El PP legalitzarà 1.500 cases al camp de Menorca

MaóEl Consell de Menorca pretén amnistiar bona part de les 1.500 construccions que s’han aixecat il·legalment al camp de l’illa des dels anys 80 i que encara continuen dretes. El govern del PP en minoria promou una modificació del Pla Territorial Insular (PTI) que, en cas d’aprovar-se, ampliarà considerablement el marge de legalització de les edificacions existents a canvi d’obligar els propietaris a proveir-se de les infraestructures més bàsiques.

Es tracta de construccions que començaren sent petits horts d’oci, però que s’han transformat amb el temps en habitatges o, fins i tot, en espaiosos xalets amb piscina. Un exemple d’indisciplina urbanística col·lectiva que hom ha tolerat. Se situen als 38 nuclis rurals que s’han consolidat davant la passivitat de l’administració, fins a esdevenir assentaments on viuen alguns milers de menorquins sense llum als carrers, ni vials, ni voreres, ni clavegueram…

El primer PTI, el 2003, intentà solucionar el problema. Donà quatre anys als afectats per promoure un pla especial que dotàs cada nucli dels serveis comuns elementals. I fixà un barem de 90 metres quadrats, que deixava fora d’ordenació i, per tant, sense possibilitat de legalització, tot el que sobrepassàs aquesta superfície. Però ni els propietaris ni la mateixa administració van posar en pràctica allò que s’havia previst.

El resultat és que, 20 anys després, només 5 dels 38 nuclis s’han ordenat com corresponia, tot seguint els criteris del PTI. Però ni el Camp Sarg de Sant Lluís, ni Binicalsitx de Ferreries ni els nuclis de Serra Morena, el Camí de Baix i el Camí de na Ferranda de Maó, que són els únics que s’han regulat, no són els que tenen més descontrolada la problemàtica de les concentracions d’hortals. Els que ho tenen pitjor es localitzen especialment a Ciutadella. Al municipi de Ponent hi ha 15 dels 38 nuclis i més de 700 cases, la meitat de totes les que s’han edificat de manera comunitària i sense llicència al rústic de Menorca. Alienes als inspectors i a la intervenció de la justícia, que arribà a acumular 700 denúncies per delictes urbanístics que, com a molt, acabaren en multes. Ningú no va haver de tomar ca seva.

La posterior creació, el 2005, del Consorci de Disciplina Urbanística en Sòl Rústic, un organisme públic mancomunat pel Consell i els ajuntaments, tampoc no ha resolt el problema. Tot i que s’ha intensificat la inspecció i s’ha aconseguit frenar el ritme d’obres sense llicència, 33 nuclis d’hortals continuen a l’espera d’una solució. El PTI en vigor, revisat per l’anterior govern d’esquerres poc abans de les eleccions de maig, manté el límit legalitzable dels 90 metres quadrats, però dona un termini de sis anys als propietaris i a l’administració per posar ordre al desgavell.

El tomb electoral ha posat la solució en mans del PP, que, tot i governar en minoria, ha començat a treballar en una modificació del PTI que planteja un barem molt més favorable per als infractors. En lloc dels 90 metres quadrats fixats fins ara, proposa legalitzar tot allò que s’ajusti a la superfície mitjana edificada a cada nucli.

La consellera d’Ordenació del Territori, Núria Torrent, diu que aquest criteri sintonitza amb la Llei d’urbanisme de les Balears i pot convèncer els propietaris de col·laborar. Poc a veure amb els 90 metres proposats a l’actual PTI, que, segons el regidor d’Urbanisme de Ciutadella, Joan Benejam, deixarien fora d’ordenació aproximadament el 75% dels hortals i, per tant, no conviden els afectats a posar-hi de la seva part.

El Consell ha encomanat a l’advocat Santiago Saura que faci les primeres passes. El misser especialitzat en urbanisme, antic secretari de l’Ajuntament de Ciutadella, ja ha exposat les intencions a la presidenta de l’associació d’hortals, Dolors Martínez, a qui “agrada” la proposta. “Pinta bé, millor que com ho teníem fins ara, ja que permetrà legalitzar més habitatges”, assegura. Segons Martínez, la idea del Consell és tenir aprovada la mesura abans que acabi l’any.

Ara fa deu anys, la Norma Territorial Transitòria (NTT) aprovada pel llavors govern del PP al Consell ja va permetre legalitzar alguns dels habitatges que s’havien construït fora dels nuclis consolidats, tot equiparant-los al sòl urbà. L’associació d’hortals calcula que gairebé n’hi ha tants fora com dins dels nuclis que preveu el PTI, on ara es posa el focus. Per tant, les construccions edificades sense permís al llarg dels darrers 40 anys serien més de 3.000.

El GOB rebutja de ple la nova proposta del Consell. Diu el seu coordinador territorial, Miquel Camps, que el barem de 90 metres fixat fins ara al Pla Territorial “ja és un regal important per a cases que són absolutament il·legals, i més grans que molts pisos a les ciutats on viuen persones que sí que s’han ajustat a la llei”. I, encara que es vulgui ampliar la superficie a legalitzar, “els xalets de 300 metres tampoc no hi estaran d’acord. No veim gens bé que els amnistiïn, perquè han construït on no es podia i sense cap permís”. En aquest sentit, afirma que la proposta del PP “suposa consolidar edificacions en rústic que, quan es legalitzin, duplicaran el seu preu, que pensam que és l’objectiu real que s’amaga darrere aquesta operació. És un intent de revalorització immobiliària de cases il·legals al camp i un exemple nefast per a la gent, perquè trenca amb la dinàmica que Menorca va canviar fa ja més de 20 anys”.

Termini de sis anys

“No es pot premiar els infractors”, insisteix Miquel Camps, qui confia que es mantingui el termini de sis anys que es va incloure al PTI per legalitzar les construccions. “És una diferència important perquè, si passats aquests sis anys ningú no actua, els edificis quedaran desclassificats i sense possibilitat de legalització. I llavors baixaran de preu, que és el que menys els interessa”. Camps remarca que aquest hauria de ser l’objectiu, ja que, “si no posam terminis, ningú no complirà”.

Mentrestant, el president del Consell, Adolfo Vilafranca, continua els contactes amb la consellera de Vox a la institució, Maite de Medrano, per tal de refer el pacte de govern entre ambdós partits, trencat des de novembre. Vilafranca necessita el seu suport perquè la modificació del PTI tiri endavant, i la consellera de Vox es mostra optimista: “Anam bé”.