“Preferiria viure al meu poble, però té uns preus impossibles”

PalmaEls motius que poden dur algú a partir del seu poble poden ser tants com històries de vida hi ha. Per feina, per amor, per la família o simplement per fer un canvi. De fet, després de la pandèmia, hi hagué un augment de palmesans que, cercant tranquil·litat, partiren de Ciutat per anar a viure a la Part Forana. Però aquesta no és la realitat actual de molts dels joves de Mallorca. No parteixen perquè han trobat feina o parella a una altra banda, ni per tenir un estil de vida diferent. En el seu cas, es veuen obligats a fugir dels municipis on han nascut i crescut per culpa del preu de l’habitatge.

“Hauria preferit quedar a viure a Sóller, però vaig assumir que era impossible si els preus no davallaven”, relata Alícia Ostos, de 27 anys, que per poder-se independitzar ha hagut d’anar a Bunyola. En el seu cas, tenia clar que volia comprar, no es plantejava el lloguer, i s’ha passat un any i mig cercant opcions dins Sóller. En aquest període, els preus han augmentat considerablement, assegura: “Vaig trobar un pis que complia els meus requisits, però en qüestió de tres mesos va pujar 30.000 euros. No és normal”. Després d’assumir que no podia adquirir un immoble al seu poble, començà a cercar al municipi veí, “ja que està a 15 minuts en cotxe de Sóller”. Reconeix que a l’inici la idea no l’entusiasmava, però “tanmateix la gent que es vulgui independitzar, ja sigui per compra o lloguer, haurà de partir a altres bandes”, explica.

Precisament, Sóller és un dels pobles més cars tant en venda com en lloguer. De fet, segons el portal immobiliari Idealista, és un dels municipis amb el preu per metre quadrat més car de Mallorca (4.095 euros), per darrere de Santanyí (4.954), Calvià (5.603), Andratx (5.662)i Deià (6.694). En aquests indrets, els preus durant el 2022 varen pujar una mitjana del 20% respecte de l’any anterior, el doble que el creixement autonòmic, que se situa en el 10,5%.

En una situació pràcticament similar es troba Rafel Torrens (24 anys). També és solleric i s’ha mudat a Bunyola però, en el seu cas, en règim de lloger: “Després de cercar durant cinc mesos i no trobar res més que pisos petits a 1.000 euros al mes, estava un poc desesperat”. Ara ha trobat una “caseta amb terreny” per a dues persones i per la qual paga el 40% del seu sou: “Està bé, però és evident que preferiria viure al meu poble. És una pena que els joves hàgim d’estar enfora dels nostres”. Precisament, aquest col·lectiu, el dels joves, és el més afectat, ja que “tenen una major precarietat laboral, un nivell de rendes més reduït i una nul·la capacitat d’estalvi”, explica l’economista especialitzat en habitatge Eduardo Robsy.

Pitjor als nuclis costaners

A més, aquesta dificultat augmenta als municipis costaners, on el lloguer turístic es converteix en una competència important: “Un propietari prefereix llogar durant sis mesos i per dies, a uns preus molt alts, abans que tenir un lloguer mensual de 400 euros durant tot l’any”, explica Pere Salvà, expert en geografia humana. Per això, en aquestes zones, l’oferta de lloguer de llarg termini és molt reduïda: “Gairebé no hi ha pisos disponibles per llogar per mesos, i si n’hi ha, no davallen dels 900 euros, la qual cosa suposa destinar gran part del sou a l’habitatge i això no és viable”, explica l’analista immobiliari Pedro García. De fet, allò recomanable és destinar-hi “com a màxim el 40%”, segons García. Aquesta manca d’oferta també la lamenta Xisca Coll, propietària d’una immobiliària de Sóller, la qual assegura que actualment quasi no tenen pisos de lloguer per oferir, mentre que els que hi ha disponibles són cars: “Un pis de dues habitacions està per 1.100 euros al mes, un preu inaccessible per als joves”, reconeix. De fet, al seu portal web, actualment només té sis immobles per llogar a llarg termini i el més barat està a 850 euros el mes.

