PalmaEn menys de cinc anys les entitats de defensa del territori han passat de ser tres a prop d'una trentena. Les seves reivindicacions s'han estès i cada vegada alcen més la veu però... què els va moure a actuar? Com està la situació actual de les seves reivindicacions? On volen arribar amb aquestes? Aquestes tres preguntes les han contestat alguns representants de les diferents organitzacions.
Terraferida
Jaume Adrover: “La preocupació s’ha generalitzat. Hi ha consciència del problema”
Què us va moure a actuar?
Aquí hi ha hagut campanyes, algunes d’històriques, en defensa d’un lloc o un altre. El 2015, Terraferida neix quan ens adonam que la preocupació és general, que afecta molts àmbits. Érem deu persones i sempre hem volgut evitar ser una organització clàssica, amb socis. Potser ens donaria solidesa, però ens restaria agilitat. Ara ho gestionam entre unes 30 persones. La resposta que hem tingut ens demostra que hi ha una explosió en la preocupació.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Ha pujat la conscienciació ambiental i això és bo. La preocupació s’ha generalitzat. Hi ha consciència del problema i s’entén en la seva globalitat. En aquests anys hem retrocedit en qualitat de vida i no hi ha manera que políticament es reculli aquesta sensibilitat. Fan polítiques conservadores.
On voleu arribar amb la reivindicació?
Al marge de qui governi, voldríem continuar fent propostes mediambientals i que siguin recollides. S’ha de protegir el territori. Cal recordar que la darrera llei de protecció territorial és de 2008. De llavors ençà, res.
Ciutat per a qui l’habita
Manel Domènech: “Avui sabem que la saturació no és una sensació, sinó una situació”
Què us va moure a actuar?
El 2017, després d’unes jornades, vàrem veure la necessitat d’actuar. Ens movia el fet de no trobar lloguers a preus assequibles, l’ocupació de l’espai públic que du a la seva privatització o que el comerç ja no està al servei dels veïns, sinó dels turistes. Vàrem néixer a Palma, però el fenomen, el problema, ja s’ha estès a tot Mallorca, a totes les Illes.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
En l’únic que hem avançat és en la consciència del problema. Avui tots sabem que la saturació no és una sensació, sinó que és una situació, una realitat. Retrocedim en qualitat de vida, creixen les dificultats de convivència entre veïns, sumam costos mediambientals... Ara hotelitzam ca nostra. Fins i tot com a negoci, ens l’estam carregant. I no hi ha voluntat política de decréixer i posar mesures de contenció. Fan unes polítiques de dretes.
On voleu arribar amb la reivindicació?
El nostre objectiu és que la gent pugui viure a les seves ciutats amb normalitat, tranquil·lament. No pretenem res revolucionari, només volem contribuir a deixar un futur millor.
Prou!!! Pitiüses en acció!
Carme Chorat:“Treballam per un pacte polític que millori el model turístic”
Què us va moure a actuar?
El naixement de Prou!!! Pitiüses en acció! va ser quasi una casualitat. El 2016, Toni Pedro va llançar un crit de Prou! a les xarxes perquè estava fart dels desastres que provoca el model turístic i va tenir una resposta espectacular. No vàrem començar per una situació concreta, sinó per un cúmul de problemes que detonen en els mesos àlgids.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Hem avançat en el fet que la gent en general ja diu “Prou!”. Hi ha, però, jugades no gaire netes que diuen que som turismofòbics, malgrat que el que volem són empreses turístiques que no necessitin molestar els veïns, que el camp no sigui territori de festes, que no hi hagi aquest excés de cotxes, que no es faci fora el turisme familiar a favor del de nit i festa. En tot això retrocedim.
On voleu arribar amb la reivindicació?
Demanam que es facin complir les lleis, que hi són, i després lleis noves. Treballam per aconseguir un pacte polític que millori el model turístic. Tenim aquesta proposta de pacte i hem de veure fins a quin punt els governants estan disposats a comprometre-s’hi.
Salvem Portocolom
Miquel Àngel Lobo: “El suport dels veïns és essencial per aconseguir les fites”
Què us va moure a actuar?
