrària productiva. La consciència social del valors de la producció local d’aliments i la incorporació de joves a l’activitat són símptomes que juguen a favor.