“Practicar ioga ens pot ajudar a superar un trauma”
Parlem amb María Macaya sobre el seu nou llibre ‘Yoga sensible al trauma’
BarcelonaSi busquem dins nostre, tots tenim alguna ferida que no ens acaba de deixar viure en pau amb nosaltres mateixos. Potser durant la infància ens vam sentir sols a casa, o veiem que les discussions entre els pares no s’acabaven mai. Podria ser que els altres nens ens fessin la vida impossible, o que, d’alguna manera, encara recordéssim la vulnerabilitat que vam sentir el primer dia que ens van deixar sols a l’escola. En els casos més extrems, també hauríem pogut patir un accident o un abús per part d’algú amb qui confiàvem, i anys més tard continuem revivint el patiment que això ens va causar. De traumes n’hi ha de molts tipus, i cap és més vàlid o més important que un altre. Tots ens afecten d’alguna manera i, si no es tracten, queden enquistats dins nostre.
De tot això en parla María Macaya, que acaba de publicar el llibre Yoga sensible al trauma. Sanando desde el interior (Plataforma Editorial, 2024), on recull la seva experiència de gairebé deu anys fent sessions de ioga amb persones que pateixen trauma. Una tasca que fa des de la Fundació Rādika, creada per ella mateixa el 2016, on també forma professionals en el que s’anomena ioga sensible al trauma, una tècnica nascuda als Estats Units de la mà del psiquiatre Bessel van der Kolk.
“Ell assegurava que el nostre comportament, la nostra forma de moure’ns i de veure el món està influenciat pels nostres traumes, i és fonamental tractar-ho no només cognitivament, sinó també a través del cos”, explica Macaya. I una manera de guarir és amb la pràctica del ioga.
En altres paraules, un trauma o un esdeveniment traumàtic no el podem canviar, però sí que podem veure quins efectes tenen sobre nosaltres i com influeixen en la nostra identitat i comportament. “El ioga sensible al trauma ens permet fer un canvi en aquests patrons de comportament des d’un espai segur”, continua Macaya.
Una tasca que no és fàcil, perquè el cervell acostuma a quedar molt alterat després d’una situació traumàtica. L’amígdala, que és la nostra central d’alarma i de les emocions, es fa més gran, de forma que reacciona més davant dels estímuls que creiem que podrien suposar un perill. L’hipocamp, on tenim la memòria, es torna més petit i amb menys capacitat de recordar el que ha passat i bloquejar els records; mentre que el neocòrtex es redueix i fa que tinguem menys capacitat de pensar en un futur diferent del que es viu sota els efectes d’un esdeveniment traumàtic.
Tornar-se a conèixer
Davant de tot això, durant les sessions de ioga sensible al trauma es treballa amb set pilars bàsics que, segons Macaya, també es podrien aplicar a altres àmbits com l’educació o la sanitat a l’hora de tractar amb les persones. “Primer de tot, cal crear un espai segur amb els altres, perquè si no serà difícil connectar. Els traumes et treuen la sensació de seguretat en el món, i això s’ha de reconstruir a partir de l’empoderament personal i la intuïció”, continua l’experta.
També és molt important tornar a tenir consciència dels nostres sentits i aprendre a deixar d’estar en situació d’alerta davant de certes situacions que recorden l’esdeveniment traumàtic. “Es tracta de tornar a donar-te l’oportunitat d’experimentar el món extern com un lloc on no només hi ha coses que causin perill i tornar-nos a escoltar a nosaltres mateixos”, continua Macaya, que també treballa molt la postura corporal durant les sessions.
“La postura corporal i la postura mental estan perfectament lligades en el nostre cervell. Com està el teu cos és com està la teva ment, i a la inversa”, assegura. D’aquesta manera, es proven diferents postures corporals per descobrir altres estats mentals que facin sentir millor. Igual d’important és aprendre a estar en el moment present. “Quan tens ansietat, penses en el futur, quan estàs trist, en el passat; però quan estàs bé és quan ets a l’ara i a l’aquí”, diu Macaya.
Cultivar la presència no és fàcil quan es treballa amb el trauma, perquè el cervell acostuma a volar lliure cap a indrets dolorosos d’on és difícil sortir. Per això, el ioga sensible al trauma aposta per aconseguir la presència des del moviment i les sensacions corporals.
Altres tècniques que es practiquen durant aquest tipus de ioga és la compassió i l’autocompassió. “És la capacitat de creure que soc mereixedor de ser estimat, pels altres i per mi mateix, a banda d’aconseguir connexions autèntiques amb els altres, on tots ens sentim iguals i ens atrevim a ser com som”, continua.
Per a Macaya, encara que hàgim viscut una situació de trauma, tots continuem conservant sempre una part interna que queda intacta, per molt petita que sigui. Una puresa amb què podem tornar a connectar amb paciència i a través d’aquestes pràctiques. Això sí, només ho podem començar a fer quan ens sentim preparats i amb ganes d’obrir-nos.