El detonant de Salvem Portocolom va ser quan Matas ens “regalava” aquells passejos tan bèsties per a la costa. D’això, en fa 15 anys. Quan allò va quedar descartat, han vingut projectes d’ampliació del club nàutic, la voluntat de convertir el far en hotel, els problemes de l’esplanada de Cas Corso... Tristament, hem anat enllaçant problemàtiques i no hem abaixat la guàrdia. Ara, les nostres grans preocupacions són l’ocupació de l’espai públic, el lloguer turístic i els fondejos sobre posidònia.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Hem aconseguit avortar molts de temes i això ens satisfà i ens encoratja a continuar. Hem avançat amb cada fita aconseguida. El suport dels veïns és essencial per aconseguir aquestes fites. I en tenim bastant. Alhora, perdem de cada vegada més espai públic i retrocedim en qualitat de vida.
On voleu arribar amb la reivindicació?
El nostre objectiu és mantenir la idiosincràsia de Portocolom. I hem de dir que, respecte d’altres ports, l’hem mantinguda molt. Hem de continuar amb tot el que puguem salvar.
Tot inclòs
Xavier Mas: “No hem avançat malgrat tenir uns governs d’esquerres”
Què us va moure a actuar?
Som un col·lectiu editor que ens activàrem el 2014. Publicàrem durant quatre anys un monogràfic i ara el documental Tot inclòs. La motivació inicial era obrir un debat sobre el model turístic i la situació social i territorial que se’n deriva, perquè vèiem que dels seus efectes no se’n parlava. Hi havia una manca de crítica al model turístic per part dels moviments d’esquerra i tampoc ho tractaven gaire els ecologistes.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Com a aspecte positiu, veim que la gent ja discuteix el model turístic. Hem ajudat a generar el debat. En canvi, hem retrocedit perquè ens fan una autopista nova i pel fet que l’impost de les estades turístiques és per a habitatge social i altres finalitats que no tenen res a veure amb l’ecologia. No hem avançat malgrat tenir uns governs d’esquerres.
On voleu arribar amb la reivindicació?
Teníem com a fita fer el documental Tot inclòs i l’hem assolida amb gran acolliment. Hi ha interès i això és signe de la conscienciació. L’any que ve supòs que ens reinventarem i engegarem altres projectes de conscienciació.
Menorquins pel territori
Miquel López: “L’energia i l’aigua són els principals problemes que tenim ara”
Què us va moure a actuar?
Menorquins pel Territori va néixer a Barcelona el 2014, en el moment que s’aprovava la reforma de la carretera general, un projecte molt bèstia. Érem estudiants de l’illa, férem circular un missatge i ens començàrem a reunir i a activar-nos, preocupats per la destrossa del territori que es volia perpetrar. Vàrem tenir un gran impacte a les xarxes.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Estam molt millor en estima al territori. Fins i tot a Menorca una part important del sector empresarial i turístic sap que la protecció de l’illa és un valor afegit a l’hora de vendre el seu producte. El projecte de la carretera es va reduir, tot i que continuam clamant que no volem macrorotondes a doble nivell. En allò que no hem avançat és en els temes energètics i de l’aigua.
On voleu arribar amb la reivindicació?
Ara estam actius per temes puntuals, com quan volíem aturar les prospeccions petrolieres o davant el problema de la central elèctrica del port de Maó. L’energia i l’aigua són, sens dubte, els principals problemes que tenim ara mateix, allò que més ens preocupa.
Alianza por el agua
Juan Calvo: “Hem aconseguit que hi hagi una certa cultura de l’aigua”
Què us va moure a actuar?
Vàrem néixer el 2015 com a resposta a la sequera a Eivissa i Formentera. Hem creat una plataforma que agrupa el sector públic, privat i societat civil. La sequera va fer visible el problema d’abastiment d’aigua i les deficiències en el sanejament i la reutilització. Volem que es millori el cicle de l’aigua.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
S’ha avançat en un coneixement major del problema que tenim. Diria que hem aconseguit que hi hagi una certa cultura de l’aigua i també posar-la a l’agenda política. Cercam consensos. Hem avançat en el fet que ja es tingui clar que l’aigua dessalada ha de ser d’ús prioritari als nuclis urbans. En canvi, està pendent el tema del sanejament. El 40% de l’aigua residual de les Pitiüses va a la mar sense depurar. Ens preocupa que aquesta situació es perpetuï.
On voleu arribar amb la reivindicació?
Voldríem que les Pitiüses puguin ser considerades territoris del segle XXI en abastiment, sanejament i reutilització de l’aigua. Ara per ara, encara no ho feim, tot i que a bona part de la resta del món ja s’està en el camí.
Plataforma antiautopista
Margalida Rosselló: “L’autopista no arreglarà el problema de mobilitat, l’agreujarà”
Què us va moure a actuar?
