Tres economistes guanyen el Nobel per estudiar com les institucions polítiques afecten la desigualtat entre països

BarcelonaLa Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia ha atorgat el premi Nobel d'economia a Daron Acemoglu, Simon Johnson i James A. Robinson per la seva recerca sobre "com es formen les institucions i com afecten la prosperitat" dels ciutadans en diversos països, segons ha anunciat oficialment la mateixa Acadèmia aquest dilluns en un acte a Estocolm.

El turco-nord-americà Acemoglu i el britànic Johnson són professors al Massachusetts Institute of Technology de Boston, mentre que Robinson, que també és originari del Regne Unit, treballa a la Universitat de Chicago. Acemoglu i Robinson són coneguts pel seu llibre de divulgació Why nations fail (publicat al castellà per Deusto com Por qué fracasan los países) i des de fa anys els tres noms han sigut habituals en les travesses entre economistes com a possibles candidats a obtenir el prestigiós guardó.

Tot i els rumors de cada any, Acemoglu –amb qui l'Acadèmia ha connectat telefònicament durant l'acte perquè respongués les preguntes de la premsa– ha assegurat que ha rebut la notícia com un "autèntic xoc" i un "honor" que no esperava. "Napoleó va dir que quan un entra a l'escola de cadets somia a ser general, però no president o rei. Somiava tenir una gran carrera acadèmica, però no amb això", ha declarat.

Estudi de la desigualtat entre països

"La desigualtat global està provocada en gran part per les diferències de renda entre països", ha explicat durant la presentació del premi Jakob Svensson, president del comitè de l'Acadèmia que ha decidit els vencedors d'enguany. Segons Svensson, els tres economistes han aportat al món econòmic "noves aproximacions, tant empíriques com teòriques, que han fet avançar significativament la manera com entenem la desigualtat global".

La recerca dels tres investigadors se centra en el paper que juguen les institucions econòmiques i polítiques en l'evolució de la prosperitat econòmica en diversos països, així com en comparar-los. Segons Jan Teorell, membre del comitè, els guardonats utilitzen "una definició àmplia" de què és una institució i estableixen com a conjunt d'institucions d'un país, no només els ens públics com ara els governs, els parlaments, l'exèrcit o la judicatura, sinó també "les regles del joc" polític i econòmic, des de la manera d'elegir els governants, fins a la protecció de drets individuals i col·lectius.

Concretament, l'Acadèmia sueca ha destacat la recerca que compara l'evolució del progrés econòmic entre estats autoritaris i estats democràtics. Per això, Acemoglu, Johnson i Robinson distingeixen si les institucions de cada país són més "extractives", és a dir, si afavoreixen les elits dominants o si, per contra, són més "inclusives" i tendeixen a repartir la riquesa i permetre a la majoria de la població progressar econòmicament. "La democràcia no és una panacea", ja que les eleccions acostumen a aportar un element de "conflicte" a les societats, ha assenyalat Acemoglu.

Tanmateix, els tres guardonats defensen que, en general, a llarg termini els països amb institucions democràtiques acostumen a assolir nivells de riquesa i prosperitat més elevats, amb menys desigualtats que als règims dictatorials. Concretament, Acemoglu ha explicat que quan un estat es democratitza, en un període de "vuit o nou anys", passa a assolir quotes de creixement i prosperitat més altes que les de països autoritaris similars.

Acemoglu ha alertat, però, que "el suport a la democràcia es troba en mínims històrics" arreu del planeta i que, per tant, aquesta manca de suport apunta que "no està assolint el seu màxim potencial". "La democràcia rendeix poc quan la gent tendeix a creure que no els aporta prou", ha afirmat.

El guardó està dotat amb 11 milions de corones sueques (al voltant de 950.000 euros). Ara bé, aquest premi no va ser creat per Alfred Nobel, sinó que es va començar a lliurar el 1969 pel Banc de Suècia amb la denominació de Premi d'Honor del Banc de Suècia en ciències econòmiques en memòria d'Alfred Nobel, amb el consentiment de la Fundació Nobel. L’any passat la guardonada va ser l'economista nord-americana i catedràtica de la Universitat de Harvard Claudia Goldin per la seva recerca sobre el paper de la dona en els mercats de treball i la bretxa salarial entre homes i dones.

A diferència d’altres anys, quan els premiats van rebre la trucada de l’Acadèmia durant la nit perquè resideixen als Estats Units, Acemoglu va celebrar que s’havia evitat l’ensurt perquè es troba de viatge de feina a Atenes i se li ha comunicat la notícia al matí, ja que "només hi ha una hora de diferència" respecte a Suècia