Prendre massa el sol pot ser una addicció i té nom: tanorèxia
Les persones afectades pateixen una distorsió: creuen que no estan suficientment bronzejades i deixen de banda la crema solar o abusen de les cabines de raig UV
PalmaEntre els milers de fotografies que es publiquen cada dia a Instagram -majoritàriament per joves-, hi destaca un factor que es fa molt comú els mesos d’estiu: el bronzejat. Homes i dones destaquen el color de la seva pell mostrant-se en banyador o biquini. Però sabies que prendre massa el sol pot arribar a ser una addicció? Doncs sí, i té nom: tanorèxia. Els afectats pateixen una distorsió similar a l’anorèxia i creuen que no estan suficientment bronzejats. Per això deixen d’usar crema solar o abusen de les cabines de raig UV, amb la qual cosa posen en risc la seva salut física i mental, segons explica la psiquiatra de l’hospital Son Espases Alexandra Noguero Alegre. La seva detecció, a més, és complicada, perquè no n’arriben casos a les consultes i, de fet, fonts de la Conselleria de Salut asseguren que no en tenen cap registre o dada.
La psiquiatra explica que un dels fets que dificulten la detecció de la tanorèxia és la gran influència que té el model de bellesa actual. “Identificam la primor, la musculació i el bronzejat com a signes de salut física i èxit social”, afirma, i això implica que sigui més difícil que el tanorèctic o les persones del seu entorn puguin saber si n’està afectat. Noguero comenta que la tanorèxia no està oficialment reconeguda en els manuals clínics de psiquiatria. Algunes publicacions científiques, però, diuen que es podria incloure dins del que es coneix com a trastorn dismòrfic corporal, o sigui, una preocupació excessiva per un defecte físic que per a la resta de persones no té rellevància o que directament no veuen. Això provoca un malestar emocional o altres problemes que acaben interferint en la vida diària de qui el pateix, segons Noguero.
L’experta també apunta que els darrers estudis assenyalen que la tanorèxia podria tenir mecanismes similars als trastorns addictius com ara l’addicció a internet i a les xarxes socials. “S’ha observat que durant l’exposició solar s’alliberen endorfines i substàncies opioides que produeixen una sensació de plaer i relaxament”, comenta la psiquiatra. L’afectat podria arribar a patir síndrome d’abstinència si no continua prenent el sol.
Impacte silenciós sobre la pell
La dermatòloga de l’hospital Son Llàtzer i editora del blog Dermapixel, Rosa Taberner, adverteix que el principal problema és que els tanorèctics no reconeixen l’addicció. “Com que les conseqüències de la tanorèxia no es veuen a curt termini i el risc vital immediat no es veu compromès com passa amb l’anorèxia, ni l’afectat ni la gent del seu entorn no es veuen forçats a demanar ajuda específica”, explica.
Taberner assegura que els dermatòlegs tenen molts paciens que pateixen aquest trastorn i que la majoria són dones. “Venen a la consulta per les conseqüències d’haver pres massa el sol, com ara el fotoenvelliment i el càncer de pell”. També afirma que els pacients que atén demanen un tractament contra les arrugues, les taques, la pèrdua d’elasticitat de la pell, trastorns en la pigmentació, carcinomes i, en el pitjor dels casos, el melanoma. “No accepten els consells de prevenció per protegir la pell i solen dir que es posen crema protectora. La dermatòloga recorda que en “no poques ocasions”, a més del sol natural, existeix l’ús de cabines de bronzejat, que “no fan més que acumular radiació sobre una pell danyada.
L’especialista assenyala que per cuidar adequadament la pell dels efectes del sol cal posar-se crema uns 10 o 15 minuts abans de l’exposició. “Fins fa uns anys es deia que era necessari fer-ho mitja hora abans, però s’ha desmentit”, apunta. El més important és ser “generosos” en l’aplicació de la crema. Cal posar-se’n una capa gruixada i que a la pell li costi absorbir-la. De fet, adverteix que el Factor de Protecció Solar (FPS) que marca el pot només es pot garantir si s’ha posat crema suficient. Taberner aconsella que, com que ningú ho sol fer, cal emprar cremes de FPS elevat: més de 30 i fins i tot superior a 50 “per estar més tranquils”. A més, cada dues hores s’ha de tornar a aplicar la loció.
La dermatòloga recorda que el FPS és l’índex que marca el grau de protecció contra la radiació UV tipus B, “la que ens crema i també provoca càncer de pell”. També diu que cal fixar-se que la crema protegeixi dels rajos UVA, que afavoreixen l’envelliment de la pell i en part produeixen càncer. Pel que fa als menors de sis mesos, Taberner afirma que no s’haurien d’exposar directament al sol i que, si no ho fan, no cal posar-los crema. En el cas de les persones amb pell intolerant o amb problemes d’al·lèrgies, “millor emprar fotoprotectors inorgànics perquè no s’absorbeixen”. Tot i que la crema és important, l’especialista aconsella fer servir gorres, viseres i ulleres de sol perquè “com menys exposem la pell, millor”, conclou.
