La precarietat de les treballadores de les escoletes 0-3: "Si no fos pels meus fills, ja hauria deixat la feina"

PalmaDiferències salarials, haver d’atendre ràtios elevades, manca de professionals i diferents convenis per a una mateixa feina. Aquesta és la realitat a la qual s’enfronten les mestres i les tècniques educatives de les escoletes de les Balears. El conveni estatal regula l’activitat dels centres municipals amb gestió externalitzada i les escoletes privades i és el més precari. Una mestra percep 1.489 euros bruts en 14 pagues per una jornada de 30 hores lectives, mentre que una tècnica educativa en cobra 1.028,63 per 38 hores de feina amb els nins. En concepte de triennis ingressen 31,74 i 24,38 respectivament, segons les dades aportades per l’STEI. Tot plegat es tradueix en una realitat “lamentable”, assegura Marta, tècnica a una escoleta externalitzada de l’Ajuntament de Manacor des de fa 20 anys. “Cobr 1.070 euros nets”, diu. En el cas d’una mestra, el sou puja, però no molt: cobren damunt els 1.300 euros nets, en funció dels triennis que tinguin. “No arrib a final de mes”, assegura Marta. “Les treballadores estam frustrades. I, quan hi ha una baixa, de vegades no troben substituts”, lamenta.

Les mestres 0-3 tenen la mateixa titulació que les de l’etapa 3-6. Però aquestes ingressen prop de 1.900 euros nets des del moment que accedeixen a l’educació pública. I a partir d’aquí van pujant. Així mateix, l’Acord Marc Educatiu preveu que facin una jornada de 23 hores de docència directa, mentre que el conveni estatal 0-3 n’assigna 30. No totes les professionals de les escoletes tenen una situació tan complexa. Tant les de l’Ajuntament de Palma, com les de Ciutadella i les regulades pel conveni 0-3 de Menorca tenen retribucions base que no baixen dels 1.714,15 bruts en el cas de les mestres, o dels 1.231 pel que fa a les tècniques. Ara bé, cap dels dos acords menorquins preveu complements, més enllà dels càrrecs unipersonals –per exemple, director. El conveni més avantatjós és el de Ciutat, on les professionals reben un complement específic de 772 euros i 503, respectivament. A banda, hi ha les escoletes internalitzades d’altres municipis, que cobren en funció de les taules salarials dels ajuntaments.

La diversitat de situacions laborals va en contra de les treballadores. “Ens tenen deslocalitzades. Quan a Infantil i Primària surten al carrer a protestar, ho fan per un objectiu comú, però a 0-3 costa molt muntar una vaga perquè cadascú té realitats diferents”, explica la directora de l’escoleta d’Esporles, Xisca Arbós. “A mi em paga l’Ajuntament, però res comparat amb les mestres d’Infantil que depenen de la Conselleria. Tampoc no tenc les mateixes vacances ni horari”, assenyala. Així mateix, reclama a la Conselleria que, si aposta per ampliar l’oferta de places 0-3, també ho faci per assumir totes les treballadores de les escoletes. En compareixença a la Comissió d’Educació del Parlament, el conseller Vera va dir que manté converses amb Treball per elaborar un conveni autonòmic 0-3.

Ràtios elevades i mestres estressades

La normativa, explica la responsable de 0-6 de l’STEI, Maria Camps, marca unes ràtios de 18 infants per aula a 2-3 anys; 12 a 1-2 i 7 a nadons. “Però també diu que, excepcionalment, es pot ampliar en un 10% l’oferta. I l’excepció s’ha fet norma”, diu. A això s’afegeix que la gratuïtat ha multiplicat la demanda. “Tenim el servei a màxims i fa mal fer feina”, explica Mandi Mir, mestra a l’EI Es Busquerets de Maó. Aquest centre abans era una cooperativa gestionada per les mateixes treballadores, una fórmula que encara fan servir molts centres de l’illa, que disposen d’un conveni segellat amb les administracions. Però ara s’han de fer les noves licitacions. Les escoletes de Maó, per exemple, ja han quedat externalitzades en mans de la Fundació Pere Tarrés que, de moment, ha mantingut les condicions laborals. Però les mestres que abans eren treballadores i gestores, ara són empleades de base.

Una idea compartida per les educadores és que tenen poc reconeixement social. Això es veu en l’escàs compromís de certes famílies. “Com ara és més barat, hi ha famílies que hi ha dies que no duen els nins, o setmanes si i altres no”, lamenta Camps. Aquestes actituds impedeixen a les professionals tirar endavant els projectes educatius –la LOMLOE ha reconegut per primera vegada el caràcter educatiu de l’etapa 0-3.

L’ampliació de la gratuïtat ha tingut una altra conseqüència que afecta les educadores. Com que les famílies s’estalvien doblers, moltes apunten els infants a menjador, “un servei que a 0-3 no té ni normativa”, assegura Laia Coll, portaveu del col·lectiu Menorca 0-3. Fins ara, era un servei poc demandat, i per això pocs centres tenen una infraestructura adequada. “No hi ha personal suficient i és la directora la que acaba fent menjador”, diu. A més, es tracta d’infants que en molts casos no són autònoms. “Tenim una empresa de càtering que reparteix el menjar, però som les professionals les que l’hem d’adaptar a les capacitats de deglució de cada infant i, sobretot, anar alerta amb les intoleràncies per evitar que passi cap desgràcia”, explica Coll. Una vegada acaba el servei, ningú no ajuda les treballadores. Elles mateixes fan net l’espai i netegen els plats.

En aquest context, demanen que es reconegui una feina que és fonamental per a després passar a Infantil”. Mentrestant, les professionals regides pel conveni estatal són les que estan més al límit. “Cap govern municipal ens ha ajudat, i ja hi ha hagut companyes que han partit, sense que de vegades es puguin cobrir les places”, lamenta Marta. “A les 38 hores lectives que fem s’hi sumen la programació i avaluació, que s’ha de fer fora d’horari”, lamenta. “Si no fos pels meus fills, ja ho hauria deixat. Als infants de l’escoleta els estim amb bogeria. Però que passa amb els meus? Com concilii?”, pregunta.