I tu, ja et fas bé el test d'antígens?

BarcelonaA hores d'ara, després de les festes de Nadal i amb l'augment dels contagis i la interacció social, bona part de la població ja s'ha fet, almenys algun cop, un autotest d'antígens a casa. De fet, ara un positiu autodiagnosticat amb un test de farmàcia es registra al sistema com a vàlid i es comptabilitza a les estadístiques, sense necessitat de repetir la prova en un CAP. En canvi, malgrat aquesta expertesa domèstica adquirida, encara hi ha molts dubtes quotidians sobre aquest tipus de proves de detecció del covid. Ara que el govern espanyol ha decidit regular el preu d'aquestes proves, el cap del servei de microbiologia de l'Hospital Trias i Pujol, el doctor Pere-Joan Cardona, respon a l'ARA les preguntes que més es repeteixen sobre els tests d'antígens, un mètode, diu, que serveix per diagnosticar el virus "quan ja tens símptomes".

Quina fiabilitat tenen els tests d'antígens que trobem a les farmàcies?

En funció del resultat: un positiu és molt fiable. "Aquests tests donen molt pocs falsos positius", explica el doctor Cardona. En canvi, si el resultat és negatiu "la sensibilitat baixa al 50%, sobretot quan es fa el test sense que hi hagi símptomes". Això passa perquè pot ser que la persona infectada encara es trobi en un estadi molt inicial de la malaltia i que, per tant, la càrrega viral sigui molt baixa (el virus encara no s'ha reproduït gaire dins l'organisme) i el test no la detecti. "Aquestes proves ràpides detecten unes 100 còpies del virus, mentre que una PCR en pot detectar unes 1.000; per tant, és molt més fiable la PCR que el test d'antígens", admet Cardona.

Quin és el moment més adient per fer-se un test?

El millor és esperar un parell de dies després d'haver estat en contacte amb un positiu, considera el doctor Cardona, que afegeix que durant aquestes 48 hores la persona hauria de ser "molt prudent; tapar-se nas i boca i socialitzar el mínim possible per evitar escampar el virus en cas de contagi". "Fer-se el test al mateix moment d'haver estat en contacte o unes hores més tard té poc sentit", diu el doctor, perquè la càrrega viral encara serà indetectable i el risc de fals negatiu –i, per tant, la percepció de falsa seguretat– augmenta. A més, el cap de microbiologia de Can Ruti anima a repetir les proves en cas que siguin negatives, per evitar que es passi per alt un augment de la càrrega viral que un asimptomàtic, per exemple, no notaria. En el cas que el test es faci massa aviat i el resultat sigui un fals negatiu (per càrrega viral baixa), no vol dir que el contagi sigui impossible: "També depèn de si parles molt, si t'apropes molt o de la capacitat de generar aerosols de cada persona; hi ha persones que són grans transmissores", matisa el doctor.

Els tests detecten totes les variants o l'òmicron pot "escapar-se"?

Ara mateix les proves d'autodiagnòstic que hi ha al mercat estan preparades per detectar totes les variants conegudes.

Quin test és millor, el nasal o el de saliva?

Diversos estudis recents asseguren (en alguns casos amb resultats preliminars) que els tests de saliva, que es prenen amb mostres bucals, són més efectius perquè detecten abans el virus que els d'hisop nasal, i també en detecten més quantitat. El doctor Cardona, però, encara és prudent: "El que venen a dir aquests estudis és que com a mínim les dues proves són igualment eficaces. La gràcia és que el test de saliva és menys molest que el nasal, però jo no diria que és més efectiu", contesta.

Ens fem bé els tests?

En el cas del mètode nasal, el doctor és clar: "No cal autolesionar-se. Hi ha un moment en què l'escovilló arriba a un topall que ens genera un punt d'irritació i potser alguna llagrimeta; és en aquest punt que l'hem de deixar uns cinc segons perquè es xopi, fent algun moviment circular, però no cal fer una gran escombrada", assegura. En el cas dels tests de saliva és important estossegar tres o quatre vegades "amb la boca tancada o tapant-se molt bé amb un mocador per fer sortir el fluid bronquial cap a la boca", detalla Cardona. Després es recull una mostra passant l'escovilló o hisop per la cara interna de la galta. És important no haver menjat ni begut res 30 minuts abans de la prova i, per tant, és menys molest però més lent que la prova nasal.

