PalmaQuè preocupa els joves? L’ARA Balears ha parlat amb illencs de diferents edats i perfils per conèixer quines són les inquietuds que tenen vers el futur i si consideren que els governants prenen decisions pensant en el seu benestar. Hi ha diversitat d’opinions, però la majoria coincideixen en el fet que el turisme és un gran factor econòmic, tot i que insostenible en el temps. Els canvis no poden esperar.
Leire Rodríguez, 27
Periodista
“Jo som eivissenca, he nascut i crescut aquí. És ca meua i sent que m’estan fent fora”. Leire Rodríguez és clara en la seva conscienciació i posicionament. Aquesta jove periodista no comprèn, ni accepta, la gestió de la protecció del territori de l’illa: “Com s’explica que en un parc natural com el de ses Salines hi hagi no sé quants beach clubs i una discoteca com el DC10, quan hauria de ser un espai 100% natural lliure de tota petjada humana?”, es demana amb indignació. “S’estan destruint boscos per construir més i més mansions que només aprofiten els quatre multimilionaris que venen dos cops a l’any; els iots i els party boats destrossen les praderies de posidònia; l’estret entre les Pitiüses sembla l’M30 durant l’estiu a causa del trànsit de vaixells privats... Jo augmentaria les sancions als establiments que superen el volum de música i l’ocupació de taules i cadires”, declara. La llista de punts imprescindibles a tractar per Rodríguez es fa llarga. Amb tot, la jove pensa que hi ha manca de conscienciació política i també social. Per una banda, assegura que “les institucions no prenen mesures reals”, ja que “es fan les coses pensant a quedar bé mentre duri el govern de cadascú”. Com a exemple, esmenta el foment de l’ús del transport públic i les bicicletes, encara que no existeixin “alternatives decents”. Per altra banda, la jove creu que falta sensibilització col·lectiva, perquè pensa que “s’estan carregant l’illa” i els eivissencs “ho permetem”. Tal vegada és perquè des de ben petita els seus pares ja l’acompanyaven a manifestacions. Ha participat en lluites que es recorden, com les que es posicionaven en contra de les carreteres de Sant Antoni i l’aeroport, i el projecte per instal·lar una plataforma petrolífera a Eivissa. Diu que ho continuarà fent per por que “no quedi illa on viure”.
Ignasi, 28
Graduat en Enginyeria d'Energies
Després de treballar un temps en el món de les energies renovables, Ignasi Cifre ho va deixar perquè els seus valors xocaven amb el funcionament d’aquest sector. Ara fa un màster en Transcició ecosocial i humanitats ecològiques, una passa més per trobar “el seu lloc” en aquest món, que “cada vegada és més individualista”. Ho considera un fet mal d’encaixar quan “estam en un moment de decreixement de recursos energètics i materials”: “Cada vegada volem més, però el planeta no ens ho pot donar. Vindran conflictes socials durs”, apunta. Per això, el que de veres el preocupa és el present. Pensa que amb les energies renovables es vol “replicar el model de creixement i consum il·limitat”, però creu que l’única via per a un futur “més just per a tots” és el “decreixement”. “Ens haurem d’acostumar a viure d’una altra manera, saber quines coses necessitam per tenir una vida digna i quines són excessives”, assenyala Cifre. Dia 28 de maig serà a la plaça Major de Palma perquè “és hora de deixar el clictivisme i sortir al carrer”, diu. “Cal crear un moviment cohesionat, perquè en un futur pròxim els vincles comunitaris ens faran molta falta”, manté. Com a illenc, no entén que encara s’exploti “el monocultiu turístic”. “Enriqueix uns privilegiats i fa uns anys que duu més precarització que riqueses. Si tenim en compte que a escala global els recursos energètics i de materials estan en moments complicats, el turisme serà de les primeres coses a caure. I a les Balears tindrem grans problemes, serem molt vulnerables, perquè depenem de fora energèticament i hem d’importar productes i aliments. Hauríem de començar a diversificar l’economia i els sectors”, argumenta. És molt crític amb el greenwashing i la manera com el màrqueting s’ha apropiat de paraules com sostenibilitat, circularitat, eco i del color verd.
