Crítiques d'educadors als polítics "que es feren la foto" amb els refugiats ucraïnesos i ara els deixen sense allotjament

PalmaUna part dels refugiats ucraïnesos acollits principalment a l'hotel Palma Bay de la cadena Melià quedaran sense allotjament en les properes setmanes, fet que ha generat preocupació entre algunes de les famílies arribades a Mallorca el mes de març, després de l'esclat de la guerra al seu país, i fortes crítiques dels educadors que treballen amb els joves i infants. "Estam molt alarmats perquè no podrem continuar allotjats i ara mateix les coses no són fàcils econòmicament", explica el membre d'una família que demana no ser identificat i que ha parlat a l'ARA Balears.

El fet és que a partir del 2023 el nombre de places màxim del programa d'acollida del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, pel que fa als ucraïnesos amb major grau de dependència, és de 50, encara que en aquests moments hi ha unes 185 persones que gaudeixen de la cobertura total, que inclou manutenció i allotjament. A poc a poc, allò que s'està fent és ajustar aquests nombres principalment amb aquelles famílies que es considera que ja tenen possibilitat de disposar d'uns ingressos.

Al centre on han estat escolaritzats molts d'aquests ucraïnesos,  l'IES La Ribera, alguns professors també han manifestat preocupació pel fet que ara "de cop" s'hagi de treure persones del programa d'allotjament, sobretot per les conseqüències que tindrà en els casos en els quals això suposi haver d'abandonar fins i tot Mallorca i, per tant, el centre educatiu. "Ara aquelles persones que es feren la foto per il·lustrar l’acollida a la nostra illa, que ompliren les portades dels diaris demostrant que s’estaven invertint recursos per poder atendre’ls, es posen de perfil i fan que siguin unes altres persones que els diguin que l’ajuda s’ha acabat, que han de cercar un lloc on viure, una feina", critiquen en un manifest que han elaborat i que aquests dies faran públic. Demanen a les administracions implicades que es replantegin aquests moviments, perquè consideren que no són gens adequats per als joves i les seves famílies. Consideren que els governs espanyol i autonòmic haurien d'haver planificat millor els recursos per tal de no haver de moure ara persones del seu allotjament i, fins i tot, enviar-los a viure a la Península: "Perquè han vist en uns mesos com han hagut de sortir del seu país, abandonar cases, família, amics, arribar a Mallorca (que moltes d’elles no sabien ben bé on era), instal·lar-se a l’hospital de Sant Joan de Déu, fa un mes i mig traslladar-se a l’hotel Palma Bay i, des de fa dues setmanes, haver de cercar un pis on instal·lar-se, cercar una feina precària i fins i tot plantejar-se fer la petita maleta que passegen i haver de partir a la Península o a algun altre lloc d’Europa", afirma el document al qual ha tingut accés l'ARA Balears.

Fonts de la Creu Roja, que és l'entitat que gestiona el programa a les Balears, han explicat que "és un plantejament molt flexible, el que s'ha fet des del principi, perquè la situació era d'emergència total. De fet, hem arribat a acollir 316 refugiats en règim d'allotjament, però els recursos són limitats i ara s'estan dimensionant els serveis, sempre, això sí, vetlant per no desprotegir ningú", han afirmat. En aquest sentit, l'ONG recorda que, a mesura que es vagin reduint les quotes d'allotjats al Palma Bay, el centre on hi ha més acollits, s'oferiran alternatives a les famílies que no puguin trobar feina i, per tant, assegurar-se uns ingressos amb els quals pagar un habitatge, encara que sigui compartit. Per exemple, se sospesa la possibilitat d'enviar-los a la Península, "ja que estam davant un programa d'àmbit estatal i ens veim obligats a aprofitar al màxim els recursos disponibles. Si hi ha places disponibles en una altra ciutat, i són de cobertura total, les oferirem a les persones que aquí ja no puguin gaudir d'aquest servei", ha dit un portaveu de la Creu Roja.

I és que el programa consta d'una sèrie de fases, que comencen amb una acollida total i absoluta i van abaixant progressivament el nivell de cobertura a mesura que les famílies poden obtenir una renda i a poc a poc adaptar-se a la nova vida a les Balears. Cal recordar que l'Estat va adjudicar als ucraïnesos la possibilitat d'obtenir un permís de residència i feina en el mateix moment de posar un peu a Espanya, cosa que no succeeix en la majoria de casos, però es va considerar que els donava major projecció a l'hora de trobar feina i normalitzar al màxim possible la seva nova vida.

Els primers refugiats ucraïnesos arribaren a les Balears a principis de març i a tots se'ls va aplicar el programa d'emergència amb cobertura total. Segons dades de la Creu Roja, a les Illes s'han atès fins a unes 1.000 persones, amb diferents graus de necessitat. El programa d'allotjament i suport integral ha arribat a tenir 316 persones alhora i ara dona servei a unes 185. Així com transcorren els mesos, tots aquells que van trobant feina o recursos canvien de fase i, segons sigui la seva situació, se'ls retira l'allotjament, mentre es mantenen altres serveis i suports d'especialistes en diferents àmbits. El programa estatal també en preveu el desplaçament a altres punts de la Península on hi hagi més disponibilitat de recursos. "No deixarem ningú sense atendre", ha sentenciat el portaveu de la Creu Roja que ha atès l'ARA Balears.