Presenten el primer fàrmac que ataca les cèl·lules mare del càncer
Un anticòs desenvolupat entre l’IRB i una biotecnològica neerlandesa frena el creixement dels tumors i la metàstasi
BarcelonaEls anticossos monoclonals han esdevingut els últims anys una de les eines amb més potencial per combatre l’aparició de tumors i la generació de metàstasis. Però transformar-los en fàrmacs eficaços no resulta gens fàcil enlloc del món. L’ús d’organoides –a la pràctica, òrgans de mida microscòpica– podria accelerar el procés de desenvolupament. Justament això és el que han verificat investigadors de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), sota la direcció d'Eduard Batlle, i l’empresa neerlandesa Merus NV. Després d’una recerca que s’ha allargat gairebé vuit anys, han aconseguit produir un anticòs que actua de manera específica sobre cèl·lules mare del càncer i limita el creixement de tumors i la formació de metàstasi. L’estudi, que es basa en la generació d’un extens biobanc d’organoides, es publica aquest dilluns a la revista Nature Cancer.
La constitució del biobanc d’organoides, explica Batlle, que és investigador ICREA al laboratori de càncer colorectal de l’IRB, ve a ser com una gran “prova de concepte”. “Demostrem que els organoides ajuden a desenvolupar fàrmacs de manera efectiva”, diu. En aquest cas, un candidat per combatre diferents formes de càncer, com tumors de cap i coll, estómac i esòfag. En tots aquests casos s’ha pogut fer un “assaig clínic in vitro” abans de passar a fer proves amb pacients. La clau és la disponibilitat de miniòrgans i que ha estat possible assajar fins a 500 anticossos diferents fins a arribar al que reconeix millor les cèl·lules mare del càncer. És l’aproximació “més innovadora fins ara” en aquest àmbit, destaca l’investigador.
Un segon aspecte que sobresurt de l’estudi és l’alta especificitat del fàrmac que n’ha acabat sortint i els pocs efectes secundaris que causa. El fàrmac ja s'ha provat en un petit nucli de només set pacients amb resultats més que esperançadors, amb remissions parcials i un cas de guariment total. En tots els pacients, a més, es va observar una clara reducció de la mida dels tumors. La nova teràpia rep el nom de MLA-158 i durant aquest any, encara sense data, s’espera que l’empresa biotecnològica neerlandesa doni a conèixer nous resultats. “L’estudi continua progressant amb la inclusió de més malalts”, detalla Batlle, i el refinament de les tècniques de recerca descrites.
Més aportacions
Perquè més enllà dels resultats concrets, que són rellevants per l’èxit assolit, l’estudi catalano-holandès posa en evidència dos aspectes molt específics i de gran valor. El primer és com els organoides són capaços de reproduir les funcions bàsiques d’un conjunt de cèl·lules que es comporten com un teixit a escala funcional. Això vol dir que es poden emprar com a model de recerca per verificar l’eficàcia d’un medicament, com s’ha fet ara amb l'MLA-185 i, tant o més important, avaluar-ne la toxicitat. És a dir, veure si els efectes secundaris són tolerables o es poden evitar. En aquest sentit, disposar d’un elevat nombre d’organoides que representen teixits i òrgans diferents, el que seria un biobanc, suposa un salt qualitatiu en recerca. “És la primera vegada que s’utilitza un biobanc d’organoides generats a partir de cèl·lules de pacients de càncer per analitzar quin anticòs és més efectiu i presenta menys efectes adversos”.
Un segon aspecte destacat és l’aportació que fa l’equip de Batlle al coneixement de les cèl·lules mare del càncer i, en particular, a les dels tumors colorectals. Els miniòrgans es generen a partir de cèl·lules mare. A partir de diferents processos, inclosa la possibilitat d’incloure vasos sanguinis, s’aconsegueix reproduir les característiques mínimes necessàries perquè tinguin un comportament equivalent a un teixit o a un òrgan. L’equip de Batlle ha fet això mateix amb cèl·lules mare de càncer, que són les que deriven posteriorment en un tumor i eventualment en metàstasi.
Atès que els organoides “creixen” a partir de les cèl·lules mare d’un pacient concret, en un cas ideal es podrien concebre fàrmacs específics, l’expressió màxima de la medicina personalitzada. En bona part és el que fa l'MLA-158. D’una banda, actua sobre l’EGFR, que és una proteïna que afavoreix el creixement descontrolat de les cèl·lules, i de l’altra sobre la proteïna LGR5, que “marca” la superfície de les cèl·lules mare del càncer que són responsables de les metàstasis.