Arnau Castro, 22
Caixer i reposador de supermercat
Arnau Castro treballa en un supermercat, però la seva vocació, afició i passió és la ràdio. Tal vegada per això tingui facilitat per expressar-se amb claredat: “La realitat és que vivim del turisme, però s’ha convertit en una excusa perquè, si no el tinguéssim, sobreviuríem igual que ho fan altres territoris”. Aparer seu, “quan els polítics parlen hi ha molt de postureig, perquè no veim que es faci gaire cosa; hi ha molta massificació a l’illa i no s’està limitant”, assegura. A aquest menorquí del Mercadal el preocupa la protecció del territori, conscient del lloc on viu. Pel jove, anar a la mar i trobar plàstic i llosques és “una demostració de la poca conscienciació que encara hi ha a la societat”. Per això, per part seva, intenta sumar amb petits gestos, com “netejar una platja o anar a una manifestació –aniria a la del GOB de dia 28, si fos a Mallorca, diu–”, perquè, tanmateix, “la nostra aportació és massa petita i s’ha d’actuar en conjunt”. Castro està avesat a alçar la veu pel que pensa i sent, ja que la lluita que més reivindica és la que està a favor del col·lectiu LGTBIQ, explica. En l’àmbit més personal, a 22 anys la seva màxima preocupació és mantenir una feina fixa “i crec que és el maldecap de la majoria de joves”. Tot per tenir el dret de viure a casa i “poder arribar als lloguers que s’exigeixen avui en dia”, que no considera “justos”, com també pagar els rebuts del llum o el combustible”, lamenta.
Irene Muntaner, 24
Ajudant de cuina
Irene Muntaner té 24 anys i somia cap amunt, i calent. Cada dia es capfica entre els fogons d’un restaurant d’Eivissa amb estrella Michelin com a ajudant de cuina, però aspira a arribar a ser xef. Mentrestant viu amb els seus pares a Sant Josep de la Talaia perquè el seu sou actual no li permet cap altra opció. Precisament, confessa que aquesta qüestió és el que més el preocupa: “El lloguer de l’habitatge puja per moments i poder-se independitzar és molt difícil”, denuncia. Igualment, Muntaner valora la seva feina, perquè “les ofertes laborals són precàries, amb sous baixos i condicions nefastes”, opina. Ara bé, reconeix que no s’ha manifestat mai en cap d’aquestes qüestions, tot i que intenta fer activisme a petita escala, especialment d’ençà que va ser estudiant de cuina, segons diu. “A casa recicl sempre i, a més, compr producte local i de temporada. Tanmateix, sempre és més bo”, explica. Llavors, com protegim el valor d’aquests béns? Per la jove “sí que s’estan prenent mesures en matèria de sostenibilitat”, per bé que reconeix que “s’hi hauria d’insistir més”.
Pere Joan Femenia, 23
Estudiant
Estudia Història de l’Art a la Universitat de les Illes Balears. Va ser durant la carrera que es va familiaritzar amb el moviment ecologista Fridays For Future, que aglutina joves d’arreu del món que reclamen als governs accions contra l’encalentiment global i el canvi climàtic. Diu que, entre altres coses, l’inquieta la pèrdua de la biodiversitat, l’extinció massiva d’espècies i els possibles conflictes socials que sorgiran arran de la crisi de recursos naturals, energia i materials, com ara les migracions: “Les sequeres i les onades de calor provocaran que molta gent hagi de desplaçar-se d’un lloc a un altre”. Deixant de banda el pla més global, Femenia també parla del turisme i totes les conseqüències que genera en l’aspecte mediambiental i social a les Balears: “És un sector molt contaminant. No s’ha sabut establir una relació conciliadora entre la societat i el sistema econòmic del turisme: no es fa un control racionalitzat d’un recurs com l’aigua, la mobilitat durant els mesos de més visitants és insostenible, a més de contaminant i perjudicial per al medi ambient i la salut de les persones; la revalorització de l’illa ha fet que pugin els preus de l’habitatge…El turisme és un gran factor econòmic, però s’ha de replantejar”, adverteix.