El PP i Vox s'alien per demanar que les famílies puguin rebre les comunicacions escolars en castellà

PalmaEl PP i Vox s'han posat d'acord al Parlament per instar el Govern a "garantir el dret dels pares i alumnes a rebre les comunicacions a través de les plataformes oficials en la llengua oficial que triïn les famílies". Aquesta petició s'ha aprovat arran de l'esmena feta pels populars al punt primer de la proposició no de llei (PNL) de Vox.

Val a dir, però, que el significat final és exactament el mateix que el defensat per l'extrema dreta, que deia així: "El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a garantir el dret dels pares i alumnes a rebre les comunicacions dels centres escolars en llengua castellana i en llengua catalana". En qualsevol cas, ja actualment, si els pares ho demanen, se'ls facilita la documentació en castellà. Fins i tot, segons les possibilitats del centre, en el cas d'alumnes estrangers nouvinguts, se'ls aporta la documentació en la seva llengua.

El PP frena les expectatives de Vox

Ara bé, el PP sí que ha rebaixat el to del segon plantejament de Vox, en què es deia: "El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les Illes Balears a garantir el dret dels pares a rebre la informació de l'àmbit educatiu del centre escolar dels seus fills en llengua castellana i en llengua catalana, de manera que adoptin les mesures pertinents perquè les reunions de pares en els centres escolars es facin en tots dos idiomes oficials o en castellà, que és l'idioma que tots tenim obligació de conèixer d'acord amb la Constitució espanyola".

Els populars han aconseguit que Vox acceptàs la seva modificació del text, que finalment ha quedat de la manera següent, d'una manera més atenuada i que, de nou, reflecteix una situació que ja es produeix en l'actualitat: "El Parlament de les Illes Balears insta el Govern de les illes Balears a garantir el dret dels pares a rebre la informació de l'àmbit educatiu del centre escolar dels seus fills en llengua castellana o en llengua catalana, de manera que s'adoptin les mesures pertinents perquè les famílies rebin la informació de les reunions de pares i mares en els centres escolars en la llengua oficial sol·licitada, independentment de la llengua vehicular utilitzada en la reunió." Per tant, queda clar que els dos plantejaments que s'han aprovat no proposen res nou.

Durant el debat de la PNL, la diputada de Vox, Manuela Cañadas, ha reiniciat el dret de les famílies a rebre les comunicacions en castellà "perquè en molts casos és l'única llengua que coneixen". I també ha defensat que a les Balears "s'ha imposat la llengua d'una altra autonomia, en detriment del balear".

Aquests plantejaments han rebut una contestació contundent per part de l'oposició, i una claudicació, en part, del PP. La diputada popular Anabel Curtó ha defensat que els pares puguin triar en quina llengua ser contestats i informats, "perquè en temes com educació, és important que els pares comprenguin les comunicacions del centre escolar".

L'oposició critica la proposta

El PSIB, de bracet del diputat Ares Fernández ha carregat contra l'argumentació feta per Vox. "L'article 35 de l'Estatut d'Autonomia diu que normalitzar la llengua catalana serà l'objectiu dels serveis públics", ha dit. "Normalitzar i garantir l'ús social del català és important, perquè si perds la llengua, perds la identitat del lloc al qual pertanys", ha afegit. Fernández ha defensat que la normalització "garanteix la integració de tothom". "Hem de normalitzar, perquè les dues llengües oficials, de les quals només una, el català, és pròpia, no estan en situació d'igualtat. Hi ha una llengua minoritzada que els poders públics han de protegir i promoure", ha defensat. Fernández també s'ha dirigit al PP, al qual ha acusat de "rompre els consensos lingüístics dels quals va formar part". "El PP va impulsar la Llei de normalització, però d'aquell PP ja no en queda res", ha lamentat.

Maria Ramon, de MÉS per Mallorca, ha recordat que més del 60% de la ciutadania de les Balears no és nascuda aquí i no té el català com a llengua pròpia. "El català és un element vertebrador de la nostra societat", ha dit. També ha considerat que "atacar el català a l'ensenyament és fer-lo una llengua prescindible per a les famílies". "Emprar la llengua pròpia no pot ser mai discriminatori, perquè que les famílies puguin conèixer l'idioma en què aprenen els infants hauria de ser una riquesa". Ramon també s'ha dirigit al PP, a qui ha acusat de "descafeïnar" els plantejaments de Vox, "però mantenint la voluntat d'arraconar el català". "Mantenen una croada bilingüitzadora, però només on el català s'empra amb normalitat". Per la seva banda, la diputada de Més per Menorca, Joana Gomila, ha fet referència a l'experiència de 25 anys dins un centre educatiu, per desmuntar la tesi de Vox: "Mai, però mai, cap família ha quedat sense la informació ni s'ha sentit represaliada per no parlar en català".