Posa-te'l, posa-l'hi? Depèn de la classe social

BarcelonaFa només cinc dies que un informe de l'Agència de Salut Pública de Barcelona provocava una intensa polèmica a les xarxes. L'informe, un mapa que vincula la relació entre la renda familiar i l'esperança de vida, posava en negre sobre blanc les conseqüències que les diferències socioeconòmiques tenen en la salut dels ciutadans. Avui un nou estudi, publicat al 'Journal of Urban Health', torna a demostrar el que sembla obvi però que molts volen negar: que hi ha una relació directa entre la situació econòmica i la salut dels ciutadans. En aquest cas, la salut sexual.

L'estudi confirma el que altres indicadors ja havien posat damunt la taula: que disminueix el nombre d'adolescents que fan servir el preservatiu durant les seves relacions sexuals. Centrant-se en els joves de Barcelona d'entre 17 i 19 anys, l'estudi apunta una reducció notable: mentre l'any 2004 el feien servir un 80,5%, vuit anys més tard ho feien un 68,3%. L'estudi també apunta una marcada diferència entre sexes: amb les dades del 2012, afirmen que fan servir un condó el 64,7% de les noies, davant d'un 76,2% dels nois.

Preservatiu i classe social

Però si el descens en l'ús del preservatiu és preocupant, el que ho és més és que la seva utilització està directament vinculada a la classe social dels adolescents. Així, mentre l'ús del condó ha baixat un 10% entre els nois que estudien en escoles privades o concentrades, ho ha fet un 20% entre els que pertanyen a grups socioeconòmics baixos. En el cas de les noies, el descens entre les que pertanyen a una classe social més baixa és d'un 16%.

Més malalties

Les dades de la investigació, liderada per Glòria Pérez, tècnica de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i professora de la Universitat Pompeu Fabra, responen a enquestes en les quals els adolescents contesten de forma lliure (i què, per tant, no es pot verificar si allò que contesten és cert o no, fet que explicaria, si més no en part, les diferències que s'aprecien en les respostes de nois i noies). Però, tot i aquest factor, confirmen allò que les estadístiques fa temps que mostren: l'augment, notable i constant, de les malalties de transmissió sexual, des del VIH a la sífilis. Un augment que, en la majoria dels casos, està vinculat al descens en l'ús dels preservatius.

La conclusió a què arriben els experts és clara: després del pànic dels anys 80 i 90, quan es va disparar el nombre d'afectats de sida, la població va prendre consciència de la necessitat d'adoptar mesures de protecció durant les relacions sexuals, no només per evitar embarassos sinó per protegir-se de malalties. Però la disminució del nombre de casos de sida i altres malalties, i el simple pas del temps, ha fet relaxar els costums a l'hora de protegir-se. Aquesta relaxació és especialment important entre els joves, que no van viure ni la preocupació ni les campanyes de conscienciació de fa dècades. La conclusió és que, avui, el nombre d'infectats no para de créixer.

"Saber dir que no"

Però més enllà de confirmar la tendència global el que resulta remarcable, i preocupant, del nou estudi és que estableix de forma clara una relació entre l'ús del preservatiu i la classe social. La qüestió és saber què motiva aquest vincle, perquè els joves amb menys recursos econòmics prenen menys precaucions. Glòria Pérez apunta un doble motiu: la falta d'una educació afectiva i sexual adequada tant en l'àmbit de l'escola com en el de la família. Segons ella, la manera com les escoles s'enfronten a la sexualitat és part del problema. "No només cal explicar què és la reproducció", diu, "sinó com s'utilitza el preservatiu".

L'autora de l'estudi apunta la necessitat que l'educació sexual que s'ofereix als joves posi l'èmfasi en tots els aspectes de la sexualitat –i no només en l'àmbit de la reproducció– i destaca la importància que té ensenyar a negociar amb la parella quin mètode de protecció i d'anticoncepció es fa servir: "Cal saber dir que no".