Preocupació pel retrocés en mates i anglès: "La pèrdua d'aprenentatge es pot cronificar"

BarcelonaHi ha poques dades disponibles, però totes indiquen el mateix: la pandèmia ha causat una "profunda pèrdua d'aprenentatges" i ha agreujat les desigualtats educatives. L'impacte ha sigut especialment greu entre els estudiants que ja partien d'un rendiment acadèmic inferior i els que tenen una situació socioeconòmica pitjor. Per ara, les úniques evidències de la magnitud del problema són els resultats de les competències bàsiques, fets públics fa un parell de mesos, que evidencien un retrocés greu dels alumnes de 4t d'ESO, sobretot en matemàtiques i anglès. En comparació amb l'any 2020, la puntuació va caure 9,1 punts en matemàtiques i 6,2 en anglès.

"És una de les caigudes més pronunciades dels últims temps", assegura Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill. L'entitat ha publicat aquest dimecres un estudi en què alerta que la pèrdua d'aprenentatge es pot "cronificar" si no s'activen mesures urgents. "La pèrdua de l'aprenentatge es deu sobretot a la pandèmia", assegura Alegre, tot i que alhora és ben cert que la caiguda ha sigut especialment significativa perquè ja hi havia diferències: "Partíem d'un context amb moltes desigualtats entre centres i entre alumnes, i ja sabem que els països amb molts alumnes vulnerables són més sensibles als sotracs del context", diu Alegre. Una de les dades que ho demostren és que cada vegada hi ha un percentatge més gran d'alumnes en el tram més baix del rendiment: tot i que no s'hauria de superar el 15%, un 23,5% dels alumnes de 4t d'ESO no arriben al mínim establert en matemàtiques i un 20% tampoc en anglès.

Segons les dades que ha analitzat la Fundació, s'han detectat diferències entre centres públics i centres concertats: els centres concertats tenen 4,8 punts més en català i castellà, 8,4 punts més en matemàtiques i 11,3 més en anglès. Però l'entitat deixa clar que les diferències no es deuen a un "efecte titularitat" sinó a les "desigualtats entre les composicions socials" que tenen els centres, cosa que també explica les "notables diferències" entre els resultats dels centres de baixa i alta complexitat. Per exemple, els alumnes dels centres ordinaris han obtingut de mitjana quasi 21 punts més en anglès i 16,5 en matemàtiques que els alumnes dels centres d'alta complexitat. "El perill és que s'acabi naturalitzant que hi ha centres de complexitat que sempre tindran resultats baixos i que hi haurà alumnes que difícilment podran recuperar les seves oportunitats educatives", avisa Alegre.

Per evitar-ho, calen polítiques educatives que permetin millorar els resultats dels alumnes amb més dificultats: "Els sistemes educatius fan un salt endavant quan es fan millores per als més vulnerables, perquè si milloren els de sota, els de sobre també acaben millorant, perquè el sistema és més eficient". Amb aquest objectiu, la Bofill reclama al departament d'Educació prioritzar el redreçament dels nivells d'aprenentatge dels alumnes més febles. I això implica identificar els alumnes amb més necessitats educatives per orientar-los i fer-ne un seguiment, i també preparar un pla individualitzat que inclogui entre 40 i 60 hores d'orientació i suport o donar ajuts de fins a 3.000 euros als alumnes vulnerables de 3r i 4t d'ESO, batxillerat i FP o incrementar extraordinàriament els recursos de personal als centres que més ho necessiten.

Amb tot, segons l'entitat, Catalunya no es troba entre els països que han patit més pèrdua educativa durant la pandèmia, un fet que s'atribueix a l'aposta ferma per tornar a la presencialitat com més aviat millor, als reforços covid i a la "feina resilient de mestres i professors".

Les anàlisis de la Fundació Bofill van en sintonia amb l'estudi de la Fundació Cotec i el Centre de Polítiques Econòmiques EsadeEcPol, que va constatar que els estudiants de la generació pandèmia han perdut un 13% de l'aprenentatge d'un curs.