El PP amnistiarà també restaurants, magatzems, naus i tallers en sòl rústic

PalmaL’amnistia de 30.000 cases il·legals que omplen el sòl rústic illenc ja no serà l’única mesura estrella de la política urbanística de Marga Prohens. El grup parlamentari popular aprofitarà la tramitació parlamentària del Decret llei de simplificació per incloure-hi la possibilitat de permetre centenars d’activitats industrials i empresarials fins ara il·legals en sòl rústic. Així ho estableix una de les esmenes que els populars han registrat i que permetrà a tallers, restaurants, magatzems, indústries i tota classe d’activitats econòmiques aconseguir el que la normativa els ha negat fins ara: una autorització per ubicar-se en un sòl, el rústic, que un temps servia només per a l’activitat agrícola, i que va camí d’una poligonització i urbanització que el transformaran del tot.

 Cal recordar que l’amnistia urbanística del PP ja està en vigor gràcies a l’aprovació del decret de simplificació administrativa, però ara es tramita com a projecte de llei perquè els grups parlamentaris hi puguin dir la seva. Vistes les esmenes del grup majoritari de la Cambra, aquesta revisió parlamentària no servirà sinó per augmentar molt el premi a aquells que un dia van incomplir la normativa urbanística.

Han estat batles populars i també algun president de Consell insular els qui han traslladat al partit la necessitat d’anar més enllà de la legalització de cases irregulars i obrir la porta de l’amnistia a les empreses i professionals que tenen naus i magatzems actius, tot i que la llei deixa ben clar que aquest tipus d’activitats no poden ubicar-se en sòl rústic, sinó que han d’anar als polígons. Una font popular admet que “no es va voler incloure en el decret llei, però ara, la pressió d’alguns batles que tenen casos molt concrets que volen arreglar dins els seus municipis ha pesat”, confessa. I també reconeix que “hi ha empresaris que han anat a tocar la porta, perquè han vist que era una bona ocasió”.

 Per part seva, Antoni Costa, vicepresident del Govern i una de les persones que ha coordinat la nova versió de la llei que defensaran els populars al Parlament, remarca que “ha de quedar clar que no serà una barra lliure”. “La norma que volem aprovar inclou una sèrie d’exigències que hauran de complir aquestes empreses, i precisament una d’aquestes serà avaluar l’impacte territorial de l’activitat i de la construcció en si. Segons quin sigui, no serà legalitzable”, explica a l’ARA Balears. A més, el vicepresident afegeix que “els ajuntaments tindran la possibilitat d’establir una sèrie de criteris i requisits entorn d’aquest impacte i una considerable potestat, com és lògic, de legalitzar o no cada cas en l’àmbit del seu terme municipal”, afegeix.

La prescripció és imprescindible

Com va passar amb la legalització dels habitatges en rústic, hi ha un criteri fonamental: que la irregularitat urbanística hagi prescrit. Si encara no ha passat el termini que marca la llei perquè l’administració pugui sancionar i, fins i tot, decretar l’enderrocament d’una nau o edificació il·legal on es du a terme l’activitat, llavors aquesta no es podrà beneficiar de la legalització. Segons experts consultats per l’ARA Balears, es calcula que hi ha devers 1.000 naus irregulars amb activitat econòmica al sòl rústic de les Balears.

Una altra novetat de la revisió que ha fet el PP de la seva pròpia norma, i que ara preveu aprovar a la Cambra amb el suport de Vox, és la legalització de cases dins zones de màxima protecció com Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI) i Àrees d’Interès Paisatgístic (ARIP). Amb la redacció actual, el decret permet legalitzar només aquelles construccions que, a l’entrada en vigor el 1991 de la Llei d’espais naturals (LEN), ja existien i havia prescrit la irregularitat. Amb el nou redactat que proposen els populars, es mirarà cada cas per si la zona protegida no va ser declarada el 1991, sinó posteriorment. Cal tenir en compte que les àrees naturals de la LEN varen ser ampliades amb posterioritat a aquell any. D’aquesta manera, si una casa es troba dins d’un espai protegit, per exemple, l’any 2008, s’agafarà aquesta data per legalitzar-la. Uns centenars de cases il·legals que no tenien opció de ser regularitzades ara se’n podran beneficiar amb aquesta modificació.

Esmena March

Un dels articles que ha generat més expectació és la ja batejada com a esmena March, que proposa modificar el decret original per salvar l’activitat econòmica d’un miler de cases il·legals, principalment de Pollença. Per al PP suposava un problema amb el decret en vigor, perquè a les cases legalitzades es prohibeix el lloguer turístic al redactat actual. Si aquest miler de propietaris legalitzaven ca seva, perdien el negoci. Ara, el PP ho resoldrà amb una disposició addicional feta a mida per a aquestes cases, que gràcies a Jaume Matas varen aconseguir l’impossible: una activitat turística legal quan la casa és il·legal. “Això sí, sempre que l’activitat turística compleixi amb allò que van declarar quan van aconseguir l’autorització. És a dir, si van fer una declaració responsable i realment no correspon amb la realitat, una simple inspecció podria deixar-los sense llicència”, adverteix Costa.

L’oposició també va registrar les seves esmenes divendres en el darrer minut.Tant el PSIB com MÉS per Mallorca són contraris al gruix de la normativa. Els socialistes demanen recuperar les àrees de prevenció de riscos, que el decret va eliminar –s’evitarien milers de xalets nous a sòl rústic. La diputada Mercedes Garrido va remarcar que les propostes dels socialistes pretenen tornar al “model de consens territorial i urbanístic” que es va assolir a les Balears amb el Decret de protecció del territori que es va aprovar el 2020. MÉS també ha registrat esmenes contundents contra la legalització massiva de cases en sòl rústic.