La precarietat dels advocats d'ofici: una justícia igual per a tothom?

PalmaLa crisi del covid-19 ha agreujat encara més la desigualtat que pateix la població més vulnerable davant la justícia. El Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB) espera que el 2021 sigui un any rècord en casos d’assistència jurídica gratuïta, és a dir, els defensats per advocats d’ofici. De fet, aquesta xifra ja ha augmentat un 26% durant la primera meitat de l’any, en comparació amb els sis primers mesos del 2020. Amb la pandèmia, la població amb pocs recursos ha crescut, fet que s’ha traduït en més gent que pot accedir a la justícia gratuïta. Això representa una major càrrega per als prop de 720 advocats d’ofici que hi ha a les Balears, que entre gener i juny d’enguany varen haver de dur més de 21.000 actuacions, que els han reportat una mitjana de 143 euros cada una. Tot plegat no només suposa una feina més precària per a ells, sinó que repercuteix en la qualitat del seu treball, del qual es beneficien precisament les persones més vulnerables.

La missera Neus Canyelles està al torn d’ofici de penal. Abans també estava al de família i al de violència de gènere, però ho va deixar perquè no li valia la pena. “No és obligatori estar al torn d’ofici, però jo m’hi mantenc com una tasca social”, admet l’advocada, que denuncia que “això només és un complement: no dona per menjar, ni tan sols per cobrir les despeses del Col·legi”. En el seu cas, ha decidit continuar oferint els seus serveis per ajudar “la gent que no té capacitat econòmica” i perquè “la crisi afecta tothom”, advocats inclosos. “El volum de feina en un despatx particular baixa i això et fa cercar ingressos d’allà on pots”, diu Canyelles sobre el fet de recórrer al torn d’ofici.

I si la precarietat està generalitzada en aquest sector, a les Balears encara més, perquè la comunitat autònoma no té transferides les competències de justícia. Això fa que el pagament dels advocats d’ofici depengui al 100% de l’Estat, fet que comporta retards. “Ara som a octubre i la setmana passada vàrem cobrar juny”, lamenta Canyelles, que també adverteix que els pagaments són molt precaris. Depenen de tarifes fixes que són, per exemple, de 220 euros per un divorci, independentment de la feina i del temps que requereixi cada cas. “El meu primer tema de família d’ofici el vaig començar el 2014 i encara el tenc obert”, apunta l’advocada. “Els preus es varen actualitzar fa anys, però s’hauria de tornar a fer. Hi ha molts de conceptes que no estan inclosos dins el pagament. I això que ara s’han canviat els terminis: abans era trimestral i ara es fa mensual”, afegeix.

Canyelles reconeix que els advocats d’ofici estan “cremats”, però sobretot amb el Ministeri de Justícia, que és de qui depèn el seu sou. Ara bé, això assegura que mai ho transmeten al client. “Tractam millor els clients d’ofici que els particulars, perquè lluitam contra la connotació negativa que tenim. A més, és més fàcil que et posi una queixa un client d’ofici que no un particular”, afirma. La missera posa dos exemples de la “mala fama” que té el seu col·lectiu. Per una banda, “una cançó de Rulo y la Contrabanda que diu Tengo menos voluntad que tu abogado de oficio”, argumenta. I, per l’altra, la polèmica que va generar la pel·lícula espanyola Tadeo Jones 2, en què el personatge de la mòmia diu que l’han desterrat perquè en el seu judici “la va defensar un advocat d’ofici”.

Però la realitat és que la tasca dels advocats d’ofici, a banda de ser voluntària, és essencial per garantir l’accés a la justícia del conjunt de la ciutadania. Les persones que tenen dret a l’assistència jurídica gratuïta són aquelles que, segons l’Advocacia de l’Estat, “acreditin insuficiència de mitjans econòmics”, sense establir un llindar concret. Depèn dels ingressos de cada unitat familiar i dels membres que la componen. El Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) és qui estudia cada cas i decideix qui se’n pot beneficiar. 

Arribada de pasteres

I dins aquests col·lectius vulnerables es troben els migrants arribats en pastera a les Illes. Les xifres rècord d’enguany han fet engreixar el nombre d’assistències jurídiques gratuïtes. Només fins al juny, ja havien arribat a les Balears prop de 200 migrants en situació irregular en aquestes embarcacions i, a hores d’ara, ja superen els 2.000. La responsable del Torn d’Ofici a l’ICAIB, Carmen López, assegura que els advocats que es dediquen a la justícia gratuïta han vist augmentada, i molt, la seva càrrega de feina. “Ha afectat en la mesura que hem de tenir un reforçament de personal, perquè hi ha un volum de pasteres històric”, manté. No obstant això, López garanteix que tots els estrangers han rebut assistència lletrada i que en cap moment s’ha superat el màxim de vuit migrants per lletrat. “Nosaltres tenim un límit de vuit assistències per advocat, independement de quantes persones hagin arribat: siguin 100 o 500”, matisa. 

Així mateix, tenen garantida la justícia gratuïta els treballadors i beneficiaris de la Seguretat Social, les víctimes de violència de gènere, terrorisme i tràfic de persones, menors d’edat i persones amb discapacitat psíquica quan són víctimes d’abús o maltractament. La justícia gratuïta també cobreix assistència a qualsevol persona detinguda les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. A més, la Conselleria d’Afers Socials dona suport econòmic al Col·legi d’Advocats per prestar servei d’orientació jurídica penitenciària i a persones grans o amb diversitat funcional. Amb aquest servei, ofereix als reclusos i persones dependents una orientació especialitzada en ambdós àmbits.