En tots dos casos, després l'escovilló s'ha de dipositar i netejar en el líquid per traspassar la mostra a la tira reactiva.

És important de quina marca és el test?

A Europa hi ha centenars d'empreses i, per tant, de marques, que s'han dedicat a fabricar tests d'antígens i han rebut l'homologació corresponent. A Catalunya, segons el cap de microbiologia de Can Ruti, n'hi ha unes 20 marques diferents al mercat, de les quals una quinzena són proveïdors habituals del sistema de salut pública. "En principi és igual quina marca utilitzem, totes detecten el mateix", assegura Cardona. Les empreses, però, no són infal·libles: el 9 de gener l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) va demanar la retirada del mercat dels tests d'autodiagnòstic fabricats per la farmacèutica xinesa Genrui Biotech, perquè a Irlanda van detectar un augment de falsos positius en aquestes proves.

Per què a Espanya els tests són més cars que en altres països?

Els motius són diversos. Per començar, a diferència d'altres països, el govern espanyol no ha donat gaire protagonisme a aquest tipus de proves autodiagnòstiques, fins ara. Això ha fet que la demanda fins ara no fos tan elevada i, de retruc, la producció també fos més ajustada (n'hi havia menys). A més, Espanya també ha posat més condicionants per a la fabricació, amb més certificats que en altres països, cosa que ha alentit la producció en els moments de pic de demanda. A més, almenys fins ara, el preu no estava regulat i, per tant, responia a la llei de l'oferta i la demanda. "No és un fàrmac i, com a tal, el seu preu és lliure, no està regulat d'entrada, com sí que passa amb els fàrmacs", explica el doctor Cardona. Aquest matí -després dels increments de les últimes setmanes propis de l'augment de la demanada- l'executiu de Pedro Sánchez ha decidit finalment limitar el preu d'aquestes proves a un màxim de 2,94 euros.

Per què alguns tests surten positius quan es fan amb aigua o suc de taronja?

La tira aparentment de paper que contenen els tests és en realitat un sistema químic i biològic de precisió amb dues parts molt importants: "En una zona, la que és marca com a T (test), hi ha anticossos antiantigen, mentre que a la zona C (control) hi ha els mateixos anticossos que hi ha al reactiu (el líquid inclòs als tests)", explica el doctor Cardona. "Quan barreges la mostra que t'has tret amb l'escovilló amb el líquid del reactiu es barreja tot, i quan posem les gotes sobre la tira de paper i es van absorbint tornen a destriar-se", detalla. Així, si tenim el virus del covid la primera línia (T) el reconeix i queda tintada (perquè els anticossos i l'antigen es reconeixen i queden fixats), mentre que si no el tenim passa de llarg. La línia C sempre ha de quedar acolorida, explica el doctor, perquè és la que verifica que el test és correcte i detecta l'anticòs de la prova, però no el de la nostra mostra (perquè no hi és). "És un sistema àmpliament utilitzat, per exemple, per buscar pneumònies per estreptococ o legionel·la o per fer una prova d'embaràs", referma Cardona. Com a curiositat, el cap de microbiologia de Can Ruti explica que el color vermellós que tenen les ratlles s'explica perquè el líquid del reactiu conté or col·loidal, la mateixa tonalitat que també es pot veure als vitralls de les esglésies.

Tot aquest sistema és molt sensible als canvis de temperatura –per això és important el lloc on es guarda el test, tal com consta a les instruccions– i també als canvis en el pH. Per això, quan a la prova se li apliquen gotes de suc de taronja (amb un pH molt alt) els resultats que apareixen estan alterats. En qualsevol cas, i més enllà que és impossible que una taronja doni positiu per covid, l'exercici seria incorrecte, perquè tampoc s'ha barrejat amb el líquid que conté l'anticòs de control. La comunitat científica també aclareix que quan el test d'antígens es mulla simplement amb aigua dona un resultat invàlid, perquè a la tira de paper o cromatografia es marca la ratlla de test però no pas la de control.