Així, la manca d’oferta d’habitatge, el consegüent augment del preu i la precarietat dels joves gairebé impossibiliten que el col·lectiu es pugui independitzar. “Tenc moltes amistats que, si no fos per l’ajuda familiar que han tingut, estarien en la mateixa situació que jo”, conta Aroha Fernández, de 27 anys i nascuda a Pollença, que ha hagut d’anar a viure a sa Pobla. “Sens cap dubte, preferiria viure a Pollença, però amb els sous que guanyam la meva parella i jo, i els preus del lloguer d’allà, és simplement impensable”, assegura. També cap a sa Pobla ha partit Aina Bennàssar (Alcúdia, 1995). La seva idea era comprar, però ni a un poble ni a l’altre hi va poder accedir; per tant, va començar a mirar lloguers en ambdós indrets: “El lloguer d’un pis a Alcúdia, al carrer on jo sempre he viscut, pot costar 3.000 euros al mes fàcilment”.

Que els quatre testimonis hagin partit a viure als mateixos pobles no és casualitat. Bunyola i sa Pobla són dos dels més barats i tots dos són municipis d’interior que limiten amb els pobles d’origen d’aquests joves. En concret, els lloguers durant el febrer del 2023 es varen situar en els 7,5 i 6,5 euros el metre quadrat respectivament, segons el portal immobilari Indomio. En aquest sentit, la demanda d’habitatge en aquests indrets “ha augmentat”, assegura l’analista immobiliari Pedro García. Altres pobles on també ha crescut aquesta demanda de pisos de lloguer és a Inca, Manacor i Vilafranca de Bonany. En concret, aquest darrer és un dels més econòmics de tota l’illa: el preu per metre quadrat està en 4,5 euros el lloguer i en 1.400 euros la compra.

A més, els pobles que conserven més habitants nascuts al municipi de residència són precisament els d’interior. En concret, dels costaners només tres (Sóller, Felanitx i Manacor) superen el 50% d’habitants nascuts allà, segons les darreres xifres de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Conseqüències

Com Alícia, Rafel, Aina i Aroha, molts altres joves es topen amb aquesta situació que els suposa viure enfora del seu entorn. “No és fàcil, perquè sent que he de reprimir-me a l’hora de fer més vida social, cosa que m’encanta. El simple fet de poder ajudar més ma mare, de poder anar a fer esport amb les meves amigues i no tota sola, d’aprofitar més el meu temps al costat de totes elles”, explica Aroha. La resta d’entrevistats també considera un problema no tenir la família i els amics més a prop, tot i que són optimistes. “Abans els veia més i ara és qüestió de trobar moments per poder-los veure”, explica Rafel.

Però l’aspecte social no és l’únic desavantatge d’aquests joves, sinó que el factor mobilitat també hi juga un paper important. “Tal com està el preu de la benzina, no estam per agafar el cotxe cada dos per tres”, reconeix Aroha. A més, el servei de transport públic entre pobles tampoc no els afavoreix: “Els busos entre Pollença i sa Pobla, per exemple, són mínims, no podem comptar amb això”, explica.

Solucions

Pels experts, la solució no és senzilla. Tant Pedro García com Pere Salvà coincideixen: la col·laboració publicoprivada per a la construcció d’habitatge social és “imprescindible”. Salvà renega de la construcció de petites promocions d’habitatge, que “no resolen la situació”, i aposta per una “política clara per donar una oferta important” d’aquest tipus d’habitatge. García és del mateix parer i afegeix que “totes les mesures que s’estan desenvolupant des del Govern –com els bons per al lloguer o l’aval de l’Institut Balear de l’Habitatge (Ibavi)– “són insuficients i inefectives”.

La construcció massiva d’habitatge públic no és una solució immediata, entenen. Per aquest motiu, mentrestant, apunten al canvi d’usos dels locals buits que hi pugui haver als municipis. “Amb aquesta mesura, el mercat agafaria oxigen”, assegura García. Per acabar, també posen damunt la taula la importància que la Sareb retorni a les administracions les propietats que va adquirir en el seu moment amb el rescat de la banca. “Encara tenen més de 600 propietats a les Illes”, puntualitza García. Amb tot, reconeixen que la solució no passa únicament per aquestes mesures, però mantenen que poden ser clau per, si no revertir, fer decréixer la situació.