De cap manera podíem imaginar que la Plataforma Antiautopista s’hauria de reactivar amb un govern d’esquerres. Havíem nascut el 1997, contra el macroprojecte del Pla de carreteres i, sobretot, l’autopista de Palma a Manacor, passant per Llucmajor, Campos i Felanitx. Molts dels que ara governen estaven darrere les pancartes. Després es va fer el tram fins a Llucmajor. Ara que es comença el segon tram, la Plataforma ha crescut molt. Diuen que és aquest tram, però ves a saber si l’antic projecte després tindrà continuïtat.
En què s’ha avançat i en què s’ha retrocedit des que començàreu?
Hem retrocedit clarament. Ni amb el primer Pacte ni amb Bauzá no es va fer res. No pensàvem que seria aquesta legislatura, ni que el Consell l’aprovaria per unanimitat. Han construït un relat del projecte que no és cert. L’autopista Llucmajor-Campos no arreglarà el problema de mobilitat, l’agreujarà.
On voleu arribar amb la reivindicació?
El nostre objectiu és intentar que l’autopista no es tiri endavant i conscienciar que la saturació de cotxes només minvarà amb transport públic.
Com ho veuen els grups històrics?
Tot i el naixement de nombrosos col·lectius en defensa del territori i del medi, cal recordar la tasca que, durant dècades, han exercit les tres associacions històriques de les Balears: GOB-GEN, Amics de la Terra i Greenpeace eren quasi els únics que existien fins fa poc més de cinc anys. “La situació que vivim avui coincideix amb els missatges d’alerta que hem anat llançant tots aquests anys”, afirma Hazel Morgan, presidenta d’Amics de la Terra Illes Balears, que va néixer a Eivissa el 1989. Per Amadeu Corbera, president del GOB Mallorca, “la sensació de pèrdua del territori ha fet augmentar la consciència crítica. Tenim més consciència crítica però menys drets ecològics”. “Advertíem que la situació seria insostenible i insuportable, i ara ho tocam amb les mans. No es va saber dir ‘Prou!’ a temps”, opina Neus Prats, del GEN. Per la seva banda, Xavier Pastor, com a fundador i expresident de Greenpeace Espanya, afegeix que “el problema s’agreuja pel canvi climàtic. Es guanyen batalles, però la guerra es perd”. Més recompensada s’ha vist la feina del GOB Menorca, i Miquel Camps recorda que “els moviments històrics en defensa del territori a Menorca han acabat en victòria proteccionista. La gent de Menorca respon molt bé a la defensa del territori”.
Benvingut tothom
Tots els grups històrics celebren l’arribada de noves forces de reivindicació. “Les nostres estructures són grans i no tenim tanta capacitat de respondre aviat. Ara bé, ajudam els nous col·lectius en la part logística i legal. Ens agrada fer-ho. Estam al costat i sumant”, assegura Corbera abans d’afegir: “Hem guanyat múscul social”. “El nostre interès no ha estat mai fer créixer el GEN, sinó la consciència ecologista”, confessa Neus Prats. Apunten tots a la situació: “Aquests grups han sorgit per una clara necessitat. La població de les Balears veu clar que estam saturats”, diu Morgan. Mentrestant, Pastor remarca la diversificació –“avui cadascú pot triar la manera de fer activisme”– i sobretot el paper de les xarxes socials: “l’agilitat avui és bàsica”.
En temps de les esquerres
L’eclosió ha coincidit amb la major concentració de governs d’esquerres de la història de les Illes Balears. En aquest sentit, Corbera opina: “Els partits d’esquerra no varen veure venir la saturació turística i quan ha estat una realitat no s’han atrevit a plantejar un model alternatiu”. També de manera crítica es pronuncia Neus Prats: “No hem vist polítiques d’esquerres aquesta legislatura. A Eivissa han legalitzat urbanitzacions senceres de franc. Els que governen no saben dir ‘no’ als que comanden”. Per Morgan, “la gent que ha votat partit d’esquerres n’esperen molt. Potser no són el que desitjaríem”. El contrapunt el posen Miquel Camps –“a Menorca, l’eclosió de la preocupació va ser la legislatura passada, amb les carreteres, les macrorotondes i les prospeccions”– i Xavier Pastor, per qui “el Govern ara ha fet moltes coses en temes mediambientals. S’han equivocat a l’hora de tirar endavant l’autopista Llucmajor-Campos, això no s’entén i molta gent no ho perdona”.
