La fi de la presó de Formentera

PalmaLa colònia penitenciària de Formentera s’havia creat a la primavera de 1940 per alleugerir la superpoblació de la presó provincial i la improvisada de Can Mir, totes dues a Palma. El primer centenar de presos que hi enviaren es trobà que havia de convertir en penal un erm a la vora de l’estany del Peix.

De bon començament Formentera era millor que Can Mir, però les condicions hi anaren empitjorant a mesura que es destinaven més i més persones al penal: setanta-dues al juny de 1940, 134 a l’agost i 138 més al setembre. Però el daltabaix va arribar l’any vinent, quan els primers mesos hi foren traslladades 980 persones des de la Península, la majoria naturals de Badajoz (320 homes), Múrcia (190), Alacant (190), València (190), les Balears (43) i d’altres indrets. Així, s’assolí la xifra de població penal a Formentera que sembla màxima: prop de mil cinc-centes persones.

Mentrestant s’anaven succeint els esdeveniments tant a l’illa com a fora. Al penal començà la mortalitat per culpa de les seves nefastes condicions. La Guerra Mundial canviava de signe i Franco, veient perillar la seva recent victòria, ordenà la mobilització general de tropes, la construcció de fortificacions i la retirada de l’anomenada División Azul. Si es posen els diferents esdeveniments per ordre cronològic, es poden lligar unes coses amb les altres molt més fàcilment.

Mort. El 24 d’abril de 1941, Pedro Moras Casado, natural de Don Benito, Badajoz, mor a la colònia penitenciària. Va ser la primera víctima mortal de la presó. El seguiren cinquanta-set més: tres defuncions al mes de maig següent, sis al juny, quatre entre juliol i agost, quatre més al setembre, onze a l’octubre, deu al novembre, cinc al desembre. El 1942 els responsables del penal deixaren morir dues persones al gener, una al març, dues a l’abril, una més al maig, dues al juny, una al juliol, tres a l’agost, una al setembre i una a l’octubre.

Botxins. El 6 de juny de 1941, el governador civil de la província, Luis Rodríguez de Miguel, juntament amb el cap provincial de falange, Canuto Boloqui Álvarez, visita durant unes hores Formentera “per fer-se càrrec complidament de les seves necessitats”.

Esperança. El 19 de novembre de 1941, al migdia, un avió britànic sobrevola les Pitiüses i pren fotografies. Una enquadra la Savina, les instal·lacions salineres, la base d’hidroavions de l’estany Pudent i la colònia penitenciària. S’hi distingeixen alguns presos deambulant per l’esplanada.

Mea culpa? Dia 10 de juliol de 1942, l’administrador apostòlic d’Eivissa i Formentera visita la colònia, aleshores anomenada presó central. Beneeix els reclusos, posats de genolls, i després els dirigeix unes paraules tot recordant la missa que va celebrar “en els primers dies de la colònia penitenciària”. “Banda fora de la doctrina de Crist no hi ha assossec per a l’ànima ni pau entre els homes”, els diu, per continuar anunciant que havia fet gestions davant la direcció de presons per fer construir un magatzem de queviures. Així quan, a l’hivern, l’illa quedava incomunicada a causa del mal temps, hi hauria rebost suficient. El prelat sabia bé quantes morts hi havia hagut; també sabia que havien estat conseqüència de la falta de menjar. Entre els vencedors s’estilava culpar els elements de la fam i la misèria.

Neutral? El 17 d’octubre de 1942, l’estat major angloamericà rep un informe sobre les forces armades espanyoles destacades al Marroc. Es preparava l’operació Torch i el seu comandant, el general D. Eisenhower, sabia que una de les condicions perquè tingués èxit era que Espanya es mantingués neutral. Per a l’eventualitat que no fos així o si els alemanys entraven en aquest país, es preparà el pla Backbone, que preveia atacar el Marroc espanyol.

Insostenible. El 4 de novembre de 1942, la premsa estatal (La Vanguardia Española) recollia succintament l’evacuació de la presó de Formentera per ordre del governador civil de les Balears. La població reclusa va ser traslladada a Barcelona i Lleida.

Llum. El 8 de novembre de 1942, els aliats desembarquen a Safí, Casablanca, Orà i Alger. És l’operació Torch, que porta la guerra al Marroc, Algèria i marca la fi de l’ocupació alemanya i italiana del nord d’Àfrica, alhora que decanta cap a la França lliure les guarnicions colonials franceses.

Aporugats. El 16 de novembre de 1942, Franco decreta una mobilització general que autoritza els ministeris de l’exèrcit, marina i aire a cridar a files el personal necessari per reforçar les seves unitats. La causa era que “la gran extensió de la guerra” havia aproximat les zones de combat a “Espanya, colònies i protectorats”.

Reutilitzar. Entre el 8 de desembre de 1942 i el 18 de gener de 1943, es desmunten els barracons de la presó de Formentera.

Alarma. El 19 de febrer de 1943, es va adjudicar al Ministeri de l’Exèrcit una partida pressupostària addicional de trenta-cinc milions de pessetes per pagar la construcció de dos mil barracons desmuntables per allotjar les tropes mobilitzades arran de la llei de 16 de novembre.

Soldats. L’abril de 1943 arriba a Formentera una companyia d’infanteria formada per uns quatre-cents homes manats per un capità. S’instal·len a la Savina, al que quedava de les dependències de la presó. Dos mesos després desembarca una bateria d’artilleria formada per uns setanta homes comandats per un capità, acampen al cap de Barbaria.

Informació. El 5 de juny de 1943, els aliats enllesteixen la redacció d’un informe especial en què s’interpretaven les fotografies aèries d’Eivissa i Formentera preses fins a aquell moment. El document inclou mapes amb anotacions sobre els tipus de terreny, llocs de desembarcament, dades orogràfiques, comunicacions, indústries, defenses... Tot el que cal tenir en compte en una invasió.

Retirada. El 7 d’octubre de 1943, girades les tornes de la guerra, Franco ordena la retirada de les tropes espanyoles que lluitaven en les files alemanyes contra la Unió Soviètica.

El penal de Formentera es tancà per por. Es canviaren els presos per soldats perquè els aliats podien acabar amb la recent victòria. La resta ja se sap. L’Eix va perdre, els aliats no ocuparen Espanya. La colònia, però, es va mantenir en la memòria de Formentera.