Preocupació entre pares i mares per la possible segregació

PalmaLa possibilitat d’estudiar la religió islàmica als centres públics no ha tardat a generar preocupació entre les associacions de pares de les Balears. El president de la Federació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA), Albert Lobo, apunta que aquesta mesura entra en conflicte amb “els acords d’escolarització equitativa”, amb els quals pretenen distribuir de manera equilibrada els alumnes als centres. Per la seva banda, el secretari de la Confederació de Federacions i Associacions de Famílies d’Alumnes d’Escola Catòlica de Balears (CONFAECIB), Miquel Bernat Puigserver, recorda que el percentatge d’estudiants que professen l’islam varia molt entre municipis i que amb això poden acabar “fent guetos sense voler-ho”.

“Si només s’aplica en determinats centres, quin criteri es farà servir? Per què uns sí i altres no? Quins podran optar?”, es demana el president de la FAPA. En aquest sentit, assenyala que amb aquesta mesura es contraposa “la llibertat de les famílies per escollir el centre” amb “els criteris aprovats pel Govern per evitar la segregació escolar”. A partir d’aquí, “la Conselleria haurà de veure quin dels dos aspectes preval al final”.

Lobo afegeix com a “segona discriminació” que “els centres de la xarxa concertada catòlica no hauran d’oferir aquesta matèria”, atès que la implantació serà “progressiva”, començant pels centres públics. A la resta de l’alumnat, doncs, no se li oferirà aquesta opció. En qualsevol cas, diu, “l’assignatura de religió és una anomalia dins el sistema educatiu”, tot i que donarien suport a una proposta alternativa, com ara “història de les religions”.

Si bé la Confaecib fa costat a la llei que empara la implantació de l’islam a les aules, perquè “tothom té dret a escollir”, confessa que una de les seves inquietuds és que es porti a terme un procés de “radicalització o adoctrinament” dins els centres públics. Hi ha municipis com Inca o Campos on una gran part de l’alumnat practica l’islam”, explica. Per això pateixen que “molts vulguin partir i canviar-se d’escola perquè s’hi imparteix la seva religió”.

Juntament amb aquesta qüestió, Puigserver va transmetre a la Conselleria com a president de la confederació que una de les seves preocupacions era “quin seria el criteri per seleccionar el professorat que impartiria aquesta assignatura”, perquè no admetrien “que vingués un imam a fer-ho”, els quals -segons aquest pare- varen ser els que més varen pressionar per incloure la matèria. “Se’ns va dir que mantindrien els mateixos criteris que a l’hora de contractar qualsevol professor de religió”, afegeix.